Francisco neix a Madrid el 22 de març de 1890. És el segon de dotze germans, fills que són de Perfecto Valdés, militar i guàrdia civil, i Misericordia Guzmán Bueno. Francisco entra al Seminari de Madrid, però ho deixa per a fer batxillerat. Son pare és nomenat cap de policia de Barcelona i tota la família s’hi muda. Ell acaba el batxillerat a l’Institut General Tècnic de Barcelona i, el 1907, es matricula a la Facultat de Medicina, treballant també com a mosso de farmàcia i, el 1912, com alumne intern en pràctiques. Es llicencia el 1913. El 1914 entra com a metge per oposició al Departament Anatòmic de l’Hospital de la Santa Creu, del que arribarà a ser sotsdirector. El mateix any rep una oferta de Frederic Llansó, metge del qual havia estat ajudant, i Josep Pons Menéndez, perquè es traslladi a Ciutadella, on serà el primer director de la moderna Clínica Mezquida. El 1916, per subscripció popular, s’instal·len uns moderns serveis de raig X a la clínica. Es diu que Valdéz realitza més de 400 operacions. La seva fama arriba a Mallorca i venen mallorquins per ser tractats a Ciutadella. Durant anys, escriu articles mèdics a revistes científiques i divulgatives, però també articles religiosos, apologètics i polítics a El Iris o El Bien Público. És un home de pensament ultradretà. Marxa a Palma el 1918. El 1920 fa una estada a l’Hospital de Saint Louis de París. El seu vincle amb Menorca es ferma quan, el 1923, es casa amb la filla d’un ric propietari maonès, Margarita Sintas Moll, amb qui tindrà tretze fills i filles. L’any 1924 inaugura la clínica Valdéz a Palma. Són uns anys de molta producció d‘articles científics. El 1934 és nomenat vicecònsol de Portugal a les Illes Balears. També participa en diferents associacions jesuïtes i escriu a la revista El Luchador. La guerra civil el troba estiuejant a Menorca. Amb els doctors Salord i López, és obligat a muntar un hospital de sang al Seminari de Ciutadella. A finals de novembre fuig amb la família cap a Mallorca amb el contratorpediner francès, Tartu, que surt des des Castell. Valdéz fa de metge, però també de polític en l’Espanya franquista: serà regidor i tinent de batle de l’Ajuntament de Palma (1938-1939), serà president del Centro Cultural Mallorquín (1939-1941), serà nomenat oficial de la corona d’Itàlia. El 1940 fa estudis a París i, el 1941, visita l’Alemanya nazi. Escriu el llibre Solidaridad Hispano-Portuguesa (1939) i viatja a Nova York el 1947 per perfeccionar coneixements. El 1963 tanca la Clínica Valdéz, El 1967 és nomenat acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina. Mor a Palma el 29 de setembre de 1979, a 79 anys.
Nota: He emprat el llinatge Valdéz perquè és el que trob amb més freqüència, encara que també apareix com Valdés. La fotografia del jove metge és la que va sortir a El Menorquín.
