El Forn Curniola fidel a les tradicions de la Pasqua Des d’El Iris ens desplaçam a l’emblemàtic forn per saber com viuen les festivitats

Miriam Triay / Ciutadella – Arribam al carrer Curniola, 20. Entram per la porta del forn que està dempeus des de finals del segle XIX, i ja copsam l’aroma de la rebosteria tradicional menorquina. Nascut com a forn de pa, i reconvertit en pastisseria en la dècada de 1960, el Forn Curniola fa més d’un segle que ens acompanya en el dia a dia ciutadellenc. Un establiment que ja està en mans de la quarta generació, Neus Pons Seguí, besneta dels fundadors. I que en cap moment ens ha deixat d’oferir la tradició menorquina en format rebosteria.

Aquesta setmana hem volgut saber com, després de tant de temps celebrant diverses festes amb el poble ciutadellenc, està vivint el Forn Curniola aquesta Pasqua 2024. I així descobrir quines són les tendències més actuals, què és el que es conserva del més tradicional, i cap a quin futur avançam, entre altres.

LA PASQUA DE SEMPRE
Com ja s’ha comentat altres vegades en aquest setmanari, sobretot per part del nostre director i periodista gastronòmic, Bep Al·lès, “a la nostra illa tenim, com es té també a la majoria de regions de religió cristiana, una gastronomia pròpia relacionada amb la Setmana Santa i la Pasqua de Resurrecció”.

En aquest sentit, les formatjades són un dels productes estrella d’aquesta festivitat des de Menorca. Una tradició, però, que en cap cas ha deixat de banda la innovació. “Amb l’evolució a poc a poc van agafant força, especialment al segle XX, les formatjades de carn de porc, que les podem trobar a diari als forns, i altres a poc a poc van desapareixent com les de peix, que es feien amb mussola, amb bacallà i pebres, o de verdures amb panses i pinyons”.

LA PASQUA AL FORN CURNIOLA
Aquesta evolució continua any rere any, i se segueixen introduint noves variants del mateix producte tradicional. Pel que ens expliquen des del Forn Curniola, actualment i cada vegada més, agafa força la formatjada de pollastre. Una que antigament no es feia ni es demanava, i que ara, sobretot entre els joves, es va consumint, cada vegada més.

Tot i així, realment, l’evolució és ínfima, si tenim en compte la quantitat de productes que hem aconseguit conservar dins la nostra tradició gastronòmica de la festa. Així, des del Forn Curniola, ens confessen que, pel que fa a la resta de formatjades ja típiques de la Pasqua menorquina, les de carn de porc i de be, les de formatge, i les de brossat, aquestes segueixen sent el producte estrella de la celebració.

En el cas d’aquest producte, la variació que s’ha pogut apreciar, és que la demanda cada vegada és major, perquè es perd la tradició de fer-les a casa, com abans. I que, per tant, cada vegada són més els ciutadellencs i ciutadellenques que prefereixen anar-les a comprar al forn.

Així, quan arriben les festes, el forn es prepara per poder assolir la quantitat de demanda que rep. Aquesta es concentra, com deim, en les formatjades. Però també, i pel que fa al dolç, solen triomfar molt els braços de gitano, i les tortades; així com els dolços i els pastissos. Tots ells, productes que “formen part de la nostra quotidianitat, ja que són els que oferim tot l’any. Realment, l’única diferència que ens suposa Pasqua, és la quantitat i rapidesa en què fem els productes”, ens explica Neus Pons. “Si habitualment ens dedicam a les formatjades els dimecres, per exemple, quan arriba aquesta festivitat en fem cada dia d’aquella setmana”.

Per tant, realment, no preparen res amb antelació, més que el que puguin avançar, com, per exemple, les bolles de formatge per a les formatjades d’aquest tipus, o el tremp del brossat. El que l’aliment permet, en altres paraules.

“Es nota que és Pasqua perquè hi ha més feina. Però el producte és l’habitual, el tradicional de Menorca”.

UN FORN AMB HISTÒRIA PRÒPIA
El Forn Curniola, com ja hem dit, és un que ens acompanya de fa molts anys. Sempre oferint el seu producte, i en constant evolució, respectant la tradició. Pel que ens conten, van ser el mallorquí Guiem Pons i la ciutadellenca Catalina Truyol, els qui van obrir aquest forn de pa al carrer Curniola, 20.

A finals del segle XIX, aparegué, llavors, un nou establiment. Que no s’ha mogut del seu lloc original fins a dia d’avui.

I com era comú per l’època, aquest forn era exclusivament de pa. Encara que, també servia perquè la gent dugués els seus plats a coure, ja que a les llars d’aquell moment no era habitual disposar d’un forn domèstic.

Un forn que va ser continuat per dues generacions més fins que, als anys 1960, s’hi introduí la pastisseria, amb en Guiem Pons Fraga, net del fundador, i la seva dona Maria Seguí Moll, al capdavant

Actualment, na Neus Pons Seguí, filla d’en Guiem i na Maria, és la quarta generació en formar part de la direcció d’aquest establiment. Ja convertit en forn pastisseria. Ja que, tot i que ja no fan allò que se’n deia ‘pa comú’, sí que manté una part important del forn, amb clàssics com les formatjades, els panets de viena, els rubiols, els crespellets, les coques dolces i salades, o les ensaïmades de Sant Joan.

Una tasca, la que desenvolupa Neus, que en tot moment respecte i es basa en la manera tradicional que se li ha transmès des de petita, per part dels seus familiars i predecessors. Des dels 17 anys, Neus aprèn i comprèn, acompanyada, en tot moment, de la rebosteria tradicional de l’illa.

Aquest respecte per la tradició, en cap moment treu que l’establiment pugui evolucionar. Neus Pons ja ens ha confessat que li agradaria, en un futur, i quan disposin de més temps, poder oferir productes més saludables als seus clients. “Potser fer coses més naturals, integrals… Com rubiols de verdura. Però de moment, el temps ens menja, i no ens deixa peu a fer gaire coses més”.

Formatjades, crespellets, dolços, pastissos, tortades, braços de gitano… són els productes que el Forn Curniola intensifica en quantitat durant la Setmana Santa. Però no són els únics que ofereix, ni és l’únic moment de l’any en què ho fa. Tradicionals tot l’any, els productes del forn sempre hi són presents. I, de moment, ho seguiran sent fins d’aquí a molts anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.