Marín Mersenne és un filòsof, teòleg, físic, matemàtic i astrònom francès conegut principalment pels nombres de Mersenne que ajuden a trobar nombres perfectes
Va estudiar a la universitat jesuïta de La Flèche on va conèixer René Descartes. Es va fer capellà el 1613 a Paris i a partir de 1620 va estudiar matemàtiques i música.
Va mantenir correspondència amb científics com Pierre de Fermat, Galileo Galilei, Giovanni Battista Doni y Christiaan Huygens.
Des de 1620 fins a 1623 va escriure principalment de filosofia i teologia.
Va traduir també obres d’Euclides, Arquímedes i altres matemàtics grecs.
Entre les seues obres destacarem:
El Traité de l’harmonie universelle (1627), que es considera la font teòrica de la música del segle XVII. Pels seus estudis de teoria musical, podem dir que és el pare de l’acústica. Va trobar la freqüència del primer to audible (84 Hz) i que la freqüència entre un to i la seua octava es trobava en proporció 1:2.
Posteriorment es va dedicar a la ciència i va impulsar els avenços en els coneixements a partir de l’experimentació, especialment en temes de física i astronomia.
A l’obra Les Mécaniques de Galilée (Paris, 1634) tracta de presentar evidències empíriques a favor de les teories de Galileu.
Va donar a conèixer a França els experiments de pressió atmosfèrica de Torricelli, que conduirien als treballs de Pascal sobre la pressió.
A la seua obra Cogitata physico-mathematica (1644), en sis llibres va tractar de les unitats de peses i mesures, hidràulica i neumàtica, hidrostàtica, nàutica i navegació submarina, teoria i pràctica musical, centres de gravetat, plans inclinats, el torn d’Arquímedes, balística, el moviment pendular, la resistència de l’aire, la velocitat de la llum i els moviments de la Terra i el Sol.
Novarum observationum physico-mathematicarum (1647), en dues parts. La primera traduïa una obra d’Aristarc de Samos, emprant les proposicions de Galileo sobre el moviment de la Terra, el Sol i els planetes. La segona part es seua i tracta de balística, els centres de gravetat, el microscopi, la cicloide, els cilindres, les mesures i els pesos, l’agua i el buit, la percussió, la caiguda dels cossos, el moviment, el so i els nombres.
L’optique et la catoptique (1651), obra pòstuma publicada en francès on tracta del Sol comparant la seua llum amb la de les flames i espelmes, els colors, l’ombra, el funcionament de l’ull, de la reflexió de la llum, de les imatges virtuals i dels miralls.
Quan va morir va cedir el seu cos per fer-li autòpsia com a servei per la investigació científica.
L’obra de Mersenne no és gaire coneguda.
Principalment és conegut pels nombres que duen el seu nom: els nombres de Mersenne. Sobre aquests nombres va fer conjectures que no s’han demostrar o rebutjat fins al segle XX.
Euler va demostrar que els nombres de Mersenne que eren primers (divisibles només per 1 i per el mateix nombre) donaven lloc a nombres perfectes. La implicació era doble (equivalència). La inversa també és certa.
Fa poc, a l’octubre de 2024, es va trobar el nombre perfecte que fa 52 i no va ser notícia a cap lloc que hagi vist. És un nombre de més de 41 milions de xifres. L’anterior s’havia trobat el 2018.
No s’ha demostrat que no hi ha nombres perfectes imparells. Si n’hi ha cap seran majors que 101500 (10 elevat a 1500).
El nom de Mersenne se li ha posat a un cràter de la Lluna i també a un asteroide com a homenatge a les seues aportacions.
