Carlos Torrent Campins, autor de “Sa Nissaga Campins a Ses Truqueries”

Itziar Lecea / Ciutadella – Els lligams familiars han fet que, ja jubilat, en Carlos Torrent Campins, fill del pintor Torrent i na Joana Campins Bosch, filla de Ses Truqueries, hagi dedicat els dos darrers anys a crear un llibre homenatge a una nissaga pagesa que, des del 1867, va ocupar l’emblemàtic lloc del nord del municipi. Torrent afirma que és una feina que ha fet amb gust, pensant molt en les persones que surten a les seves pàgines, i fent-los protagonistes d’una història que abasta també una transformació social, tecnològica i econòmica de Ciutadella. En definitiva, una obra que recull molts aspectes que ens donen a entendre com era la vida fa més de 100 anys i com ha anat canviant durant el darrer segle.

Com se li va acudir fer un llibre sobre aquesta nissaga pagesa?
Aquesta investigació va venir arran d’un article que faig per EL IRIS en els anys 90 sobre Cas Comte, perquè hi havia molt poca informació en aquell temps. Però vaig trobar tantes fonts i documents que aquell article es va convertir en un capítol setmanal durant un any. Mentre cercava i treballava aquesta informació, van sortir anècdotes de Ses Truqueries, un dels llocs del Comte i en el qual, des de l’any 1867 hi havien fet feina una nissaga de pagesos de llinatge Campins, família meva. D’aquí ha sortit la idea de poder compilar tota aquella informació i fer-ne una història, també amb les consultes fetes a l’Arxiu Municipal i l’Arxiu Diocesà, que s’ha acabat convertit en el llibre que tenim ara. He de dir que el llibre no hauria estat possible sense el meu nebot, en Pepe Torrent Pallicer, que m’ha ajudat durant aquests dos anys de feina.

Fent un breu resum, què ha suposat per al lloc de Ses Truqueries el llinatge Campins?
Des del 1867, i fins al 1999 hi ha hagut pagesos Campins a Ses Truqueries, sis l’amos en total han treballat les terres. El primer va ser en Josep Campins Gelabert, que hi va fer del 1867 al 1872. El va seguir en Joan Campins Salord, l’amo entre 1872 al 1928. En Joan Campins Camps, que hi va fer del 1928 fins al 1955, va ser el tercer. El quart l’amo de Ses Truqueries d’aquesta nissaga va ser en Maties Campins Camps, que hi va fer del 1955 al 1964. El cinquè l’amo va ser en Joan Campins Bosch, entre el 1964 i 1983. I el darrer, en Joan Campins Salord, hi va fer del 1983 al 1999. Les desavinences entre la nova gestora del patrimoni del Comte, una vegada mort, i membres de la família Campins que hi quedava, va fer que la terra quedés sense pagès, després de 132 anys cultivada per l’amos d’aquesta família.

I quin és el lligam familiar que l’ha empès a fer aquesta recerca?
El lligam que jo tenc amb el lloc és que ma mare era filla del lloc, amb qui mon pare es va casar en segons núpcies després d’haver mort la primera dona. Jo vaig ser el primer nebot de Ses Truqueries, i ma mare m’hi duia molt. De fet, hi feia temporades llargues al lloc, on m’encantava ser-hi. D’aquella època ha abocat records també en aquest llibre, com el fet de caponar galls, que era una escena esgarrifosa, anar a cercar tàperes, o arribar fins a Cala en Blanes nedant. En definitiva, conviure amb la gent que vivia i treballava al lloc.

Es podria dir que és, en part, una obra costumista?
Sí, entre altres coses. Però la filosofia que he tret jo fent aquest llibre és com vivia la gent del camp en aquella època, com es relacionaven entre ells -molts de matrimonis eren entre famílies de pagesos-, i la importància que tenia el camp i la pagesia a la societat. És una part de la història de Ciutadella, que s’ha anat transformant en una nissaga familiar que ha anat abandonant el camp per convertir-se en metges, psicòlegs, farmacèutics, informàtics…D’aquella nissaga Campins de Ses Truqueries, només hi ha ara dos descendents que s’ho dediquin: en Laureà Florit i n’Ana Campins, que és filla del darrer l’amo que hi va ser. La transformació no ha estat només a nivell humà, sinó tecnològica i social. I és un poc el que he intentat transmetre en aquest escrit. A banda de que sigui un homenatge a tothom que hi apareix.

Així, a la part costumista, s’hi sumen molts altres aspectes, com els històrics i els socials.
Sí, hi ha moltes coses que es mesclen en aquest escrit, a qui he dedicat, molt especialment, a ma mare. Era una dona que es feia amb tothom, a més, que sabia tractar a tothom. Ella és protagonista d’una de les parts, però són totes les persones que conformen aquesta nissaga el més important del llibre, més que les pedres, tot i que n’he xerrat també. De les terres, dels elements etnològics, de com es vivia i es feia feina al lloc en aquell temps, en un segle en què els canvis tecnològics han canviat el camp radicalment. També de la història de Ciutadella, que s’hi entremescla. I, per descomptat, de la cronologia i la genealogia, de manera que he fet un repàs familiar a fons.

Fins on arriba la genealogia Campins?
Fins ara. A més, no només hi ha la de la família Campins, sinó també la de Cas Comte. Però he desgranat la genealogia familiar des del primer l’amo Campins fins a l’actualitat. Per açò he pogut plasmar aquest canvi social i sectorial que ha suposat el darrer segle i mig a Ciutadella. No som conscients, a vegades, del que tenim en aquests moments, perquè molts no han passat les penúries i esforços que van viure aquelles persones. Que he de dir, però, que eren més felices del que som ara.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.