França torna a les urnes en una segona volta de les legislatives en què l’extrema dreta aspira a la majoria per governar S'elegeixen 501 diputats amb la incògnita sobre la governabilitat després de les eleccions

Nazaret Romero/París – Els francesos voten aquest diumenge en la segona volta de les eleccions legislatives per elegir els 577 representants a l’Assemblea Nacional i decidir també així el color del pròxim govern. Després que el partit d’extrema dreta Reagrupament Nacional, liderat per Marine Le Pen i Jordan Bardella, guanyés en la primera volta amb el 33% dels suports, els votants a 501 circumscripcions en què no es va elegir cap diputat en la primera volta tornen a estar cridats a les urnes per elegir el seu representant a la cambra. Els darrers sondejos apunten a una victòria del partit de Le Pen, però lluny de la majoria absoluta que reclama per poder governar.

La campanya electoral ha conclòs a França amb Reagrupament Nacional més lluny de la majoria absoluta. Segons les darreres enquestes, Reagrupament Nacional obtindrà entre 190 i 220 escons a l’Assemblea Nacional. Alguns sondejos donen a la ultradreta fins a 230 representants, una xifra que, malgrat ser més elevada, també està lluny dels 289 necessaris per a la majoria absoluta.

Durant la campanya, Bardella, candidat de l’extrema dreta a primer ministre, ha insistit que sense majoria absoluta no podran governar. “No us deixeu robar la victòria, no us deixeu intimidar”, ha dit Bardella, que ha reclamat a l’electorat “una majoria absoluta per governar i redreçar França”.

Per la seva banda, les enquestes apunten que l’aliança d’esquerres, el Nou Front Popular, aconsegueix entre 159 i 191 escons, mentre el bloc liderat pel president, Emmanuel Macron, es queda amb 118-150 representants. Finalment, els Republicans -la dreta tradicional- aconseguirien entre 35 i 67 escons.

Davant la possible victòria de la utlradreta que apunten les enquestes, el Nou Front Popular també ha fet una crida a la mobilització perquè, ha avisat el socialista Raphaël Glucksmann, “la majoria absoluta de Reagrupament Nacional no està totalment descartada”.
“Soc prudent amb els sondejos”, ha afirmat per la seva banda el primer ministre, Gabriel Attal, de les files de Macron. Attal ha advertit que una majoria absoluta dels ultres a l’Assemblea Nacional seria “catastròfica” per al país.

501 diputats en joc

En aquesta segona volta s’elegeixen 501 diputats que encara estan en l’aire, després que 76 ja fossin elegits en primera volta. En aquestes 501 circumscripcions, els electors hauran de decidir majoritàriament entre dos candidats. En 89 circumscripcions són tres els candidats que competiran en la segona volta i en dues hi haurà quatre candidats. També hi ha una circumscripció en què només hi ha un candidat, el de l’esquerra, després de la retirada del seu rival.

La segona volta de les eleccions legislatives està marcada per la retirada de més de 200 candidats de diferents partits amb l’objectiu d’evitar la dispersió de vot contra l’extrema dreta i impedir, així, l’elecció de candidats ultres.

Increment de la participació

Com ja va passar en la primera volta, els sondejos preveuen una elevada participació en els comicis d’aquest diumenge, d’entre el 64% i el 70%. La participació en la primera volta va ser del 66,7% i es preveu que la xifra sigui semblant en la segona. En les anterior legislatives, la participació es va situar en el 47,51% en la primer volta i en un 46% en la segona.

Els col·legis electorals obren diumenge a les 8 h i tanquen a les 18 h, tot i que l’horari s’amplia fins a les 20 h a grans ciutats com París. Les primeres estimacions es publicaran a les 20 h.

Escenaris després de les eleccions

Un dels escenaris que plantegen les enquestes és el d’una possible cohabitació de Macron amb un govern que sigui d’un altre color polític. En cas de no arribar a la majoria absoluta, Bardella podria aconseguir el suport d’alguns diputats conservadors. Ara per ara, una part dels Republicans està a favor de la unió amb els ultres, però la majoria s’hi oposen.

Una altra de les alternatives és que l’aliança d’esquerres, el bloc de Macron i alguns conservadors s’uneixin per sumar una majoria suficient per formar govern. És una opció que seguiria la tradició de ‘front republicà’ contra l’extrema dreta, però ara per ara sembla poc probable per la poca simpatia dels centristes i conservadors amb la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon, a qui han assimilat en radicalitat a l’extrema dreta.

França ha tingut ja tres cohabitacions, la darrera amb el conservador Jacques Chirac com a primer ministre i el socialista Lionel Jospin com a president.

En cas que cap partit aconsegueixi una majoria clara, un dels escenaris possibles és que no hi hagi cap majoria estable per poder governar, en cas que els ultres no sumin els diputats suficients per poder governar i les forces alternatives tampoc puguin construir una aliança. En aquest cas, no es pot descartar que s’entri en un període d’ingovernabilitat. Davant l’escenari incert, també s’ha especulat amb la possibilitat d’un govern tecnòcrata.

Qualsevol d’aquests escenaris deixa Macron en una situació molt complicada. Tanmateix, el president francès ha descartat de moment dimitir sigui quin sigui el resultat de les eleccions, tal com li ha demanat Le Pen. “Poden confiar que seguiré fins al maig del 2027 com a president”, va afirmar abans de les eleccions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.