Aquesta setmana seguim revisant llibres de text i de divulgació, antics i moderns.
La paraula Ciència, fins a l’actualitat, ha tingut molt de prestigi, principalment per donar a coneixer fets naturals comprovats experimentalment per diferents equips de científics independents i per açò moltes altres branques de coneixement s’han apropiat, amb més o menys encert de la paraula CIÈNCIA. Així ara es diuen Ciències Socials, Ciències Polítiques, Ciències de la informació, etc.
De tota manera tan en el cas de les Ciències de la Naturalesa com en les altres «Ciències» convé ser crític amb qualsevol informació que ens arribi.
És difícil diferenciar fets comprovats, de teories, opinions, conclusions, solucions, etc.
La mateixa ambigüetat del vocabulari pot induïr a errades. A vegades, per simplificar les explicacions, es poden produïr errades. Fins i tot, a vegades hi pot haver intencions inconfesables quan es presenten coses falses com a verdaderes. En podem trobar molts exemples i aquí en veurem alguns com a mostra.
A la imatge inicial veim una descripció del diòxid de carboni (CO2) de una enciclopedia Dalmau de 1922 que es pot consultar a la WEB de BNE. La mateixa errada mostrada aquí es pot trobar també a textes actuals (llibres de text i notícies). El mateix text, sense corregir, també surt a l’edició de 1940 que tenc a casa (pàgina 275 LECCIÓN XVI).
Diu que es tracta d’un gas venenós. Pensem que és el gas que formen els éssers vius amb la respiració. El tema de la toxicitat no és senzill i la majoria de substàncies podem ser tòxiques quan es pren prou quantitat.
Normalment les morts que ha provocat el CO2 a mines i a incèndis han estat per asfíxia (manca d’oxigen) i no per la toxicitat del gas.
Una descripció millor la trobam a l’enciclopedia del mateix autor de grau mitjà, (L’altre era de grau elemental). (pàgina 433. LECCIÓN XVIII):
Encara millor era la descripció que feia Joan Benejam al seu llibre de text: PÀGINAS DE CIENCIAS FISICAS Y NATURALES publicat l’any 1901 a les pàgines 119-120:
Ha anat canviant la nomenclatura del gas amb el temps, primer es deia àcid carbònic, després anhídrid carbònic i actualment diòxid de carboni.
Igualment el nitrogen es deia antigament azoe.
En altres casos (VULGARIZACIONES, pàgina 136) trobam alguna errada de Joan Benejam. Tothom es pot equivocar:
A la majoría de llibres actuals també trobarem descripcions simples i, a la vegada, correctes.
Un altre exemple es va donar a coneixer fa poques setmanes quan un fillet de primària corregia la redacció de la pregunta 17 d’un exàmen que el seu professor no va redactar prou bé.
Com deiem és difícil fer escrits prou correctes. Els lectors hem de ser crítics, confirmar i ampliar les informacions.
