En els darrers temps hem pogut comprovar que els atacs a la llengua catalana provenen de totes direccions, de tots els sentits, de dalt, de baix, de la dreta, de l’esquerra; fins i tot en diagonal. Va començar, per posar-hi un puntual inici gens cronològic -perquè els atacs lingüístics han existit des del naixement del supremacisme imperialista castellà-, pel rei, o sigui pel cap d’estat, el punt més alt del poder espanyol, que va atorgar el privilegi de la concessió del títol reial a una acadèmia terraplanista d’una llengua inexistent. Com si estiguessin sincronitzats van continuar amb els socialistes encapçalats pel cap del govern, el segon poder nacional en jerarquia, que, després del seu retir monacal per reflexionar sobre el seu futur i arribar a la conclusió que sí que en tenia, de futur, va traduir, com feien els governants franquistes, la toponímia catalana al castellà i va convertir en un míting el Baix Llobregat en Bajo Llobregat com abans havia fet el candidat a la Generalitat de Catalunya traduint Lleida per Lérida. El rei convertint el català en caricatura. Pedro Sánchez convertint el català en caricatura. Salvador Illa (Salvador Isla? San Cucufate? Pueblodeperros?) convertint el català en caricatura. Podria posar més exemples de VOX o del PP però m’interessen els casos subtils que recorden el títol genial del llibre de Pere Calders Invasió subtil i altres contes per la seva extrema i inèdita perillositat. Des de l’any 1714 l’estat espanyol ho ha provat tot en l’intent d’eliminar la llengua catalana. El plantejament és senzill. Si elimines la llengua catalana, elimines la cultura catalana; si elimines la cultura catalana elimines la identitat catalana; si elimines la identitat catalana la nació catalana desapareix i s’acaben les ànsies d’independència que recorren la seva ànima i s’imposa definitivament el sol castellà en tot el territori. Des d’ençà ho han provat a canonades, amb multes, amb humiliacions, amb càstigs, amb agressions físiques i verbals, amb permissivitats policials i judicials que justificaven l’agressor i culpabilitzaven la víctima. Han vist que d’aquesta forma brutal no ha funcionat. Franco va prohibir la llengua i els nostres avantpassats la van continuar parlant i la van salvar. Van ser uns herois. No es dona importància a aquesta resistència que mereixeria un monument. Ara la situació és més perillosa. Abans l’esquerra estava a favor de la llengua, ara, l’esquerra garrula, com demostren els casos de Pedro Sánchez, de Salvador Illa i de l’impresentable i malvat Matías Carnero s’han apuntat a la nova tàctica genocida subtil. S’han adonat que a canonades no ha funcionat. Els genocides lingüístics són intel·ligents, constants, incisius i s’han tornat encara més astuts. Amb les noves tecnologies transmeses a través dels poders i dels mitjans de comunicació s’han decantat per, una altra vegada Calders, la colonització subtil, el genocidi lingüístic subtil. I han vist el camí. O la síndrome. La síndrome de la granota bullida. És una paràbola de l’escriptor suís Olivier Clerc i que ha estat demostrada en experiments científics. Si es posa una granota viva dins una olla d’aigua calenta, saltarà i voldrà escapar. En canvi, si es diposita una granota dins una olla amb aigua tèbia i s’escalfa gradualment, la granota nedarà confiada i acabarà morint escaldada quan la temperatura arribi a uns nivells que no pugui suportar. L’estat espanyol -és igual qui governi, dreta o esquerra- ens ha convertit en granotes i ens està sotmetent a l’experiment d’Olivier Clerc. No notau que l’aigua s’està escalfant? Reaccionem o l’idioma que van salvar els nostres esforçats avantpassats en unes condicions més dures i gens subtils desapareixerà.
CALDERS. Poble, riu, llinatge. Del llatí caldaríos, ‘banys calents’.
