La vinculació d’aquest mes amb les flors, a més de la mateixa naturalesa , té el seu origen en la història i la cultura popular. Els antics romans ja celebraven una festa en honor a Maia, la deessa de la salut i de la fertilitat. Els malalts eren traslladats al temple amb herbes medicinals per pregar per la seva curació i el temple s’adornava amb flors. Aquesta divinitat fortament unida a la natura, va donar nom al mes de maig.
Entre les celebracions cristianes, maig és el mes de la Mare de Déu. És molt comú fer ofrenes florals durant aquest mes. El primer testimoni escrit que tenim d’aquestes ofrenes és del segle XIII, quan el rei Alfons X “el Savi” cantava les seves “Cantigas a Santa Maria”, encara que no seria fins al segle XVI, moment en què la societat va viure un ressorgiment de l’espiritualitat, quan les ofrenes de flors a la Verge Maria esdevingueren una cosa habitual.
El mes comença amb la festa de Sant Josep, artesà, dia 1 de maig i acaba amb la celebració de la Visitació de la Verge Maria a la seva cosina Elisabet. Record que a la meva infantesa em feia feliç anar a la missa dels horabaixes a l’església de devora ca nostra només perquè podia cantar mentre una monja em deixava el seu rosari, encara record la seva cara dolça enfundada en aquell hàbit que m’impressionava. Temps d’innocència i despreocupació.
Però a part de les celebracions religioses, dia 1 de maig és la festa del treballador, un dia de reivindicació per les millores salarials i socials de la classe obrera. A França la gent llueix aquell dia un bri de muguet (“lliri de maig”) al trau del botó de la camisa com a símbol de felicitat.
També em ve a la memòria que mon pare només sembrava a l’hort les tomatigueres quan havien passats els dies anomenats dels sants de glaç (11, 12 i 13) perquè deia que malgrat la bonança dels primers dies d’aquest mes de maig, encara faria més fred del que tocava, potser amb gelades i tot. Ignorava el nom d’aquests sants que són: San Mamet de Viena, San Pancraci de Roma i San Servaci de Tongeren respectivament però tenia aquella experiència que dona haver viscut sempre a prop de la terra i dels fruits que donava, gràcies a una feina constant i feixuga.
Ma mare també ens deia que no ens havíem de casar mai el mes de maig, -a aquell temps existien moltes supersticions-, perquè duia mala sort i ens recordava la parèmia que diu : “Mois des fleurs, mois des pleurs ”. És a dir: “mes de les flors, mes dels plors”. No sabia perquè, però sembla que matrimonis reals celebrats a França el mes de maig dels segles XVII i XVIII varen ésser molt desgraciats.
A Mallorca al poble de Costitx, dia 30 d’abril i dia 1 de maig, es celebra l’anomenada “Fira en flor”. Els carrers es vesteixen de flors i plantes i l’església s’engalana amb decoracions florals precioses i especials. Tots els habitants hi participen. Una autèntica meravella de colors i aromes!
També dia 1, té lloc al poble de Ses Salines una extraordinària fira amb un magnífic mercat artesanal, concerts de tota mena, teatre, balls i l’esperat espectacle eqüestre en el què participen alguns cavalls venguts de Menorca.
Al meu poble, el mes de maig era el mes de les comunions i les modistes tenien molta feina per confeccionar la vestimenta per a tota la família. Encara no existia el “prêt à porter”.
Un mes molt celebrat carregat d’històries de tota mena. A França és un dia festiu que marca la victòria de les forces Aliades contra l’Alemanya nazi i la fi de la Segona Guerra mundial.
