Acceso demana “igualtat d’oportunitats” en el desplegament de la fibra L’Ajuntament de Ciutadella contesta: “Obrim el 80% del mercat de la fibra òptica a cost zero per als operadors”

C.M / Ciutadella – L’Associació Empresarial per al Foment i Desenvolupament del Comerç Electrònic. Serveis En Línia i Informàtics de Menorca (ACCESO) ha presentat un escrit a l’Ajuntament de Ciutadella demanant “igualtat en el tracte i drets de tots els operadors de telecomunicacions en el desplegament de la xarxa de fibra òptica del nucli antic”.

L’associació fa referència al conveni entre el consistori ciutadellenc i la companyia Telefònica -actualment en estudi per part dels serveis jurídics municipals- per a permetre a aquest operador privat del mercat “el desplegament de la fibra a tot el centre històric de Ciutadella per a la canalització soterrada que l’Ajuntament estava condicionant, així com per a la façana en els carrers on la canalització no existís o no fos possible”.

Des de l’associació asseguren que han pogut comprovar com Telefònica ha engegat les tasques d’instal·lació de cablejat i CTOs (caixa terminal òptica) a la infraestructura que havia estat creada “expressament” per la brigada municipal, consistent en nínxols empotrats a les façanes, “fent impossible la cabuda de la instal·lació d’un operador alternatiu”.

ACCESO: “Les telecomunicacions són un servei d’interès general que s’ha de prestar en règim de lliure concurrència, la llei és molt clara”

En un comunicat fet públic el passat 18 de març, ACCESO recorda que la Llei General de Telecomunicacions “és molt clara en aquest sentit”. La norma, diu, recull que les telecomunicacions “són un servei d’interès general que s’ha de prestar en règim de lliure competència. A més, els titulars del domini públic han de garantir l’accés de tots els operadors a aquest domini en condicions neutrals, objectives, transparents, equitatives i no discriminatòries, sense que en cap cas es pugui establir cap tipus de dret preferent o exclusiu  o ocupació de l’esmentat domini públic en benefici d’un operador determinat o de una xarxa concreta de comunicacions electròniques”.

Per altra banda, insisteix la patronal, “la mateixa Llei estableix que les administracions públiques fomentaran la celebració d’acords voluntaris entre operadors per a la ubicació i l’ús compartits d’elements de xarxa i recursos associats, així com la utilització compartida del domini públic  la propietat privada, en particular amb la vista posada al desplegament d’elements de les xarxes de comunicacions electròniques d’alta i molt alta capacitat”. “En qualsevol cas -subratlla ACCESO- les mesures adoptades hauran de ser objectives, transparents, no discriminatòries i proporcionades”.

Col·laborar
Finalment, l’associació presidida per Josep Fortuny recorda que les administracions públiques “han de col·laborar a través dels mecanismes prevists a la llei i a la resta de l’ordenament jurídic, a fi de fer efectiu el dret dels operadors de comunicacions electròniques d’ocupar la propietat pública i privada per a realitzar el desplegament de xarxes públiques de comunicacions electròniques”. Al mateix temps, recorda ACCESO, “s’ha de preveure la instal·lació de recursos associats i altres infraestructures d’ús civil per a facilitar el desplegament de les xarxes públiques de comunicacions electròniques, que es posaran a disposició dels operadors interessats en condicions d’igualtat, transparència i no discriminació”.

Fortuny: “Qualsevol operador que vol donar el servei només ho pot fer damunt la infraestructura de Telefònica. És un desavantatge competitiu”

Unes previsions, aquestes que marca la llei, que es veurien compromeses, segons ACCESO, si finalment es signa el contracte. El president de la patronal i actual gerent d’Infotelecom, Josep Fortuny, explica a EL IRIS que Telefònica “ja ha començat a instal·lar CTOs. Ja en té una vintena de posades, i nosaltres mateixos, a Infotelecom, ja hem fet algunes altes damunt les CTOs de Telefònica, sense que hi hagi, a dia d’avui, cap conveni signat. Allò que volem la resta d’operadors volem és poder-los emprar amb les mateixes condicions que l’Ajuntament doni a Telefònica”.

On rau el problema? “Si nosaltres volem fer una alta damunt una infraestructura de Telefònica, Telefònica ens cobra un dineral. Per què els operadors estan desplegant xarxa pròpia? Doncs, molt senzill: perquè és mes barat donar el servei que si has de passar per Telefònica. A banda, els operadors que volem fer-ho hem de tenir accés al servei majorista de Telefònica, i no som tots, els que el tenim”. “Ara mateix, qualsevol operador que vol donar el servei només ho pot fer”, explica Fortuny, “damunt la infraestructura de Telefònica. A Telefònica, en canvi, donar el servei li surt més barat perquè la infraestructura és seva. És un desavantatge competitiu. La Llei diu que si la infraestructura es fa amb doblers públic l’has de posar a l’abast de tots els operadors que ho demanin”.

Fortuny confia, amb tot, que l’Ajuntament contesti de manera favorable l’escrit de la patronal i doni les mateixes condicions a tots els operadors de telecomunicacions.


Joan Benejam: “El 80% del nucli antic podrà contractar el servei amb qui vulgui”

C.M / Ciutadella – Des de l’Ajuntament de Ciutadella són clars, pel que fa a les acusacions d’ACCESO: la construcció de nínxols empotrats en els enfronts de les cases del nucli antic garantirà que totes les empreses de telecomunicacions puguin instal·lar els seus terminals òptics, sense distincions.

El regidor d’Urbanisme, Joan Benejam, recorda que “quan vàrem arribar al govern ens vàrem trobar un problema molt greu, provocat per l’anunci de Telefònica de tancar les centrals de coure. Des de l’equip de govern vam tenir clar des del principi que, ens pertoqués o no, havíem d’actuar perquè, d’altra manera, el nucli antic es quedaria sense fibra òptica. I és un cost que repercuteix en l’erari públic i que pagam entre tots els ciutadellencs. Si aquesta feina s’hagués començat fa un any i mig, ara parlaríem només de si ens quedava un carrer o mig. La feina estaria feta”. Benejam insisteix: “L’Ajuntament posa a disposició dels operadors la canalització soterrada dels carrers i els nínxols. Qui vulgui emprar-los, que els empri. Si algun dia s’omplen, ja en farem d’altres”.

“Durant 30 anys ningú no ha llevat un sol cable dels enfronts. Ara, se’ns obre la possibilitat de tenir un paper signat amb l’empresa que té el par de coure, que l’obliga a soterrar-lo, i aquesta empresa és Telefònica”

Benejam explica que “a Ciutadella tenim dos  tipus de carrers: aquells que en dos o tres anys tindran una canalització soterrada i aquells on no n’hi ha. Durant 30 anys ningú no ha llevat un sol cable dels enfronts. Com a Administració, no tenim cap força per agafar aquest cable i soterrar-lo. Ara, se’ns obre la possibilitat de tenir un paper signat amb l’empresa que té el par de coure instal·lat per tot l’enfront del nucli antic, que l’obliga a soterrar-lo, i aquesta empresa és Telefònica. En 30 anys, Telefònica no ha soterrat ni un sol cable, ni tan sols en aquells carrers que tenen la canalització soterrada. I, per què no ho ha fet? Perquè no té cap obligació legal. Ara, tot just perquè l’empresa hi està interessada, podem autoritzar-la a instal·lar un fil de fibra a condició que retiri el par de coure de les façanes. Què ha passat en altres municipis? Doncs que ha instal·lat la fibra i no ha retirat el coure. Ara tenim la possibilitat d’obligar Telefònica a fer-ho. Passam la proposta per Patrimoni, i ens donen el vist-i-plau. Si lleves un cable i n’instal·les un, la suma és zero. Però a més a més, el conveni els obliga a què quan nosaltres facem obres i tinguem la possibilitat de soterrar la canalització, Telefònica hagi de baixar necessàriament el cable de fibra òptica. Això, només podem fer-ho amb Telefònica per una raó òbvia: el par de coure és propietat seva, no de cap altre operador. No és ni d’Orange, ni de Vodafone ni de ningú altre”.

Benejam: “El conveni amb Telefònica no li atorga cap exclusivitat, però com que el par de coure actual és seu, només podem signar-lo amb ella, és molt bo d’entendre”

Benejam recorda que “avui només podem donar fibra òptical al 2% del nucli antic de Ciutadella. Amb les actuacions que farem, però, aconseguirem que la fibra òptica passi per davall dels carrers, sense obligar les empreses a pagar res”.

Benejam deixa clar que “l’Ajuntament, en matèria de telecomunicacions, ni és competent ni hi pot entrar. Però vam decidir fer els nínxols perquè el nucli antic pugui tenir fibra òptica. L’Ajuntament donarà tots els permisos del món i totes les facilitats a les empreses que vulguin fer-ho”.

“L’Ajuntament, en matèria de telecomunicacions, ni és competent ni hi pot entrar. Però vam decidir fer els nínxols perquè el nucli antic pugui tenir fibra òptica”

Què passa als carrers on la canalització no està soterrada, com és el cas, per exemple, de sa Muradeta? “En un cas com aquest, només hi ha una solució. Telefònica ha de llevar el par de coure si vol instal·lar cablejat. Òbviament, cap més empresa por retirar el par de coure per la senzilla raó que no és seu; si no fos així, l’Ajuntament ja s’hagués preocupat d’enviar la brigada municipal per retirar-lo”.

El regidor d’Urbanisme diu que, amb les actuacions que s’han fet als enfronts de les cases del nucli antic, més totes les que es faran quan s’executin els tretze carrers nous que hi ha prevists, “aconseguirem que un 80% del nucli antic de Ciutadella pugui contractar el servei de fibra òptica amb l’operador que desitgi”. Què passarà en el 20% restant de carrers? “Aquí només tenim l’opció de Telefònica, que quedarà obligada pel conveni a llevar el par de coure dels enfronts”. “Vull insistir: obrim el 80% del mercat dels operadors a cost zero, perquè les obres les fem nosaltres. El conveni amb Telefònica no atorga cap exclusivitat a aquest operador, però com que el par de coure actual és seu, només podem signar-lo amb Telefònica, és molt bo d’entendre”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.