Pere Oleo neix a Ciutadella l’onze de desembre de 1937. Es fill de Josep Oleo Salord i Antònia Cortès Quintana. Son pare és net de l’il·lustre Rafel Oleo Quadrado (Ciutadella, 1806-1879), de la nissaga dels Oleo. Josep Oleo té una fideuera al carrer Castell Rupit, més tard es dedica al comerç de formatges entre els llocs i la industrial formatgera de Montañés. Pere comença els estudis a “Ca las Madres”. Després passa al col·legi salesià. Té setze anys quan ingressa al seminari. Ell hi entra quan en Rafel, el germà més gran, en surt. Després de nou anys de formació, quedarà al seminari com a professor de llatí, amb el temps també serà l’administrador superior. Aquesta etapa dura cinc anys. L’any 1963 és estat ordenat sacerdot. L’octubre de 1968, Pere parteix a Roma. Està internat en un col·legi espanyol i segueix estudis de Teologia Moral i Filosofia. Aquells dos anys i mig a Roma és un temps de descobertes. Una cosa era l’ensenyament al seminari ciutadellenc i una altra cosa era el batec en la universitat romana en aquells inicis dels setanta. Una cosa era l’Espanya de la dictadura i una altra cosa era la Itàlia de la democràcia, amb un comunista, Enrico Berlinguer, que treia el 28 % dels vots (1972). Pere torna el 1971 i convalida els seus estudis a la Universitat de Barcelona, obtenint la llicenciatura de Filosofia. Un altre cop a l’illa, fa una breu estada a Alaior, abans d’assumir novament el càrrec de professor i administrador del seminari ciutadellenc. El setembre de 1974, Pere entra a Alaior. Arriba per substituir a Antoni Sintes. Aquells anys, Alaior comptava amb quatre capellans amb dedicació plena, el propi Pere, en Llorenç Vidal, en Bosco Faner i en Sebastià Seguí. Són anys convulsos, anys de canvis en la societat, marcats per la ruptura amb el passat i la lluita per les llibertats. La seva participació a la colcada és una altra imatge que l’home guarda gelosament. La primera vegada és el 1966, 29 anys. Surt durant gairebé trenta anys i s’acomiada a Alaior el 1995, compartint amb Antoni Gómez Arbona el seu primer any de caixer batlle. Una de les seves satisfaccions alaiorenques ha estat la creació de l’agrupament escolta, amb el que va posar en marxa una iniciativa que tindrà no poca repercussió com a espai de formació en el compromís de tota una generació de joves. D’aquell temps és la recuperació de quatre espais al camp, que gestiona la parròquia i que han acollit a milers de persones durant tots aquests anys: Sant Llorenç de Binixems, Son Putxet de dalt i Son Putxet de baix, part de sa marina de Llucaquelber, dels que el rector ha tingut cura. Li hem d’afegir un cinquè espai, una gran cova que la parròquia té sobre les platges de Son Bou, que ja sempre serà coneguda com “sa cova de n’Oleo”. Una altra de les empreses que en Pere, la parròquia i, en general, el poble d’Alaior, ha dedicat més esforços, ha estat la restauració de l’església de Santa Eulàlia. Ha estat, i ho és encara, una empresa titànica, una rehabilitació integral, que s’ha fet mitjançant les ajudes públiques, però sobretot per l’esforç personal de molta gent. En Pere ens ha deixat aquest 29 d’abril de 2024.
