La gran obra literària d’Àngel Ruiz i Pablo ha enfosquit en certa manera l’activitat intel·lectual i artística dels seus fills. I, entre els dotze que va tenir, el pes polític i literari de Josep Maria, ha tret l’atenció sobre l’obra dels seus germans. En aquest escrit d’avui intentaré presentar-vos a Jesús Ruiz Manent. Jesús neix a Ciutadella l’any 1907. És el desè dels dotze fills que van tenir Àngel Ruiz i Pablo (es Castell, 1865- Barcelona, 1927) i Catalina Manent Victori (es Castell, 1866- Barcelona, 1940). Marxa amb la família a Barcelona l’any 1911, quan té quatre anys. Malgrat la seva vida a Barcelona, mai no va deixar l’interès per la Menorca nadiua. Es va formar a l’escola de Sant Miquel de Barcelona, després, a la Universitat, va fer estudis de periodisme, arxius i biblioteques. Com el seu pare i el seu germà, Josep Maria, va entrar a La Vanguardia. Ell ho va fer el 1927, essent el creador i director de l’arxiu de redacció fins a la seva jubilació l’any 1974. Durant tots aquests anys, Jesús serà també crític literari al mateix diari. A més, publicà articles de fons, alguns d’ells dedicats a la geografia i paisatges de Menorca. Va ser empresonat en trobar-se una carta seva al despatx del seu sogre en la qual criticava l’assassinat de Calvo Sotelo. La família sap que un cosí seu de Menorca va intercedir per salvar-li la vida, segurament Narcís Manent Marí. L’any 1937 es casà d’amagat a la presó, amb Eloisa González Juliachs (1910-2010). Un dels testimonis fou José María de Porcioles, que seria després alcalde de Barcelona. Posteriorment, Jesús fou enviat al front de guerra. Amb Eloisa, va tenir dos fills: Àngel (Barcelona, 1942-Alacant, 2021), que va ser advocat laboralista, i Eloisa (Barcelona, 1947), llicenciada en Filosofia i Lletres, especialitat Història Antiga i Arqueologia, diplomada en Ciències Religioses, professora durant devuit anys a Barcelona, i editora de l’obra pòstuma de Ruiz i Pablo, “Memorias de un perro”. A més de la seva feina a La Vanguardia, Jesús va ser director de la revista La educación hoy durant els anys setanta. També va fer feina a l’editorial Labor, encarregat de les il·lustracions, des de 1947 a 1972. Va ser igualment director de les revistes Doctor i Folia Humanística. El seu vincle amb Menorca es corrobora amb la vicepresidència de la Casa de Menorca de Barcelona durant els anys seixanta, amb la participació en el jurat que es formà el 1960 a Ciutadella per decidir el guanyador del concurs per adaptar la novel·la del seu pare, “Viatge tràgic de l’amo en Xec de s’Ullastrar“ al teatre, o la presència als diversos actes d’homenatge que a Menorca s’han retut a Àngel Ruiz i Pablo. A més, Jesús era un artista format a l’Escola de Belles Arts Sant Jordi i un dels components del primer grup artístic de la postguerra, el Grup Betepocs, fundat el 1943, en el qual trobem pintors i escultors, com ell o Tomàs Bel. Cal afegir que amb Betepocs fins i tot van exposar a Menorca l’any 1954. Jesús mor a Barcelona l’any 1985.
