Bep Al·lès / Ciutadella – L’octubre de 2020, en plena pandèmia, el nostre col·laborador, Josep Portella Coll, va crear una pàgina de facebook sota el títol de Biografies Menorquines. Ara, aquesta finestra a la història local ha assolit la xifra de mil seguidors. Creim que és un bon moment per parlar-ne amb el seu autor.
Com va sorgir la idea de crear Biografies Menorquines?
No és només per una única causa. La principal era que, molts cops, en els meus treballs històrics, em trobava noms i personatges dels que no en sabia res i dels quals no hi havia cap informació bàsica a mà. Per aquest motiu, em vaig plantejar Biografies Menorquines com un banc de dades que pogués ser útil a la gent com a font de consulta, i el fet de penjar-lo a facebook fa que tothom hi pugui accedir i que sigui sempre un arxiu obert. Per altra banda, ja saps que la principal matèria dels meus treballs és la monografia biogràfica, i açò volia dir fer feina en el mateix camp, encara que d’una forma diferent, ja que les entrades a Biografies Menorquines es redueixen a un text màxim de quatre-centes paraules i vint mil caràcters i, si és possible, una fotografia. Això significa que només són semblances biogràfiques molt succintes i superficials. No tenen cap altra pretensió.
Quantes biografies ja has tret a aquesta pàgina i quin pla de feina segueixes?
Avui hi ha set centes biografies publicades, més o manco una cada dos dies. Com és natural, per la naturalesa de les semblances només hi dedic una feina de dues hores de promig a cadascuna, algunes costen més i altres menys. No tenc cap pla preestablert. Sí que tenc alguns criteris que intent seguir, per exemple, gairebé totes les persones biografiades són mortes, només en casos excepcionals pos biografies de persones vives, és així perquè la biografia es tanca en teoria quan es mor. Per tant, són personatges sobretot dels segles XIX i primera meitat del XX. Poden ser personatges anònims o famosos, coneguts. En el cas de ser anònims, que són la majoria, anònims en el sentit que no es recorden al carrer, han d’haver tingut alguna intervenció social d’importància, que hagi deixat rastre. Poden ser nats a Menorca o, en el cas de ser nats fora, haver tingut un protagonisme temporal a l’illa o ser descendents de menorquins que hagin fet carrera fora de l’illa. Quan a l’activitat, el criteri és molt ampli: persones de la cultura i l’art, del món educatiu, empresaris, sindicalistes, polítics, hisendats, religiosos, militars, científics, esportistes, etcètera. A pesar que Menorca sigui petita, la nòmina no és acabadora. Tampoc no hi ha un criteri predefinit sobre de quin poble han de ser, surt com surt, espontàniament. A jo m’agradaria que hi hagués més dones a aquesta compilació, però està clar que existeixen poques figures femenines en els segles XIX i meitat del XX que hagin deixar rastre històric suficient per a redactar una biografia d’interès general. El protagonisme social de les dones es dona sobretot en els darrers cinquanta anys, que és una època en la que no es compleix el criteri de biografia tancada.
Com veu el fet d’arribar al miler de seguidors?
Per ser una aposta personal i voluntària, sense promoció, crec que està bé. Estic content. Vam començar amb una vintena de seguidors i ara ja som mil. De fet, aquesta és la principal recompensa a la dedicació que suposa Biografies Menorquines, saber que hi ha persones que la segueixen i que poden prendre gust descobrint cada dia a algun personatge del passat de l’illa. A més, amb la biografia dels personatges també descobrim fragments de la nostra història. És bo de fer trobar les biografies, només es tracta d’entrar a facebook, cercar “biografies menorquines” i fer-te seguidor.
I ara, quines noves fites et planteges?
Pel que fa a Biografies Menorquines, arribar a la biografia mil, o sigui que en falten tres-centes més. Açò vol dir més o manco dos anys. Paral·lelament, a partir d’aquest material, he començat a treballar en la realització d’una efemèrides menorquina que pugui servir per a recordar els principals personatges històrics i conèixer millor la nostra història local.
I pel que fa a biografies de més envergadura, quines tens en marxa?
Bé, ja saps que tenim la de Marcelino Rodríguez, que prest sortirà a Monografies Menorquines. Estic acabant també la preparació de la biografia de la saga Parpal, quatre generacions de la que la figura central és Cosme Parpal Marquès, i tenc iniciades les biografies del ciutadellenc, Joan Torres Petrus, que és un personatge que hem de reivindicar, i de Joan Manent Victory, una figura clau del republicanisme menorquí del primer terç del segle XX. O sigui, que n’hi ha ben prou per tot aquest any vint-i-quatre.
