Andreu Bosch Anglada Per Bep Portella Coll

Andreu neix el 4 de setembre de 1902, a Ciutadella. És fill de Josep Bosch Pons (Ciutadella, 1875) i Josefa Anglada Castell (Ciutadella, 1882), i germà del prevere, Josep Bosch Anglada (1900-1936). Son pare, que és pagès, mor al poc temps de néixer ell. Andreu segueix estudis al col·legi salesià de Ciutadella. Marxa a seguir la crida salesiana a Barcelona. Es prepara per ser capellà, fins just abans de la seva futura ordenació. Aquests estudis foren a diversos seminaris salesians de la península: Carabanchel Alto (Madrid); Sarrià (Barcelona); Campello (Alacant); Osca i Mataró (Barcelona). Després, desdita la carrera sacerdotal, va estudiar magisteri com a alumne lliure des de Ciutadella. Va acabar la carrera a Palma, el 1932. Tenia 30 anys, una edat avançada per a un mestre. Després, aprovà les oposicions i ingressà al cos de magisteri. Anà a treballar a l’escola graduada d’Alaior el 1932. Es casà el  amb Martina Mesquida el 1934. A Alaior, van néixer tres fills del matrimoni: Josefa Maria (1935); Josep (1937); i Margalida (1940).

De bon primer, va escriure poesia, la majoria en castellà, però també en català. Del 1929 al 1931 col·laborà amb El Iris diario católico, de 1928 al 1929, amb articles de temàtica diversa; i també amb a El Bien Publico, de Maó; al Full Menorquí, suplement de l’Iris, 1934-1936; i al setmanari de Ciutadella !Oiga! (1935). El 1932 publica Poemitas. Abans de 1936 va escriure també poemes religiosos, sobre Ciutadella, familiars, patriòtics, o amorosos, que són inèdits. El 1932, a les monografies de Ciudadelanos Ilustress, publicà la Biografía de la família Moll Marqués. Durant els seus anys a Alaior el poden situar en l’escola pedagògica freinetista, destacant la creació de la revista Nuestra Escuela. Quan esclatà la Guerra Civil, el 1936, va certificar fidelitat republicana i, el maig de 1937, va ingressar a la FETE-UGT. I, probablement per això, quan acabà la guerra, el 1939, es va haver de sotmetre al procés de depuració, per ser readmès com a mestre en el règim franquista. Després de la guerra, Andreu publicà poemes al Diari Menorca,  escriví articles a la revista Hondero, semanario de cultura e informacion, de 1939 a 1940. El 1941 va fer una permuta amb Augusto Cortès, mestre que estava a Ciutadella, a l’escola de primària Joan Benejam. D’aquesta escola també en va ser director entre el 1947 i el 1951. A Ciutadella, tingué dos fills més, Martina (1946) i Andreu (1948), que ha estat dirigent del PCE i del PSOE. Finalment, es jubilà el 17 d’0ctubre de 1970. En la llarga postguerra, Andreu va escriure literatura i història a la Revista de Menorca, va escriure teatre: Heroes de Ciudadela (1946), articles al Diari Menorca, fou corresponsal d’EFE i del Diari Menorca, al setmanari El Iris, etc. Va obtenir diferents premis  i guardons. Fou autor d’una trentena de peces teatrals, la sarsuela Gent Forastera, etc. També era un aficionat filatèlic i li agrada la regalèssia. Va ser el meu mestre preferit. Va morir el 15 d’abril de 1976.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.