El decret Prohens posa la base per legalitzar els 5.000 hortals il·legals de l’illa

La legalització extraordinària d’edificacions en sòl rústic és una de les mesures més controvertides del text

C.M / Ciutadella – El Decret-Llei de Simplificació i Racionalització Administrativa aprovat pel Consell de Govern i publicat pel BOIB el passat 28 de maig permetrà, a la pràctica, legalitzar els 5.000 hortals il·legals existents a Menorca. La legalització extraordinària d’edificacions en sòl rústic -amb això sí, tota una sèrie de condicions i requisits- és, de fet, una de les mesures més controvertides del nou text legislatiu, que manté sense canvis les principals mesures ja anunciades dies abans del Govern de Marga Prohens.

Amb l’entrada en vigor d’aquest decret, s’aprova, a més, entre d’altres mesures, la suspensió de la Comissió Balear de Medi Ambient, efectiva a partir d’aquesta mateixa setmana; s’hi inclou, també, la possibilitat que empreses privades puguin fer la inspecció tècnica de vehicles o la tramitació de llicències urbanístiques. En total, una cinquantena de normes pateixen qualque tipus de modificació amb aquest decret, un text extens, de prop de 90 pàgines, en què s’insisteix, diu, en la necessitat “imprescindible” d’avançar en la simplificació procedimental, evitar duplicitats i derogar disposicions normatives obsoletes.

Marta Vidal: “Si hi ha una construcció il·legal, el propietari té un problema, però quan n’hi ha milers, és l’Administració i el medi ambient, el que el tenen”

Per a la consellera d’Habitatge, Territori i Mobilitat, Marta Vidal, és just que les famílies menorquines que viuen en hortals fora d’ordenació tenguin l’opció de legalitzar els seus habitatges. En resposta a una pregunta del diputat socialista Damià Borràs, Vidal assegurà en la sessió plenària del Parlament celebrada fa ara una setmana que “la integració a la legalitat de les construccions que es troben fora d’ordenació respòn a un sentit de justícia, perquè l’Administració ha tancat els ulls durant molts anys”. La consellera del Grup Popular insistí que si les construcciones continuen dintre de la il·legalitat “no poden prendre mesures de restabliment a favor del medi ambient i continuen contaminant i empitjorant el paisatge”. “O escollim el revantxisme, vostè ho fa malament i encara que ens perjudiqui seguim igual, o bé optem per regularitzar aquestes construccions perquè puguin adoptar mesures per a no contaminar”, plantejà.

Per a la consellera de Territori i Mobilitat, el Govern “té l’obligació d’actuar de manera responsable, quan l’Administració ha estat més de 20 anys tancant els ulls”

La consellera creu, amb tot, que el Govern “no té opció, sinó que té l’obligació d’actuar de manera responsable, quan l’Administració ha estat més de 20 anys tancant els ulls davant aquesta realitat. I això és tot just el que pensem fer”. Per a Vidal, “si hi ha una construcció il·legal, el propietari té un problema, però quan n’hi ha milers, és l’Administració i el medi ambient, el que el tenen”.

El PTI no ho solucionà
La conselleria recordà que el PTI aprovat el 2003 ja contemplava la regularització dels nuclis rurals, tot i que a l’hora de la veritat, durant els mandats en què l’esquerra ha governat Menorca, “no es va fer res” per posar remei al problema. Afegí que quan ella era consellera d’Ordenació del Territori al Consell de Menorca, s’aprovà, el 2015, la Norma Territorial Transitòria. “Llavors vam cercar una solució valenta per a legalitzar aquests nuclis d’hortals, canviant el sistema de compensació pel de cooperació, però el Pacte d’esquerres al Consell l’acabà derogant”.

Sòl rústic: menys limitacions, més usos
El Decret-Llei de Simplificació i Racionalització Administrativa o decret Prohens canvia la llei del sòl rústic i recupera l’esperit del text original, aprovat el 1997, amb Jaume Matas com a president, per a obrir la possibilitat que el sòl rústic aculli tot tipus d’instal·lacions “que contribueixin a l’ordenació o el desenvolupament rurals o que siguin d’ubicació necessària o convenient en sòl rústic”. El Govern deixa a la discrecionalitat dels consells, en definitiva, la decisió que una activitat qualsevol,que en principi no podria fer-s’hi, tingui via lliure.

Per al PSIB, el decret obre la “barra lliure” per construir en sòl rústic “sensa cap mena de limitacions”

Per a la diputada del PSIB, Mercedes Garrido, això equival a “disposar de barra lliure per a construir tot allò que es vulgui en sòl rústic sense cap mena de limitacions”.

L’esquerra en el seu conjunt veu, en qualsevol cas, en el decret una esmena a la totalitat al plantejament de l’anomenada mesa pel pacte per a la sostenibilitat ambiental que ha impulsat el Govern de Marga Prohens per afrontar els efectes de la massificació turística sobre les Illes.

Josep Castells (Més per Menorca) acusa el Govern de voler estendre a Menorca el model balear del sòl rústic

El diputat menorquinista Josep Castells ha acusat el Govern de voler estendre a Menorca, molt rigorosa amb les construccions en rústic, el model balear.

En la mateixa línia, Lluís Apesteguía (Més per Mallorca) ha dit que el decret de simplificació del Govern “és el decret de la barra lliure”.

Núria Torrent: “Es donarà solució als casos amb infraccions ja prescrites”

C.M / Ciutadella – La consellera d’Ordenació Territorial i Turística de Menorca, Núria Torrent, ha destacat que l’entrada en vigor del nou decret-llei del Govern “no suposarà en cap cas la construcció de noves edificacions en rústic, sinó que es donarà solució als casos existents amb infraccions ja prescrites, que durant anys han representat un problema social i ambiental”.

Torrent ha subratllat, a més, que s’elimina la duplicitat de les cèdules d’habitabilitat de primera ocupació, que era un dels eixos en els quals també estava fent feina el seu departament. “Beneficia al ciutadà perquè eren dos tràmits duplicats que feien perdre temps als ciutadans”, explica la consellera. A més, Torrent considera que el decret vol regularitzar habitatges que són majoritàriament primers habitatges, contribuint a donar estabilitat habitacional als ciutadans. “I es proposa fer-ho millorant també el medi ambient, ja que es requeriran una sèrie de mesures respectuoses pel que fa a la gestió de l’aigua, l’eficiència energètica o la contaminació lumínica”.

L’equip de govern d’Adolf Vilafranca al Consell ha valorat, en general, de manera molt positiva el text, perquè “incideix -diu- en un dels eixos en el qual el mateix Consell està fent feina: simplificar tràmits i eliminar burocràcia per tal de fer més efectiva, àgil i eficaç la gestió dels ciutadans davant les administracions”.

“El decret atén a propostes del Consell en el sí de la Comissió de simplificació administrativa. És positiu, per exemple, pel que fa a la gestió de l’Agència Menorca Reserva de Biosfera. Contribueix a la seva eficiència, ja que els canvis que proposa el Govern ajudaran a desburocratitzar i a eliminar tràmits redundats, evitant duplicitats. Alhora, es manté al màxim la preservació i protecció del medi ambient i dels ecosistemes”, argumenta el conseller menorquí de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació, Simón Gornés. “A partir d’ara s’atorgarà més protagonisme al consell científic de la Reserva de Biosfera per tal de realitzar una gestió adequada basada en criteris objectius”, afegeix el conseller popular.

El PSOE diu que és “un dels majors atacs a la protecció del territori menorquí”

Adverteix que si la decisió de regularitzar construccions il·legals en sòl rústic està en mans del Consell a través d’un acord de ple, s’hi oposarà

C.M / Ciutadella – El PSOE Menorca ha denunciat que el decret Prohens representa “un dels majors atacs a la protecció del territori de l’illa, permetent la legalització de construccions i usos il·legals en sòl rústic”. El partit recorda que, per tal que aquesta legalització sigui efectiva, els consells insulars hauran d’adoptar un acord de plenari. Davant d’aquesta situació, el partit demana al president del Consell, Adolf Vilafranca, que sigui coherent amb la legalitat i no dugui cap qüestió al ple que tengui a veure amb aquesta llei fins que s’hagi convalidat i aprovat per part pel Parlament. Si no ho fa, avisa, “el PP de Menorca trobarà un bloqueig directe per part del Partit Socialista quan es tracti de cercar el consens amb un acord que doni carta lliure als infractors i a l’especulació urbanística”. A més, també ha denunciat que Prohens està destruint la protecció del territori de l’illa amb el vist-i-plau de Vilafranca.

Els socialistes critiquen que la lletra petita del Decret-Llei hagi modificat el fons de la Llei Menorca Reserva de Bisofera sense haver-ho consensuat a Menorca

Llei de Reserva de Biosfera
A més, el partit també critica de forma ferma que la lletra petita d’aquesta aprovació modifiqui la Llei de Reserva de Biosfera. La secretària general dels socialistes menorquins, Susana Mora, ha  exigit a Vilafranca “que expliqui públicament per què s’ha modificat una normativa que ha de ser consensuada a Menorca i amb la societat menorquina”. I ha afegit: “o Marga Prohens li ha colat al president la retallada de la llei o Vilafranca ha colat al decret llei aquesta retallada i d’esquenes a la societat menorquina”.

La socialista ha continuat la seva ha crítica afirmant que “aquest decret és un atemptat  directe contra els valors de preservació i sostenibilitat que han de ser tinguts en compte en qualsevol política pública a les nostres illes”. En aquest sentit, “el PP està permetent de forma conscient -ha dit- la destrucció del nostre patrimoni per beneficiar als de sempre, als més poderosos, obviant l’impacte territorial i social que aquestes accions tindran en el futur sobre el nostre territori i que pagarem tots i totes”.

Susana Mora: “O Marga Prohens li ha colat al president la retallada de la llei, o Vilafranca ha colat al decret-llei aquesta retallada i d’esquenes a la societat menorquina”

Per part seva, la diputada Pilar Carbonero s’ha afegit a les paraules de Mora explicant que el PP fa un discurs totalment contradictori amb el que defensava fa setmanes en matèria de turisme. “Ara s’ha sumat a un discurs de límits quan sempre ha criticat tots els governs liderats per l’esquerra, els quals han posat ordre en benefici de la protecció del nostre territori”. Carbonero també ha dit l’aprovació atempta contra els espais naturals protegits permetent i facilitant diferents activitats en aquestes zones marítim terrestre.

Amb tot, el PSOE Menorca demana als populars més seny i responsabilitat i que la protecció del territori també sigui una prioritat en la seva manera de fer política. A més, el partit es compromet a impulsar les accions necessàries a tots els nivells polítics amb l’objectiu de garantir que Menorca continuï sent un exemple en matèria de sostenibilitat, així com fer entendre al Partit Popular que aquest no és el camí que la gent de Menorca vol ni mereix.

Castells (Més): “El PP ens vol imposar el model mallorquí de desprotecció del territori”

C.M / Ciutadella – Més per Menorca ha expressat el seu rebuig més contundent, tant per les formes com pel fons, a l’aprovació del decret. Els menorquinistes acusen al Govern Prohens d’haver enganyat a la resta de partits polítics i a tota la ciutadania en el seu conjunt.

El portaveu de Més per Menorca al Parlament, Josep Castells, explica que el Govern del PP i VOX “empra aquest decret per modificar la Llei de Menorca Reserva de Biosfera”. Denuncia, en aquest sentit, que tots dos partits “retallen ara la llei sense debat ni exposició pública”. Entre altres elements, aquesta retallada del PP suprimeix l’Autoritat Consultiva de la Reserva de Biosfera, que era una proposta de la societat civil, o es carrega l’efecte vinculant de l’Estratègia Menorca 2030. “Amb aquesta modificació, el Govern es vol carregar el model diferenciat de Menorca, el model de la Reserva de Biosfera, i ens vol imposar el model mallorquí de desprotecció del territori. Vol convertir el Consell de Menorca en una sucursal del Govern” ha sentenciat Josep Castells.

El portaveu menorquinista critica, a més, que a través d’aquest decret-llei, “amb l’excusa de la simplificació, el Govern aprofiti per imposar la seva agenda ideològica i contra el territori: suprimeixen la Comissió Balear de Medi Ambient, aproven una amnistia per als infractors en rústic i retallen, fins a deixar-la en no res, la Llei del benestar de les generacions presents i futures, la primera iniciativa legislativa popular de la història de les Illes Balears, aprovada la passada legislatura i impulsada pel GOB”.

El diputat menorquinista critica que el Govern “aprofiti per imposar la seva agenda ideològica i contra el territori, amb l’excusa de la simplificació”

Això demostra, segons Castells, que “la Mesa del suposat pacte social i polític convocada la setmana passada per la presidenta Prohens va ser una comèdia, ja que, empren aquesta Mesa per endarrerir qualsevol mesura per contenir la pressió turística i, en canvi, aproven totes les destrosses en matèria territorial per la via ràpida amb aquest decret llei”.

El GOB-Menorca avisar que es personarà en els intents de legalització en rústic

C.M / Ciutadella – El GOB ha avisat que es personarà en els intents de legalització en rústic del nou text legislatiu del Govern, el qual, assegura, “s’ha posat al servei dels agents depredadors del territori”. Els ecologistes denuncien que el Decret-Llei publicat modifica més de 50 normes amb conseqüències greus per als valors ambientals. És un nou motiu “de molt de pes”, afirma el GOB, per la concentració de protesta que es durà a terme el dissabte 8 de juny, a les set i mitja del capvespre, a la plaça Biosfera de Maó. Però l’estratègia del GOB no es limita a la pressió als espais públics. L’organització ecologista assegura que està estudiant, de fet, quines accions jurídiques es podrien dur a nivell de totes les illes.

Per al GOB-Menorca, el Decret-Llei del Govern, “no només pretén premiar les obres il·legals en rústic o posar aparcaments a les platges saturades. També és modifiquen la Llei Agrària, la Llei de Conservació, la llei de Reserva de la Biosfera de Menorca, la llei de sòl rústic, la llei turística, la llei de Ports de les Illes Balears, la llei de canvi climàtic, la llei de caça i pesca, la llei de projectes industrials estratègics, l’atribució competències als Consells en matèria d’urbanisme i habitabilitat, la llei de mines, la llei d’habitatge, la llei d’urbanisme i la llei de carreteres”.

“És una veda oberta a la inversió i devastació del territori i dels recursos sense impediments i sense precedents”

D’aquesta manera, per al GOB, “es genera una total indefensió relativa als principis de protecció que implicava aquest cos normatiu, deixant sense coherència efectiva tota la ordenació territorial, urbanística i sectorial i sense avaluar les conseqüències i impactes brutals que aquesta desregulació tindrà sobre els recursos i la realitat territorial. És una veda oberta a la inversió i devastació del territori i dels recursos sense impediments i sense precedents, especialment greu en un moment de tanta sensibilitat davant la massificació turística”.

Els ecologistes consideren que “l’abast d’aquest despropòsit desregulador no pot fer-se a través d’un mecanisme tan antidemocràtic com un decret-llei que entra en vigor només amb la decisió del Consell de Govern”. Aquest serà, avisa l’organització naturalista, un dels principals motius de l’anàlisi de les accions legals per part del GOB.

Impugnació
El Decret-Llei permet construccions de grans dimensions en rústic, elimina la Comissió de Medi Ambient, i també modifica els aspectes més importants de la Llei de Benestar de les Generacions futures (aprovada per iniciativa popular).

Des del GOB, consideren que “l’abast de les conseqüències del decret, l’afectació a principis d’igualtat, seguretat i protecció ambiental, i la forma (decret-llei) en què s’imposa, no són de rebu”. Per això, avancen, “estem analitzant totes les vies per exigir una suspensió cautelar dels efectes d’aquesta norma i impugnar-la davant el Tribunal Constitucional”.

Aquests dies el GOB enviarà, a més, escrits a tots els ajuntaments per personar-se com a part interessada a la totalitat dels expedients de legalització que es pretenguin acollir a l’amnistia urbanística.

El GOB-Menorca acusa el Consell d’haver-se sumat “a aquesta maniobra política que clarament està al servei dels agents depredadors del territori”

El fet que els procediments de legalització es facin als ajuntaments, sense cap intervenció externa, sense passar per cap exposició pública, ni comissions d’urbanisme o de patrimoni del Consell Insular, ni hagin de rebre cap informe extern de cap organisme, fa que aquestes legalitzacions siguin, segons el GOB, “completament opaques”. “La revalorització immobiliària implica milions d’euros en joc, que aniran com a premi als qui han fet il·legalitats sobre el territori de l’illa”, conclou.

Més motius per la concentració
El decret llei demostra, per al GOB-Menorca, que les declaracions del Govern i del Consell a favor de la sostenibilitat “eren paper banyat i només responien a una maniobra estratègica de controlar el discurs en moments de protestes ciutadanes”. “Avui -insisteix- Menorca està més desprotegida que mai i es troba en el centre de l’interès immobiliari del Mediterrani. Més que mai és necessari sortir a protestar perqué el nostre Consell insular s’ha sumat a aquesta maniobra política que clarament està al servei dels agents depredadors del territori”.