El rei Felip VI, de la dinastia borbònica que va instaurar el Decret de Nova Planta que tenia per objectiu l’extinció de la cultura catalana a través de la minimització de la llengua, ha atorgat el títol ‘Reial’ a la, espera que m’ho miri i així ho pugui transcriure sense fer jo també el paperot, Acadèmi de sa Llengo Baléa que, gràcies a aquest privilegi, passarà a dir-se Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléa. Tot d’una que he llegit la notícia he pensat que era una broma del Dia d’Enganar que, gràcies igualment als britànics que ens van estalviar el venjatiu i perniciós Decret de Nova Planta mentre ens van governar, els menorquins celebram el nostre Dia d’Enganar el dia 1 d’abril com a la majoria de la resta del món occidental que també l’anomenen April Fools Day o Dia de les Bromes. I no, no era ni el dia 1 d’abril ni tampoc era el Dia dels Sants Innocents, 28 de desembre. No, era el mes d’abril, sí, però de finals d’aquest període lunar que conté la transició a la primavera. Per tant era una notícia real a més de reial. No una notícia falsa. La Casa Reial espanyola havia atorgat aquest privilegi a una associació fanàtica i il·luminada que s’oposa a l’estatut balear pel que fa a la llengua i que també topa amb l’acadèmia que diu que el català és l’idioma que es parla a tot el territori que el té com a propi. És com si la Casa Reial espanyola hagués atorgat aquest molt discutible privilegi a l’Associació de Terraplanistes de Castella la Vella. O a la Societat del Sol que Gira al Voltant del Planeta Terra. Ben mirat té una certa lògica que una institució anacrònica i, per tant, fantasiosa, com és la monarquia que imposa la superioritat d’una estirp de persones per qüestions, no de mèrits personals i excel·lència, sinó per la simple transmissió de la sang o del llinatge heretat hagi reconegut una institució que nega la unitat de la llengua i que se n’inventa una altra d’inexistent i ho fa de forma matussera. Quin paperot has fet fer a la Casa Reial i al rei que ens està acostumant massa sovint a fer paperots a causa del seu comportament i de la gent que l’envolta. Tota societat ha de mantenir drets i ferms una sèrie de pilars que sustenten un país: acadèmia, universitat, judicatura, policia, executiu, etcètera. Quan és el mateix cap de l’estat qui dinamita amb les seves actuacions aquests pilars que aguanten la volta de la seva nació significa que està vivint un període de decadència i de ruïna. Però ja ho va dir Leonard Cohen: “A vegades saps de quin costat estar, simplement veient qui està a l’altra banda.” Espanya és així. O si més no és així l’Espanya quan es governada per la dinastia borbònica. De totes maneres no ens ha d’estranyar que la Casa Reial espanyola i la Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléa -al final ho he après a escriure- hagin unit els seus camins. Ja ho diu la dita popular castellana: “Dios los cría y ellos se juntan”. És com un club dels extravagants, de les persones que viuen fora de la realitat i no es fan dir Don Quixot. Terraplanistes, monàrquics, secessionistes lingüístics, creadors sense gràcia d’una llengua inventada que veuen gegants allà on hi ha molins. I no és baladí. La història ens ha demostrat que quan el poder s’uneix a la barbàrie, la barbàrie acaba amb el poder.
PAPEROT. Paper dolent. Fer el paperot: fer comèdia, fingir una cosa per obtenir un profit.
