Escola de formació Joan Francesc Lopez Casasnovas
Balearia, Black Friday Advertisement

Albergínies plenes

Avui 22 d’agost es celebrarà a la Plaça des Pins de Ciutadella una nova edició del Concurs d’Albergínies que organitza la Junta Local de l’AECC a Ciutadella, tot donant continuïtat al concurs creat pel Setmanari El Iris a la primera dècada del segle XXI, quan es va recuperar, juntament amb Cope Menorca, la celebració del dia de Sant Cristòfol, tot anant a sopar a la vorera de la mar d’albergínies plenes i coques. Després d’uns anys de no celebrar-se, l’Associació Contra el Càncer de Ciutadella en va agafar el relleu, i ara per ara aquest és un dels principals esdeveniments gastronòmics de l’estiu a Ciutadella, però avui el que hem de fer és anar a participar-hi i de pas conèixer un poc més d’aquest producte local que és l’albergínia.

Un dels productes estrella de la nostra gastronomia d’estiu és l’albergínia, que va ser portada a les nostres illes, possiblement, per els àrabs i que es cultiva amb aquells productes que a Menorca denominem l’estivada, que ve d’estiu.

A Menorca hi ha albergínies negres, morades, retxades i blanques, aquestes darreres molt apreciades i que des de fa uns anys s’ha tornat a recuperar mitjançant el cultiu ecològic i les podem trobar el mesos de juliol i agost als mercats.

Es creu que l’albergínia blanca és la més antiga, l’original, la que van portar els àrabs a la Península i a les nostres Illes era aquesta. És una albergínia rodona, gran i de color totalment blanc. Té un gust molt més dolç que les morades i menys amarg, però tot i ser més ben valorada organolèpticament, es va deixar de cultivar, ja que el calze té unes espines grans i punxagudes que en dificulta el maneig al camp, al mercat i a la cuina.

A la cuina, l’albergínia és emprada als indrets de parla catalana des de l’època medieval, i d’ella se’n fan des de melmelades, conserves i també es confiten o en són un dels ingredients del carabassat. Forma part de la marrania, del tumbet i dels escabetxos, se’n fan també truites o es mengen fregides o bé arrebossades i amanides amb un raig de mel -que ens recorda el nostre passat àrab-, de la mateixa manera que les podem fer a la graella, però potser la manera que més ens agraden als menorquins són farcides i al forn.

A Menorca també tenim un plat ben antic d’albergínies, les albergínies de pobre, que són les albergínies tallades a llenques, que posarem damunt una palangana i les ben espolsarem de pa ratllat, all i julivert, pebre bord i regarem d’oli d’oliva i les enfornarem.

També es fa les albergínies plenes de carn, mitat vedella i mitat porc, i també unes albergínies marineres, farcides de rap i gambes, que les podrem trobar als restaurants, més inclús que les elaborades a la manera tradicional.

Personalment, com més m’agraden les albergínies són plenes, fetes al forn i quan han reposat, quan estan tebes o fredes menjar-les dins un cóc o bé engronades entre dues llesques de pa de pagès, que és com les menjaven antigament.

Carpeta Ciutadana CIME
Plataforma per la Llengua

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *