La Revista que publica anualment la Societat Arqueològica Lul·liana de Palma de Mallorca conté nombrosos articles sobre Menorca i Eivissa, escrits publicats per prestigiosos investigadors. Uns treballs interessants que han estat publicats en les seves pàgines i que molts estudiosos de les illes menors de les Balears desconeixen. Unes investigacions que resten publicades a la Revista de la Societat Arqueològica, mentre que altres, pocs, han estat reproduïts en les pàgines de la Revista de Menorca.
Un d’aquests treballs, és la publicació feta per Francesc Camps i Mercadal (Bol. Societat Arqueològica Lul.liana XVI. Palma 1917, p. 313-316) el qual du el mateix títol amb el que encapçalem el nostre comentari d’avui. Es tracta de la publicació de cinc documents, sense cap mena de comentari inicial, en els quals es documenta la petició feta per uns ferriencs al Vicari General de Menorca (21 de juny de 1769) per aconseguir posar en ús i beneir l’església des Migjorn Gran, del terme de Ferreries.
Segons el primer document, datat el 21 de juny de 1769, unes 30 persones, que es declaraven naturals de la vila de Ferreries, exposaven al Vicari General de Menorca, que en l’any 1745 el senyor Bisbe de Mallorca havia concedir al senyor rector de Ferreries, poder fer edificar una església al Migjorn Gran del terme de Ferreries, per celebrar en ella els diumenges i dies festius el Sacrifici de la missa.
Les esmentades persones havien fet construir dita església, la qual ja estava acabada i estaven preparats els ornaments litúrgics per celebrar el Sants Oficis, però la missa no es podia celebrar en dita església sense que abans V. M. Mt. Iltre. es dignés a visitar i beneir la mateixa. Per tant, demanaven al M. Iltre Vicari General que es personés al Migjorn Gran per consagrar dita església o bé delegar a algun altre prevere per beneir-la. Tots ells es comprometien i obligaven els seus béns a tenir l’església en condicions i celebrar tots els diumenges i dies festius la santa missa. El document era rubricat per Font et Rosselló.
El dia 22 de juny de 1769, (text en llatí) els peticionaris rebien una resposta.
Vista la petició a Nós feta el dia 21 del present, per Cristòfol Barber i Ametller i altres suplicants, en una carta dirigida al senyor Bisbe de Mallorca (de 28 setembre de 1745), i remesa al Rd. Antoni Vila, rector de l’església de Ferreries i a Nós feta, en la qual hi ha el consentiment del senyor Bisbe i del rector de Ferreries, sobre l’església novament edificada al Migjorn Gran per la celebració de la santa missa, elegim al Rd. Antoni Pizà, prevere beneficiat de la particular església de Ciutadella de l’illa de Menorca, baix la nostra facultat (per procedir a la seva benedicció). Carta signada per Roig prepositus ac Vice Gerens.
El document datat el 27 de juny de 1769 diu així:
Constituïts i reunits en l’església de Sant Cristòfol del Migjorn Gran del terme de Ferreries Mn. Antoni Pizà, prevere, comissionat pel Rd. Gabriel Roig, prevere i Paborde General de Menorca, D. Joan Quintana, procurador fiscal eclesiàstic, Pere Antoni Carrió notari, escrivà de la Cúria eclesiàstica, i Miquel Torrent cirurgià, Bernat Riudavets paraire, testimonis requerits, a fi de visitar l’església, han mirat i reconegut la seva construcció i la han trobat proveïda dels ornaments necessaris per poder celebrar els Oficis Divins, si bé els ornaments (ara existents) no són propis de dita església, com va dir Cristòfol Barber, però que ell s’obliga amb molts altres, de fer-los fabricar en el termini d’un any. Document signat per Antoni Carrió, que dóna fe com a notari i escrivà de la Cúria eclesiàstica, el qual aixeca acta.
El 28 de juny de 1769, Cristòfol Barber i Ametller, més els altres sota signants, habitants del terme de Ferreries, s’obliguen a dotar i mantenir dita església del Migjorn de tots els ornaments necessaris per a la celebració del Sant Ofici de la missa, obligant els seus béns. Testimonis: Joan Henrich, Joan Sagreras. I jo Cristòfol Barber, que en nom i veu del Nt. Perantoni Carrió notari i escrivà de la Cúria eclesiàstica, he rebut el present acte.
Joan Salas de Antoni i Joan Salas de Joseph de Ferreries s’obliguen a fer tots els ornaments per a la dita església. Són testimonis: Joan Valls sastre, Hieroni Joan moliner de Ciutadella i Pere Antoni Carrió.
Les terres de la part de Migjorn comprenien les possessions dels Binicodrells, on habitaven un gran nombre de persones, moltes d’elles de menor edat, que degut a la distància de la població (de Ferreries) quedaven durant molt de temps sense poder oir missa, sobretot durant els mesos d’hivern. A la distància si afegia la dificultat dels camins i a que en certes èpoques de l’any eren intransitables.
Probablement aquests documents publicats en el Bolletí de la S. A. L. de Palma estan inclosos en els protocols notarials del notari P. Antoni Carrió de Ciutadella, una tasca que no ham realitzat, però que posem a l’abast per si algú està interessat en aquesta qüestió.
