Miriam Triay / Ciutadella – El passat 8 de març va ser el Dia Internacional de la Dona. Amb motiu d’aquesta celebració, el sindicat de Comissions Obreres (CCOO) ha publicat el seu Informe de la Dona 2024. On presenten una sèrie de dades i interpretacions de la situació laboral de la dona a les Illes Balears.
Com ells mateixos expliquen, una de les primeres conclusions que es poden treure és que “la reforma laboral pactada el 2021 i amb efectes des del 2022 ha enriquit la qualitat de la feina, augmentat l’estabilitat, al mateix temps que ha reduït la rotació laboral. I tot açò s’ha aconseguit assolint màxims històrics de dones assalariades: la mitjana anual el 2023 és de 248.600”.
Evidentment, i com la mateixa secretària d’Ocupació i Política Sectorial de CCOO a les Balears, Maria Àngels Aguiló, afirmava en una entrevista per l’ara balears, “totes aquestes dades positives no han d’emmascarar les discriminacions que es posen en evidència a l’informe i que encara existeixen, tant en l’àmbit laboral com el salarial”.
UNES DADES ESPERANÇADORES
Si bé aquestes 248.600 dones assalariades impacten, hi ha altres dades que es poden considerar bona notícia, com la millora de forma substancial de la composició del treball femení: 66 de cada 100 contractes són indefinits (el 2021 la xifra era de 62) i disminueix la contractació temporal: 33 de cada 100 contractes corresponen a aquesta modalitat (un any abans el percentatge era de 36). Una altra dada que es destaca a l’informe és que 12 de cada 100 contractes firmats són temporals i a temps parcials “(doble precarietat)”. Una xifra especialment positiva, ja que en 2020 el nombre ascendia a 38.
A més, la rotació global es redueix: si en 2019, 222.700 dones assalariades firmaren 236.464 contractes (1,06 per dona), en 2023 es firmaren 183.170 contractes per 248.600 assalariades (0,73).
En aquest sentit, segons destaca Antonio Soria, secretari general de CCOO a Menorca: “La reforma laboral sobretot ha donat estabilitat. El canvi dels contractes eventuals en fix discontinu realment dona seguretat en la feina, i açò sí que s’ha notat”. Estem parlant, per tant, i realment, de millores a nivell general, dels treballadors i treballadores, que han garantit la nova reforma laboral. Una que, i com bé assegura Soria, “va suposar un punt d’inflexió, ja que el que havia passat fins al moment, era que cada reforma laboral empitjorava les condicions de feina, i aquesta, almenys, no les ha empitjorat. I ha permès avançar en algunes coses, no en tot el que ens agradaria, però ja està bé”.
UNA BRETXA SALARIAL EXISTENT
Açò ens porta a parlar de com encara hi segueix havent altres variables que evidencien la discriminació laboral que pateixen les dones. Perquè, i encara que la reforma laboral hagi ajudat a millorar la situació, ho ha fet d’igual manera per homes i dones. “El mercat laboral continua esbiaixat per raó de gènere”, asseguren en l’Informe. “Les dones tenen una menor inserció laboral i d’inferior durada que els homes. La taxa d’activitat laboral és menor com a conseqüència de la seva adscripció social a les cures. Una taxa que presenta una bretxa laboral de 8,27 pp i que obliga a pensar en l’elevat nombre de dones que es troben inscrites baix la categoria d’inactives havent d’atendre responsabilitats familiars i de la llar”.
De fet, i com afirma Soria, pel que ell ha pogut observar a Menorca, extrapolable a la resta de les Balears, “realment hem anat fent molt de camí en la lluita per aconseguir comparativament una situació molt pareguda entre homes i dones en la feina. Però jo crec que encara falta incidir molt en l’àmbit social. Una causa important de la diferència en les condicions laborals és el rol que encara té la dona a nivell social, a nivell familiar. Que l’obliga a assumir jornades parcials per poder dedicar temps a les tasques de casa”.
En aquest sentit, les xifres a l’Informe de la Dona apunten com 23 de cada 100 contractes dirigits a dones són a temps parcial. “La meitat de les dones que treballen a jornada parcial ho fan davant la impossibilitat de trobar una feina a jornada completa; entre la resta dels motius adduïts, predominen ela cura de persones o altres obligacions familiars o personals”. I només un 10% de la parcialitat femenina, pel que s’anuncia, es deu a no voler fer una feina a jornada completa. La voluntat es redueix a 10.
A més, tot açò, entre altres coses, deriva en què a les dones encara se’ls facin complicats els ascensos i les promocions a llocs de responsabilitat, el que “limita les seves possibilitats de millora salarial”. Per tant, la bretxa salarial encara és present. Si el 2021 el salari mitjà de les dones era de 22.344€, el dels homes era de 25.988€, és a dir, un 15% més. Enguany, aquesta xifra es constata en el fet que 59 de cada 100 persones perceptores de l’Ingrés Mínim Vital siguin dones. Segueixen sent elles les que necessiten més ajuda. Les que necessiten prevenir el risc de pobresa i exclusió social.
EL CAMÍ A SEGUIR
A poc a poc, llavors, s’ha de seguir avançant en ambdues lluites, tant la general, per aconseguir millors condicions per a tots els treballadors i treballadores; i també en la lluita per assolir igualtat en l’àmbit laboral, i en l’àmbit social. Que les dones no hagin d’assumir més responsabilitats pels rols que se li han imposat socialment. I que puguin gaudir de la lliure elecció de fer feina una jornada sencera, amb un sou equitatiu, en posicions merescudes, i unes condicions dignes.
“Si les dades de l’any 2023 són una mostra dels bons resultats que segueix donant la reforma laboral, reduint la taxa de temporalitat i incrementant els treballs indefinits, el repte per al 2024 és millorar la qualitat de la feina de les dones, acabar amb les bretxes laborals i intervenint, per tant, en la societat i en els centres de treball, actuant sobre els factors estructurals que determinen i fomenten des de la infància la desigualtat i subordinació de les dones en la socialització”, contempla l’Informe de CCOO.
Un informe que presenta la realitat actual de les dones en el món laboral de les Illes Balears. Encara que és bastant similar al que passa a Menorca, segons ens ha explicat Antonio Soria, o al que està passant a Espanya. Gràcies a la reforma laboral, i com bé indica el document protagonista d’aquest article, la situació de les dones ha millorat. Però en cap cas ha esborrat la bretxa laboral encara existent entre homes i dones. Que per raó de gènere presenten una sèrie de desigualtats injustes. Les condicions milloren, havent aconseguit que les dones assalariades de les Balears arribessin a màxims històrics l’any passat; però encara han de seguir millorant, i recorrent camí.
