Miriam Triay / Ciutadella – Estudiant a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), amb família menorquina, de tradició illenca, i acabant ja la seva etapa universitària, Carlota ‘Lota’ Dura (Volpelleres, 2003) ha decidit portar el seu projecte de Treball de Final de Grau a casa nostra. Amb especial cura i amor per tot el que es defineix com local, i a partir de la història del seu conco Bep, Lota està donant vida al curmetratge Sa Cova. Des del setmanari hem pogut conversar amb ella.
Com neix Lota Dura?
Jo sempre he dit que m’agrada molt la música. I que m’hagués agradat fer producció musical algun dia. Però el cinema va aparèixer una mica com una eina que em permetia adjuntar el visual, el narratiu i la música. És com un món que permet conjugar-ne de molts altres alhora.
En el moment de decidir què fer, durant segon de batxillerat, la veritat és que anava ben perduda, i va ser el meu professor de comunicació audiovisual, la única assignatura que m’agradava, que em va animar a agafar aquest camí. Recomanant-me l’ESCAC.
La meva construcció dins el cinema s’emprèn durant l’entrada a l’ESCAC. El coneixement i les portes que se m’obriren. Que m’ensenyaren la meva passió cap aquest setè art. De fet, em feren veure com, realment, la meva passió nasqué de ben petita, amb el meu pare, i el primer film que record haver vist, Full Metal Jacket (1987; La chaqueta metàl·lica a Espanya) de Stanley Kubrick. És més, i el meu pare, va estudiar cinema a la NYU de Nova York, així que ja n’era un apassionat ell mateix.
Jo crec que inconscientment, a partir d’aquest moment, de visionar aquests films amb el meu pare, va aparèixer dins meu l’amor pel cinema. I gràcies a l’ESCAC l’he pogut explorar.
I com passes a donar vida a ‘Sa Cova’?
És un projecte que ve de part de l’ESCAC, com al meu Treball de Final de Grau, tutoritzat per la Patricia Font, directora d’El mestre que va prometre el mar, film que ha guanyat alguns premis.
La base de la història és mitjanament real. L’estiu passat, el meu concu, en Bep, amb qui tenc una molt bona relació, em va explicar una faceta de la seva vida aquí, a Menorca, important. Ell era sabater, i un estiu va decidir anar a viure a les coves de Macarella, amb un grup de ‘hippies’, com ell mateix els defineix. Açò va passar durant els anys 70, que és l’etapa que abraça també el curt. La inspiració de Sa Cova, per tant, ve d’aquí, d’aquesta història real. Però després, i per donar-li més dramatisme, l’hem ficcionada.
Però neix d’aquí, d’una història que em van explicar, de l’impacte que va tenir en mi, els diferents significats que vaig veure que abastava, i el fet d’escriure un guio al voltant.
Què explica, llavors, el curt?
Tot gira al voltant d’en Shanti, un noi d’uns 20-25 anys, que treballa a una sabateria amb el seu conco, en Bep. De fet, realment serà el meu conco Bep qui personificarà aquest personatge. I comença en el moment en què Shanti es troba amb una comunitat de hippies, que al·ludirà a la contracultura americana dels anys 70, de la qual som molt fan. La intenció és contraposar i conjugar el tradicionalisme menorquí d’aquell temps, amb aquesta contracultura americana. A partir d’aquí, la història se centra en com en Shanti es descobreix a ell mateix a partir de diverses vivències. I de com, en el moment en què decideix sortir de l’illa, el seu conco no ho accepta.
Per tant, el conflicte principal de la trama és aquest enfrontament entre conco i nebot, que, de fet, ve donat pel fet que la mare d’en Shanti ja va partir de l’illa per trobar-se a ella mateixa, però mai va tornar.
Llavors, el que volem tractar, entre altres coses, és aquest moment pel qual passem tots els joves, de torbar-nos a nosaltres mateixos. Que, en el cas del segle XXI, radica en saber quin camí professional seguir. I ho fem a través d’un recurs físic, com és, sortir d’una illa rodejada de mar. En tot moment, però, tenint present la màgia i tradició de Menorca, que s’ha sabut conservar tan bé durant tot aquest temps.
Entenc, llavors, que tot es gravarà aquí?
Sí, absolutament tot. No ens interessa cap altre lloc. Al final, tot passa aquí, i així ha de ser. No veiem sentit a sortir de l’espai. D’igual manera, que estem intentant que l’equip artístic sigui també de l’illa, no tindria sentit portar actors de fora per fer de personatges locals. És més, i en aquest sentit, ni tan sols cercam a gent amb experiència, simplement, persones que vulguin formar part del projecte i ajudar-nos. Volem treballar amb no-actors i construir la història a partir de la gent de l’illa, real.
De fet, i en aquest sentit, ja comptem amb l’ajuda d’empreses locals com les empreses de calçat Pons Quintana i Castell, pel tema de les sabates, ja que un dels espais al·ludirà a una sabateria, i estem conversant amb Gin Xoriguer i Estrella Damm perquè ens donin totes les botelles antigues. Així com en Coinga pel càtering, que volem que consti de formatge d’aquí. La idea és comptar amb el màxim de persones i empreses locals que puguem. És una trama que se centra en Menorca, i els qui hi participin han de conjugar amb aquesta idea. No té sentit el contrari.
Quina és la teva connexió amb l’illa?
Eminentment familiar. El meu conco, en Bep, és d’aquí, i els meus cosins també. Venc a Menorca des que tenc consciència, de fet, estic batejada a la Catedral. Cada estiu estic aquí, treballant, i intent venir tres vegades a l’any mínim. Per açò també és un projecte que em fa especial il·lusió.
I quin és l’equip que hi ha al darrere?
Doncs a més de jo mateixa, en la direcció general i el disseny de so, comptem amb na Sol Rocabert en la fotografia i com a coguionista, la Paula Trejo com a ajudant de direcció, l’Alice Shaeffer com a directora d’art, la Lola Mciver com a directora de vestuari, l’Óscar Giral com a muntador, i el Martín Sánchez com a sonidista. A més de tot l’equip secundari i d’auxiliars amb què comptem. Formam un total de 30 persones, que ens haurem de desplaçar a l’illa durant el mes de maig per gravar.
Quines són les dates de gravació?
Doncs a mitjan maig, del 14 al 23, nou dies de rodatge intens. I la idea és poder gravar-ho tot.
Quan teniu pensat estrenar?
És molt mal de dir, perquè entre producció i postproducció tant poden passar dos com sis mesos, però la idea és fer una preestrena privada a Cinesa Diagonal de Barcelona cap al novembre. Després, evidentment, la idea és venir a estrenar-lo aquí. Però açò ja depèn de la directora de producció, que és qui decidirà la distribució del film.
Finalment, hi ha algun projecte futur que vulguis comentar?
Ara estic amb altres projectes de directora de so, Qui remena les cireres i Los esenciales. Però en un futur m’agradaria fer un màster de direcció de so, i especialitzar-me en aquest camp. Encara que tampoc m’importaria dirigir projectes de forma general. Com estic fent amb aquest. Açò sí, el que tenc súper clar, és que Sa Cova no serà el darrer projecte centrat en Menorca, la meva idea és seguir gravant films aquí. Em sembla un espai únic i molt especial per poder gravar.
