Gràcies a les gestions de l’artista visual i professora titular de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona Tónia Coll (Ferreries, 1965) Menorca, en concret el seu Consell Insular, té en propietat un gruix de dibuixos del Premi Velázquez d’Arts Plàstiques d’aquest 2024, el nord-americà d’origen català Francesc Torres (Barcelona, 1948) que en va fer donació després de participar en l’exposició col·lectiva Petra. Aproximacions contemporànies a la cultura talaiòtica, els anys 2019 i 2020 al Museu de Menorca. Són vuit dibuixos amb títols com ara Culture Travels Fast and Comes in Different Colors, datats l’any 1983 i amb tècniques com ara fotografia infraroja en blanc i negre i anilina; carabó damunt paper, carabó i pastel damunt paper, carabó i fotocòpies damunt paper o carbí i fotografies damunt paper; i que tenen unes dimensions importants que van dels 120 centímetres per 81, 3 centímetres o una mica més petites com ara 81 centímetres per 115 centímetres. A les diferents composicions hi surten taules amb colors lisèrgics i són inèdites i poderoses i van ser fetes in situ i de nit. Idò, quan el recent Premi Velázquez d’enguany va tornar a visitar Menorca va dir una frase d’aquestes que se’t queden gravades: “Les taules i els monuments megalítics de Menorca van ser l’art contemporani del seu temps”. Sembla una frase baladí però trenca el nostre marc mental. Adoram l’art contemporani menorquí del passat i miram amb desconfiança l’art contemporani menorquí del present. La raó d’aquesta contradicció s’ha de cercar en la manca d’educació artística de la majoria pel que fa a l’art contemporani. És un dels entrebancs que volen superar les IV Jornades de Reflexió i Debat del cicle Art i Contemporaneïtat a Menorca organitzades per l’IME i dedicades aquest any a l’educació. La filòsofa, també estatunidenca, Martha C. Nussbaum, va definir a la perfecció l’educació superior. Segons aquesta filòsofa ha de tenir per meta crear una comunitat de persones que desenvolupin el pensament crític, que cerquin la veritat més enllà de les barreres de classe, gènere i nacionalitat, que respectin la diversitat i la humanitat de la resta; era el que creien Sòcrates i Sèneca. Aquí tenim una raó per la qual les administracions ens volen mantenir en l’obscurantisme de l’art contemporani i no inverteixen en l’educació dels seus ciutadans. Per obrir els ulls al poder tornaria a recordar la frase de Francesc Torres i exposar exemples pràctics relacionats amb la indústria turística. La riquesa que representa la Sagrada Família d’Antoni Gaudí, art contemporani del segle XIX i del segle XX, a Barcelona és incalculable; i el mateix passa amb La Gioconda, art contemporani del segle XVI obra de Leonardo da Vinci, exposada al Louvre, per a la ciutat de París. Invertir en l’art contemporani i en l’educació a través de l’art té components negatius per al poder -forma esperits crítics i lliures que aspiren a la veritat- i positius: enriqueix de per vida una societat. Les jornades d’enguany són de luxe i han estat organitzades de forma democràtica. Hi participaran figures internacionals com ara els professors de l’Àrea de Didàctica de l’Expressió Plàstica de les Universitats de Barcelona i de la Complutense de Madrid, Fernando Hernández i Maria Acaso; o el també professor Enrico Beccari que oferirà un taller sobre la creació de còmics o novel·les gràfiques. Les jornades començaran divendres a la Fundació Numa de Ciutadella i es traslladaran ensoldemà a la seu de l’IME a Maó.
CARBÍ. Cadascun dels compostos de carboni que contenen un àtom de carboni elèctricament neutre que està connectat per un enllaç covalent i que té tres electrons no enllaçants.
