Miriam Triay / Ciutadella – El reconegut ciclista ciutadellenc, Albert Torres Barceló (Ciutadella de Menorca, 1990), aconseguí classificar-se per als Jocs Olímpics d’enguany, a París, que tingueren lloc el passat mes d’agost. Després d’haver ja assistit als de Londres 2012, i als de Tòquio 2021, aquesta ha sigut la tercera vegada en què l’esportista ha tingut l’oportunitat de formar part d’aquest esdeveniment esportiu únic.
Uns Jocs, però, que el ciutadellenc no va poder finalitzar. Ja que, i després d’una prova Omnium que gairebé el puja al pòdium, quedant en una quarta posició, el ciclista es lesionà durant la prova Madison, havent-se de retirar de la competició.
Ara, en moments de recuperació i repòs, des del setmanari EL IRIS hem pogut conversar amb ell i rememorar una mica els seus orígens i inicis dins aquest esport que, a més de passió, és vocació.
DE LA PASSIÓ A LA PROFESSIÓ
“Realment sempre he tingut un entorn implicat en el món del ciclisme. El meu conco sempre anava a competicions organitzades a Menorca, i jo l’anava a veure. És un esport que em va interessar des de molt petit. I just vaig tenir l’edat mínima per jugar-hi, que en aquell moment eren els nou anys, m’hi vaig apuntar”.
Així, com una passió gairebé innata, Albert Torres començà a pujar dalt una velo per competir amb nou anys. Juntament amb l’equip que el veié créixer, el Grup Esportiu Es Port. I fins als catorze, va poder aprendre i conformar-se com a ciclista, des de casa seva, Ciutadella. Però quan entrà dins la preadolescència se li plantà al davant una oportunitat única que no pogué deixar escapar.
“Em van oferir anar a viure a Mallorca, i formar part del Centre de Tecnificació Esportiva de les Illes Balears. On diferents joves esportistes com jo, anaven a entrenar-se. Realment, tot i ser un salt enorme per un jove al·lot de catorze anys, no m’ho vaig pensar gaire. Era una oportunitat única. A Mallorca hi havia instal·lacions necessàries per poder entrenar el ciclisme de pista. A diferència de Menorca. A més que les connexions amb altres llocs, com la península, a l’hora d’anar a competir, eren molt més senzilles”.
Un Albert Torres de catorze anys, llavors, deixà la seva llar, i partí a estudiar, tant esportiva com acadèmicament, a l’illa veïna. On l’acolliren com un més, i on es formà, finalment, el ciclista professional que coneixem avui dia. Una decisió que, tot i haver implicat moments difícils i reptes complicats, com ell mateix admet, actualment no canviaria per res.
“Mallorca és un lloc idoni per entrenar i practicar la meva professió. Va ser un camí que em va obrir moltes portes, com el fet de poder estar a la selecció espanyola de pista i carretera, en categories inferiors, i competir a diferents campionats internacionals. Si m’hagués quedat a Menorca segurament moltes d’aquestes portes no m’haguessin trobat mai”.
ALBERT TORRES, EL CICLISTA
Actualment, el ciclista ciutadellenc ja s’ha conformat un nom, i ha aconseguit diferents medalles i reconeixements a nivell internacional. Havent quedat Campió d’Europa als Europeus de París el 2016, tant a la prova Omnium com a la Madison, o als Europeus de Berlín 2018, a la prova Omnium. Entre molts altres resultats destacats. Com la seva assistència a tres Jocs Olímpics diferents.
Un ciclista que, a més, presenta una peculiaritat, i és que competeix i entrena tant en carretera com en pista. “Sembla que en el nostre país sempre s’ha d’escollir entre una de les dues disciplines. I no les puguem combinar. Però en el meu cas, la meva gran intenció sempre ha sigut demostrar que es poden compaginar perfectament. I, de fet, ho consider necessari”. Així, mentre la pista li ha donat resultats com els mencionats en el paràgraf anterior; gràcies a la disciplina de ciclisme de carretera, Torres ha pogut participar i finalitzar en tres grans voltes per etapes, com són el Gir d’Itàlia 2020 i 2021, i el Tour de França 2022.
Ara, i com bé afirma el professional, “el fet d’estar a l’equip de Movistar Team, i tenir un calendari adequat que em permet gaudir del meu espai, em fa sentir afortunat. Puc compaginar i dosificar millor la meva agenda, per poder dedicar temps a ambdues disciplines tranquil·lament”. Un equip que li fa costat en tot moment, i que ell defineix com el millor d’Espanya i un dels millors d’Europa. Demostrant així com la seva passió l’ha duit a formar part de projectes molt grans.
UNS TERCERS JOCS OLÍMPICS
Una trajectòria professional clau, que l’ha duit a ser part d’un equip gran, com dèiem. I un camí que l’ha portat a poder-se classificar per a tres Jocs Olímpics diferents. Entre els quals, evidentment, destaquen els d’enguany.
“L’experiència d’estar a uns Jocs sempre és difícil. I el fet de poder estar a tres és conseqüència de molts anys practicant l’esport i entrenant dur”, ens confessa el professional. Uns Jocs pels quals ha anat puntuant des de fa dos anys, i en els quals, gràcies als resultats que ha anat obtenint a diferents campionats, com els internacionals, tant europeu com mundial, ha pogut classificar-se, formant part dels esportistes participants.
Uns Jocs, però, que per al ciutadellenc, no són cap novetat. “Quan són els primers, com que tot és nou, és una experiència molt impactant. Però quan ja hi has anat, l’enlluernament inicial desapareix, i roman la preparació, la concentració, i la màgia de poder repetir en un esdeveniment tan únic com aquest. Un lloc, una seu, on s’ajunten els millors esportistes de tots els esports, i es fa palès l’esperit olímpic i esportiu”.
UNS JOCS A PARÍS
Amb aquesta màgia i aquest esperit, llavors, Albert Torres arribava a finals del passat mes de juliol a París, per poder participar en dues de les proves de ciclisme. L’Omnium i la Madison. La primera de forma individual, i la segona juntament amb Sebastián Mora. Amb qui forma dupla des del 2015, i amb qui ha creat la marca conjunta GoTorresGoMora.
Mentre que en la primera prova tot anà molt bé, fins al punt de gairebé aconseguir el tercer lloc del pòdium, havent-se quedat a quatre punts. En la prova Madison el ciclista es lesionà, a 28 voltes del final. Fent així que la carrera s’acabés tant per ell com per al seu company, Mora. Una lesió que els doctors després de diverses proves, han definit com una fractura distal del radi de la mà esquerra. I que ha provocat que estigui, actualment, de baixa laboral, fent repòs, i impedint-li seguir entrenant fins a nou avís. De moment ja dur tres setmanes aturat, sense poder moure la mà esquerra. Una circumstància difícil i complicada, però que, a l’esportista ciutadellenc, no l’han desanimat per res.
“L’esport per jo és un miratge de la vida. Ja que t’ensenya moltes coses, entre les quals, hi ha la gestió de sentiments. Si el fet de quedar-se a quatre punts de la medalla de bronze, ja genera frustració; haver entrenat durant anys, preparant-te per una carrera d’aquest nivell, i que després no la puguis acabar per una circumstància aliena a tu, és una situació molt complicada de gestionar. Però ho has de fer. I no et pots enfonsar per açò. Ha sigut un camí complicat i ple de reptes. De competicions, victòries i derrotes que et marquen, però que també t’ensenyen. I jo he après a quedar-me amb el bo. I descartar el dolent. Si ara he d’estar de baixar per aquesta lesió, i ja no puc competir més aquesta temporada 2024 -que acaba a mitjan octubre-, no passa res. Em prepararé per a la de 2025”.
