Itziar Lecea / Ciutadella – Els arqueòlegs Antoni Ferrer, Irene Riudavets i Cristina Bravo han publicat un nou article d’investigació que estalona una idea ja presentada en treballs científics anteriors: que els recintes de taula i les cases domèstiques del període talaiòtic mostren certs paral·lelismes. En el cas d’aquest nou article, que ha publicat la revista científica internacional Zephyrus -de la Universitat de Salamanca-, Ferrer, Riudavets i Bravo se centren en els elements lítics -de pedra- que s’han investigat. Entre ells, una gran quantitat de petits còdols que podrien estar relacionats amb un tipus de ritual mai documentat a un recinte de taula.
Una feina d’investigació que va començar el 2015
El recinte de taula de Sa Cudia Cremada, a Maó, és un dels escenaris habituals que les arqueòlogues Irene Riudavets i Cristina Bravo excaven com a investigadores. De fet, ambdues han dirigit un projecte d’excavació que va començar el 2015 i fins al 2020. I que el 2023 van reprendre, amb l’objectiu d’intentar entendre millor la configuració de l’espai central dels dos poblats i quin paper té el santuari.
I ha estat gràcies a aquestes excavacions que, ara, han pogut exposar unes conclusions en forma d’article científic sobre els elements lítics -fets de pedra- que s’hi han trobat. I que han escrit junt amb l’arqueòleg i actual director de l’Agència Menorca Talaiòtica, Antoni Ferrer.
Per donar un poc de context, Ferrer remarca que alguns dels elements estudiats a Sa Cudia Cremada ja s’havien documentat a altres edificis religiosos del talaiòtic final (segle III a.C). I que també “apareixen molt freqüentment a contextos domèstics; en articles anteriors ja havíem apuntat els paral·lelismes entre les cases de la gent i les cases dels déus. El fet de trobar aquests elements lítics al recinte de taula de Sa Cudia Cremada estalona aquesta hipòtesi”, comenta.
Un nou ritual?
Un dels elements lítics que més criden l’atenció dels que apareixen a l’article són les esferes. Petites pedres rodones que “es van trobar davall d’una banqueta de pedra adossada al mur del recinte de taula. De manera que, sembla, les esferes es van dipositar abans de construir la banqueta.”
Pel que fa a l’origen d’aquests petits còdols, Ferrer apunta que “són molt petits, i probablement van ser recollits a una platja del nord de l’illa, per ser duits fins al recinte de taula, on els hem trobat, sobretot, concentrats a l’espai de davant la taula.”
Ferrer assegura que “allà on no apareixen aquestes esferes lítiques és en contextos funeraris, pel que per les característiques que tenen, sembla que no serien objectes funcionals, sinó que potser tindrien alguna funció simbòlica. S’ha plantejat, fins i tot, que podrien ser joguines, tot i que trobar-les a contextos de ritual, descarta un poc aquesta idea. A més, se n’han trobat una gran quantitat. També s’ha plantejat que podrien ser bales de fona, tot i que no hi ha prou evidències per validar aquesta idea.”
Sigui com sigui, les esferes del recinte de taula de Sa Cudia Cremada podrien donar llum a una nova investigació, apunta Ferrer, que s’hauria de completar amb altres excavacions.
Betil i altres objectes que estalonen la hipòtesi d’un nou ritual
Les esferes, de color gris, contrasten amb la pedra calcària que forma el recinte de taula. El que les fa destacar damunt de la blancor de l’entorn. Passa el mateix amb el betil, un altre còdol, en aquest cas bastant més gros, que s’ha documentat a Sa Cudia Cremada, i també a altres recintes de taula.
“Són pedres bastant grosses que estaven fixades”, comenta Ferrer. “En el cas de Sa Cuida Cremada, la part superior del betil està pulida, com si l’haguessin tocada repetidament. Són pedres diferents a les quals formen el recinte, que són calcàries.
És de color gris, amb vetes de quarsita. També es va trobar un altre objecte que no té paral·lels dintre dels objectes prehistòrics menorquins, que té una forma lobular. No sabem quina funció tenia, tot i que s’assembla a algunes peces que s’empraven per fer corda, de fabricació més recent. Tot i que és només una possible línia d’investigació.”
A més, l’article menciona la presència de percutors, petits elements lítics que s’empraven per processar la carn. “Tenim indicis de què la carn es consumia i també es processava al recinte de taula perquè s’hi han trobat dos ganivets de ferro, associats a les restes de fauna”, diu Ferrer.
La combinació de tots aquests elements, apunta l’estudi, ajuda a defensar el correlat entre els espais religiosos i els espais domèstics de l’època talaiòtica. Un relat que agafa força amb aquesta nova publicació que es pot consultar en línia.
