La ciència de Ramón Llull (1232-1316) Per Antoni Liz Femenías

Ramón Llull és un balear universal, encara que no va tenir relació coneguda amb Menorca i els menorquins en sabem poques coses.

Va nèixer a Palma de Mallorca un any després del tractat de Capdepera (de 1231) del rei Jaume I d’Aragó i de les Mallorques. Aquest tractat va suposar una primera passa per recuperar Menorca.

La recuperació definitiva de Menorca la va fer Alfons III, d’Aragó, València i Mallorca, el gener de 1287 en la maduresa de Ramón Llull (amb 55 anys).

Llull va ser escriptor, filòsof, teòleg, professor i missioner mallorquí.

Es conserven unes 250 obres seues amb diferent temàtica, algunes de les quals eren de Ciència.

En Ciència, la més destacada és l’Arbre de ciència, (Roma, 1290). També té algún tractat d’astronomia i algunes obres d’alquímia (d’autoria discutible).

Arbre de ciència (Arbor Scientiae) és una de les obres més extenses i característiques de Ramon Llull, escrita a Roma entre 1295 i 1296. És una versió en forma enciclopèdica l’Art general o Ars magna destinada a un públic no universitari. L’obra recorre a una analogia comuna en ell: la comparació orgànica, en la qual cada ciència es representa com un arbre amb arrels, tronc, branques, fulles i fruits. Les arrels representen els principis bàsics de cada ciència; el tronc, l’estructura; les branques, els gèneres; les fulles, les espècies; i els fruits, els individus, els seus actes i les seves finalitats. Aquesta al·legoria vegetal mostra la influència d’Aristòtil.

Hi ha 14 branques principals. Elemental (Física), Vegetal (Botànica), Sensual (Biologia), Imaginal (Arts), Humanal (Antropologia), … i dos branques auxiliars: Ejemplifical i Questional.

En física, tracta de la gravitació 361 anys abans que Newton: Ramon Llull comenta el moviment d’una pedra mòbil en la gravetat quan es llança amb impuls a l’aire.

Llull va inspirar-se en els utensilis que utilitzaven els àrabs per dur a terme l’astronomia i la navegació.

El 1295 Construeix un rellotge mecànic (Horologium noctis). Conegut com a nocturlabis, són modificacions dels astrolabis que aprofiten el moviment de les estrelles al voltant de la Polar per calcular l’hora per la posició d’algunes estrelles.

Va morir malalt quan tornava de Tunis cap a Palma als 85 anys en un viatge de difusió del cristianisme.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.