Si d’una cosa estic convençut és que llegir novel·les a més de ser un gran plaer també és una font de coneixement. Tanmateix, en pocs casos la lectura et posa a l’abast un món força ignot. I no estic parlant, en absolut, de terres llunyanes o temàtiques molt exclusives. Ans al contrari, On és la Marta?, de Cesc Cornet, ens immergeix en una realitat tan propera com, almenys per a mi, força desconeguda: l’univers propi en què viuen ara mateix els adolescents.
Anem a l’argument. La Marta ha desaparegut, i els seus amics comencen a rebre amenaces. Primer, una fotografia de la Marta segrestada, i més tard un missatge esfereïdor: cadascú ha de confessar el seu secret més ben guardat o no la tornaran a veure. El misteri sembla que estigui relacionat amb la mort d’una companya, ofegada durant una festa a la platja…
Com ja haureu deduït es tracta d’una novel·la negra, amb totes les característiques del gènere. També és allò que diuen una novel·la “juvenil”. I he posat el qualificatiu entre cometes perquè us vull fer un aclariment més que necessari: és una obra que sens dubte pot llegir el jovent, però també la podem gaudir, i molt, lectors més grans..
És la tercera novel·la de Cesc Cornet i en aquesta, com en les anteriors, demostra ser un mestre en dosificar la intriga, en plantejar múltiples escenaris, en traçar camins que poden, o no, portar enlloc. A On és la Marta? Cal afegir-hi el seu absolut domini del llenguatge dels joves, de com es relacionen, de quins interessos els mouen, quines són les seves aficions, les seves dèries, les seves pors i, sobretot, de com esguarden el món…
Si més no, no us penseu ni per un moment que es limita a narrar-nos les aventures eixelebrades i les desventures superficials d’una colla d’amics. En absolut. Situacions dures, greus, dramàtiques, els provoquen una enorme tensió, angoixa i desconcert, que els afecta profundament. I perquè això resulti creïble és del tot necessari que el seu retrat no sigui pla o esquifit. Us assegur que hi trobareu un rerefons psicològic ben acurat en cada un dels personatges.
I tot parlant dels personatges, cal deixar clar que aquest grup d’adolescents no viu en una bombolla, com passa sovint en les sèries televisives. Les interaccions amb el món dels adults (pares, mestres…) són constants, ben fonamentades i intenses. De fet, amb alguns d’aquests adults m’hi he sentit més que identificat. I, naturalment, hi ha una investigació policial, versemblant, seriosa i portada per dos mossos d’esquadra, un d’ells amb nom d’escriptor i amb els seus propis fantasmes.
Així mateix, com a bona novel·la negra, a On és la Marta? el dibuix de la nostra societat i la crítica social hi són ben presents (bullying, discriminació, periodisme sense escrúpols, omnipresència aclaparadora de les xarxes socials…)
La veritat, potser ho haureu notat, és que estic fent equilibris per intentar transmetre-us el meu entusiasme sense desvelar més detalls de la trama, per altra part, tan complexa com apassionant. De fet, només gosaré dir-vos que tots els actes tenen conseqüències, i que aquestes apunten ara en una direcció, ara en una altra, fins a fer-nos sospitar de tothom. Tanmateix, més enllà de suposicions, pistes i falses aparences, al final totes les peces del trencaclosques troben el seu lloc.
Vaig tenir el plaer d’assistir a la presentació de la novel·la a una llibreria de Barcelona. Encara no l’havia llegida. Si fos ara sabria quina pregunta llançar-li al Cesc Cornet: Com tu has fet per aconseguir que aquesta història m’hagi tingut amb un ai al cor del principi al final… i llavors una passa més enllà i encara una més?
Potser aquesta pregunta és la millor recomanació. No us podeu perdre On és la Marta?
