Al camí on visc, hi ha una euga embarassada i cada vegada que passo per la seva tanca l’observo per veure si ja ha donat a llum. Un dia, la meva parella em va dir: “una veterinària em va explicar que les eugues seleccionen on pariran unes setmanes abans del part, és per això que es recomanen no canviar-les de lloc quan s’acosta la data.”
Aquestes paraules se’m van clavar a la ment i ara cada vegada que passo per allà també observo on es troba i em pregunto si ja ha de tenir la ubicació triada. I de sobte vaig recordar les paraules de Michel Odent al llibre El bebe es un mamífero: “M’he adonat que els éssers humans som mamífers. Tots els mamífers s’amaguen o s’aïllen per donar llum”.
Així que em pregunto si les femelles humanes també necessitem triar el lloc on donarem a llum. La resposta és clarament sí i això es pot observar als grups d’embarassades, com es parla i es comparteix de l’elecció de l’hospital on es parirà i com es recomana anar a veure les instal·lacions abans del gran dia.
En una revisió de la Cochrane, una revista molt important al món científic, conclou que és incert que el part hospitalari planificat redueixi les complicacions maternes o perinatals en dones amb parts de baix risc. Cada cop més estudis suggereixen que el part domiciliari planificat i assistit per una llevadora experimentada amb suport mèdic pot ser una opció segura.
Presentada la biologia i l’evidència científica, crec que la conclusió clara és que cada dona ha de buscar el seu lloc segur i, si pot ser, que el visiti perquè les idees prèvies al part es desenvolupin ja en aquest espai triat. I jo afegeixo que decideixi les persones que l’acompanyaran per a què en aquell moment es senti arropada i segura.
