Marta Vidal /Brussel·les – Els 27 líders de la Unió Europea es reuniran aquest dilluns a Brussel·les per primera vegada després del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca en una cimera informal dedicada exclusivament a la defensa de la UE. L’objectiu de la trobada és enviar un missatge clar a Washington sobre el compromís dels socis europeus amb el reforç de la seguretat i l’increment de la despesa en defensa. “El missatge serà aquest: la defensa està al cor de l’agenda de la UE”, afirmen fonts diplomàtiques. A la reunió també hi assistirà el primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, i el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte. De fet, es tractarà també de la primera vegada des del Brexit que un primer ministre britànic participa en una reunió dels 27.
La cimera d’aquest pròxim dilluns reunirà els líders de la UE al Palais d’Egmont de la capital belga en una discussió de caràcter informal d’on no en sortirà cap document de conclusions, contràriament al que passa en les tradicionals cimeres dels 27.
Es tracta d’un nou format promogut pel president del Consell Europeu, António Costa, que quan va prendre possessió del càrrec el desembre passat ja va avançar que tenia intenció de convocar trobades -batejades com a ‘escapades informals’- on no vol que hi hagi conclusions escrites i amb menys accés per a la premsa per tal d’afavorir un debat amb “menys pressió”.
Ja aleshores, Costa va informar que la primera reunió d’aquest caràcter estaria dedicada exclusivament a la defensa del club comunitari. La reunió estarà presidida per l’exprimer ministre de Portugal i per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i comptarà també amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola.
Així, la convocatòria s’ha fet responent a la idea -que cada vegada agafa més força entre les capitals europees, especialment als països de l’Est, els Bàltics o els Escandinaus-, que Europa necessita assumir més responsabilitats en la seva pròpia defensa i que els estats membres han d’augmentar la seva cooperació per ampliar les capacitats militars de la UE. “Europa ha d’estar armada per sobreviure”, va avisar el primer ministre de Polònia, Donald Tusk, que ostenta la presidència de torn del Consell de la UE, durant una intervenció a l’Eurocambra.
Són missatges que Trump ja ha enviat als líders europeus des del seu retorn a la Casa Blanca, als qui ha demanat que incrementin la despesa en defensa, així com l’aportació a l’OTAN, per deixar de dependre dels Estats Units. Una idea que s’ha fet seva també el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, que en les últimes setmanes ha pressionat especialment els països del sud d’Europa -entre els quals Espanya- perquè incrementin fins al 5% del PIB la despesa.
Espanya és el membre de l’OTAN que menys diners destina a les seves capacitats de defensa, un 1,28% del PIB. Entre els països de l’aliança atlàntica que gasten menys d’un 2% també hi ha Portugal, Itàlia, Canadà o Bèlgica. Per contra, els que més percentatge del seu PIB destinen a la defensa són, en primer lloc, Polònia (4,12%), seguida d’Estònia (3,43%) els Estats Units (3,38%), Letònia (3,15%) i Grècia (3,08%).
En l’agenda de la cimera informal hi consten tres elements: el desenvolupament de les capacitats europees de defensa, el seu finançament -inclòs un debat sobre la mobilització de fons privats i l’optimització de l’ús del pressupost de la UE-, i el reforç i consolidació de les aliances amb l’OTAN i altres socis amb el Regne Unit.
Entre d’altres, els líders de la UE abordaran l’impuls d’inversions “estratègiques” per desenvolupar la base tecnològica i industrial d’Europa; el desenvolupament de capacitats de defensa “crítiques” o la possibilitat de finançar conjuntament “projectes de defensa”.
Groenlàndia
Una de les qüestions que probablement abordaran els líders de la UE són les amenaces de Trump sobre una eventual annexió de Groenlàndia. No està dins l’agenda de la reunió, però fonts diplomàtiques afirmen que s’espera que la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, ho posi sobre la taula de discussió.
Precisament amb l’objectiu de reunir suports entre els seus socis europeus, Frederiksen va emprendre dimarts passat una gira per Europa. En un mateix dia, la primera ministra danesa va viatjar a París, Berlín i Brussel·les per tractar les amenaces del magnat republicà i assegurar-se que les principals potències de la UE estan del costat de Dinamarca. Frederiksen es va reunir amb el president de França, Emmanuel Macron, el canceller alemany, Olaf Scholz, i amb el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte.
El president dels Estats Units ha dit obertament que no descarta l’ús de la força militar o econòmica per aconseguir el control de l’illa i, segons va publicar el Financial Times, Frederiksen i Trump haurien mantingut una “tensa” conversa telefònica pocs dies després de la investidura del republicà.
Pressió al BEI
Precisament, una majoria d’estats membres, incloent-hi Espanya, van fer arribar divendres passat una carta a la presidenta del Banc Europeu d’Inversions, Nadia Calviño, en què li reclamaven que l’entitat augmenti el finançament de la indústria de defensa europea.
La missiva estava firmada per Espanya i 18 països més, que afirmaven que és crucial per a la UE “prendre accions decisives” per reforçar la seva capacitat i indústria de la defensa davant el context geopolític global. Segons subratllaven en l’escrit, el BEI té un “paper clau” per finançar la defensa dels 27. Així, instaven l’entitat ha “d’explorar” noves vies per reforçar el seu rol en el sector.
El text el firmaven el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i els caps d’estat i de govern de Finlàndia, Bèlgica, Croàcia, Xipre, República Txeca, Dinamarca, França, Estònia, Alemanya, Grècia, Lituània, Itàlia, Letònia, Romania, Països Baixos, Eslovàquia i Suècia. Només vuit estats membres van quedar fora: Àustria, Bulgària, Hongria, Irlanda, Luxemburg, Malta, Portugal i Polònia.
Els 19 líders europeus proposaven a Calviño tres mesures concretes per incrementar la inversió i finançament del BEI en la indústria de defensa europea. En primer lloc, demanaven reavaluar la llista “d’activitats i sectors exclosos” del finançament de l’entitat en relació amb la seguretat i la defensa per tal de “limitar-la i definir-la” perquè estigui “alineada” amb les noves prioritats de la UE.
En segon lloc, proposaven “ajustar” la política de préstecs per tal d’incrementar el volum de finançament destinat al camp de la seguretat i defensa. I, finalment, instaven el BEI a analitzar la possibilitat d’emetre deute per finançar projectes de defensa i seguretat.
“El profund canvi en la seguretat d’Europa, que afecta a tots els estats membres de diferent manera, requereix reforçar la defensa tecnològica i la base industrial de la UE, i aquí necessitem que el BEI jugui un rol més fort”, van expressar els socis europeus en el text.
Calviño ha assegurat en els últims dies que l’entitat duplicarà la seva inversió en defensa l’any que ve, passant dels 1.000 milions gastats el 2024 a 2.000 milions d’euros. Tanmateix, durant la presentanció dels resultats anuals de l’entitat, l’exvicepresidenta del govern espanyol va rebutjar modificar el mandat del BEI per poder finançar projectes de caràcter militar. “No som el ministeri de Defensa, som el Banc Europeu d’Inversions”, va sentenciar.
