Ordenances del Mostassaf (Menorca 1569) Per Jaume Sastre Moll

Capítols referents als pescadors i dels peixos portats a la plaça del mercat

Normes sanitàries i higièniques reglamentades pel mostassaf per evitar infermetats o infeccions, per fer complir i observar en les places dels mercats de les pobles de Menorca.

Els pescadors que aportin peix a la plaça per a vendre a Ciutadella, Maó, Alaior o al Mercadal, el duran a la peixateria i el dipositaran sobre les taules. Si el pesquen duran la nit, que al matí el portin a la peixateria sense retenir-lo a la barca, ni a casa, ni a altra lloc, sota multa de 10 sous.

El pescador que aporti peix a la peixateria per a vendre, i després voldrà salar el peix, que no el pugi retirar de les taules, és a dir, si el haurà portat el matí, fins el vespre, i si l’haurà portat al mig dia, haurà de romandre a la peixateria fins el sol post, so pena de 10 sous cada vegada.

El pescador que haurà portat peix a la peixateria i aquell haurà estat venal, i no hagi pogut vendre aquell dia, no es pugui tornar a treure al son demà (multa de 10 sous i el peix perdut).

Ningú pugui comprar peix de la peixateria per salar aquell i revendre, fins que aquell peix hagi estat venal per espai d’un dia a les taules, so pena de 10 sous i perdre el peix.

Tot pescador, o la persona que ven el peix, qui haurà posat preu a un peix o peixos, estigi obligat a donar per aquell preu a aquell qui primer el compri, i si aquell no el vol vendre que l’hagi de donar a aquell altre que el vulgui per aquell preu.

Ordena que cap pescador o altra persona pugui dur a la pescateria algun peix que no sigui fresc i sense cap (ban de 10 sous), i obligat a llançar el peix al fems; I que ningú pugi prendre el peix que el mostassaf haurà fet llançar.

Cap pescador ni venedor de peix pugui seure a les taules de la peixateria mentre en elles es vengui el peix.

Els venedors de peix tan sols podran vendre peix d’una sola barca, en cas contrari pagaran 10 sous de ban.

Els pescadors o venedors de peix no podran portar a la peixateria cap peix bestial que s’hagi de vendre a pes, si primer no li lleva un poc el cap i la cua. L’ha de smocar (estripar)  de manera que sols resti el fetge, i que a les escorperes,  aranyes i cap roigs els hi ha de tallar les espines que són verinoses (sota pena de 10 sous de ban).

Que ningú pugui llançar sutzures a les taules de la peixateria ni al seu voltant i obligat a retirar les brutícies a costa de les persones qui les hauran llançades.

Preu dels peixos en els mercats
Es prohibeix als pescadors i venedors de peix vendre peix de manera oculta; sols serà venut al pes, preu i manera que a baix es detalla, sota pena de 3 lliures.

La tonyina fresca es vendrà a raó de 16 diners / lliura carnissera de 36 onzes.

Una lliura de serviola o bonítol a 12 diners /lb; si no és fresca es vendrà a menor for (preu) a parer del mostassaf.

Una lliura de mussola, gat i cassons (peix no espinós) es pagarà a 6 diners /lb carnissera.

Escats o rajada i altre peix bestial es pagarà a 4 diners /lb carnissera

Serelet (¿?) i sardina fresca, 5 parells per 1 diner

Tres parells de gerrets, 1 diners

Alatxes i gerles (gal.lera) es donaran 2 per un diner.

Els pescadors o venedors de peix que venguin altres peixos seran taxats i aforats pel mostassaf.

Els pescadors de canya no puguin associar-se amb altres pescadors de peix. En tal cas perdran el peix i pagaran 20 sous de ban.

Els pescadors de canya o de barca no podran vendre el peix d’altres, sinó aquell que hauran pescat, o les seves mullers, declarant que els pescadors de barca que pescaran de la Nitja en llà i de Santa Galdana, i així mateix en lo terme de Maó del port a la vila fins Addaya puguin tenir venedor de peix amb tal que sigui persona coneguda del mostassaf (sota pena de 20 sous),

Equivalències
Aquestes relacions de preus i multes no tindrien molt de sentits si no hi hagués una equivalència amb els salaris. Aquí farem una petita relació.

(preus i salaris) 1 lliura eren 20 sous, i un sou eren 12 diners. Un mestre professional cobrava entre 5 – 6 sous diaris; un fadrí cobrava entre 4 – 3 sous diaris i un aprenent 2 sous 5 diners.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.