Marino Benejam Ferrer Per Bep Portella Coll

Marino Benejam neix a Ciutadella el 26 de gener de 1890. Son pare és Pere Benejam Casasnovas (Ciutadella, ?-1923), conegut com Pere Blancu per la pal·lidesa del seu rostre, i sa mare, Francisca Ferrer Seguí (Ciutadella, 1852 -?). En Pere era former de sabates i aprenent de rellotger, havia nat en una família catòlica i va ser regidor conservador a Ciutadella a finals del segle XIX. Marino era el cinquè de set germans. L’any 1897, la família emigrà a Barcelona. Son pare es posà a arranjar rellotges i es conta que volia que l’al·lot seguís aquesta feina, però el fill va assistir a classes del professor Manuel Alzamora des de 1902, i posteriorment a l’Escola de Belles Arts de Barcelona (des de 1908). Prest va il·lustrar anuncis publicitaris i va fer estampes per a revistes infantils de l’època.  El 17 de març de 1917 va sortir el primer nombre del TBO que coneixem per iniciativa de Joaquim Buïgas Garriga, que havia adquirit la capçalera que feia poc havia sortit al mercat. L’any 1917 es va constituir la primera fornada de TBO, que va ser la revista infantil per excel·lència del segle XX a Espanya. A pesar de col·laboracions esporàdiques, va ser el 1934 quan Benejam publicà la seva primera tira d’estampes amb el conte Un enfermo muy grave.  En el TBO, Marino creà, l’any 1936, el personatge de Melitón Pérez. Durant la guerra, continuà treballant a TBO, ara controlat per la CNT-FAI, amb la secció Floreal. Per això fou titllat de “rojo separatista” pel règim franquista i separat de poder fer feina en publicacions “afectes”. Ell, per sobreviure, dibuixa retallables, postals de Nadal, quaderns de dibuixos, etc. A partir de 1941 torna centrar la seva activitat a TBO, que reapareix amb una sèrie de condicions i empra també els pseudònims Rino i Ferrer. En la contraportada del TBO apareix, el març de 1945, la primera historieta de La família Ulises, amb guions de Joaquim Buïgas. L’any 1946 crea crear la pàgina Aventuras de Morcillón y Babalí. Més endavant dona continuïtat a la secció Los grandes inventos del TBO. A més, Benejam va crear moltes històries i acudits sense personatges fixos. En l’aspecte personal, l’any 1921, Marino es casà amb Maria Lluïsa Bartolomé Barceló, amb qui va tenir dues filles: Lluïsa (1922), que es casà amb Ventura Caballé, que també era il·lustrador i pintor, i Roser (1926), que es va fer monja. En aquesta època, la família Benejam viu al barri de Gràcia. L’any 1951 mor l’esposa. Fins a l’any 1952, el TBO no va ser acceptat com a publicació autoritzada pel Ministeri d’Informació i Turisme, cosa que li va donar estabilitat i inicià un període de creixement fins arribà a una tirada de 350.000 exemplars. L’any 1963 mor el guionista Buïgas i pren la seva feina Carles Bech. El 1970, Benejam pateix una embòlia que l’impedeix treballar; el substitueix a la família Ulises Salvador Mestres, prest canviat per Josep M. Blanco, que té una línia més continuista. Benejam mor el 19 de gener de 1975 a Barcelona, a 84 anys. El 1973, encara viu, rep primer homenatge que li fan els Dibuixants d’Historietes Nacionals. L’any 1991, l’Ajuntament de Ciutadella homenejà Benejam amb una placa a la casa del carrer del Roser on va néixer. Posteriorment se li va dedicar un carrer. El 1997 s’edita un segell oficial amb la família Ulises. El 2001 es publica “La mirada del Ninotaure”, sota el patrocini de Sa Nostra, un llibre que acompanya a una exposició que visita Palma i Ciutadella. Aquest pròxim 2025, per iniciativa del CIM, se celebrarà l’Any Marino Benejam.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.