Ángel neix el 29 de novembre de 1908 a Madrid. És fill de Pio Muerza Alzugaray (Aldosilla, 1877) i Matilde Esparza (San Adrián, 1882). La mare és mestra d’escola. Ángel Muerza arriba a Ciutadella, contractat per Pons Menéndez, per fer feina a l’Escola Racionalista o Escola Pràctica, que es reobre el 1930. Poc sabem de la vida d’Angel Muerza a Madrid. Sabem que entre 1926 i 1927 escriu a la Revista Popular, també que essent alumne de la Universitat és director de “estudiantina” de la Facultat de Filosofia i Lletres, i que freqüenta la Casa del Poble de la capital, on es forma la base del partit socialista. A Ciutadella es casarà amb Maria Canet. Quan arriba a Menorca, Muerza ja és militant del PSOE i actiu protagonista de reunions i mítings socialistes entre 1931 i 1933, potser la seva etapa més combativa. Durant aquesta etapa també manté una secció d’opinió que surt irregularment a Justicia Social que s’edita a Maó i que titula “Confesiones de un visionario”. En aquests articles, exposa les seves idees sobre l’educació. L’any 1935 ja entra com a mestre nacional a l’escola des Born. Just esclata la guerra, constitueix la Comissió escolar de primera ensenyança, que comparteix amb Sebastià Gallart Serra, Llorenç Pallicer Villalonga i Joan Bagur Carreras. Continua com a mestre fins el gener de 1937, quan criden a la seva quinta i entra a l’exèrcit republicà com a sergent. Posteriorment assisteix a l’Escola Popular de Guerra i surt investit tinent. El 8/9 de febrer és apressat a Ciutadella i se li obra la causa 17, que en numeració posterior serà la 517/1939. Sense que el puguin incriminar en fets de violència, ho donen per suposat per a condemnar-lo a mort. El 18 de febrer de 1939, només tres dies després de l’inici de la causa, es reuneix el consell de guerra presidit pel coronel d’infanteria, Diego Navarro Baiges. La condemna és a mort. El 18 de març de 1939, després que Franco confirmés les sentències, onze republicans moren executats als murs de la Mola, un d’ells és Angel Muerza Esparza. Maria, la seva esposa, perd el fill que esperava del mestre. Dos germans seus, més joves, que havien vingut a Ciutadella amb la família, Carlos i Luís, també paren anys a les presons franquistes. El 2021, el Govern de les Illes Balears l’ha recordat posant el nom seu a una stolpersteine a Ciutadella.
