Miriam Triay / Ciutadella – Aquest cap de setmana, concretament divendres 14 de març, es van entregar els Premis El Iris 2024, a l’Hotel Spa Sagitario Playa, ubicat a Cala Blanca. En l’acte assistiren més d’un centenar de persones, entre premiats, acompanyants i més. El vespre fou tot un èxit.
Un dels primers guardons que s’entregaren en aquest esdeveniment, fou del bloc ‘entitats socials i cooperació’, per a la iniciativa del concert homenatge a Sente Fontestad.
Diuen que els bons se’n van massa prest i ell n’és un exemple, però el seu esperit va omplir la plaça de la Pau en un concert d’homenatge que va unir a generacions. Els que van viure aquells anys amb els seus fills i alguns ja amb els seus néts, rememorant la banda sonora de la seva vida.
Premis El Iris 2024 – Bep Al·lès al discurs d’entrega al guardonat Concert homenatge a Sente Fonestad
El mes de novembre del 2024 se celebrà, com molts encara recorden amb pell de gallina i sentiments ben enaltits, el concert homenatge a Sente Fontestad. Una iniciativa feta des de l’amor i el respecte cap a una ciutadellenc que representà una part clau dins el món cultural i musical de l’illa. I un projecte que, com deim, va ser guardonat amb un dels dos premis El Iris a entitats socials i cooperació.
Un premi que cercava commemorar l’impuls, les ganes i el record. L’empenta que tingueren antics membres del reconegut grup Ja t’ho diré, del qual en Sente n’era el bateria, i moltes altres persones d’arreu de l’illa i de fora. Reunint a un centenar de músics i professionals, que feren tot el que estava en les seves mans per poder rememorar uns temps diferents. Com ja deia el director del setmanari, Bep Al·lès, en el seu discurs, “rememorant la banda sonora de la seva vida”, de la vida de molta gent.
I tot, d’una forma totalment altruista, ja que els guanys que s’aconseguiren a través de la venda d’entrades, es destinaren a l’Associació Contra el Càncer d’Espanya (AECC), a Menorca. 3.500 persones acudiren al concert de Ciutadella, i 1.500 al de Girona. I el que compraren totes aquestes no fou una entrada, sinó un donatiu, una ajuda.
El premi el va entregar l’alcalde de Ciutadella, Llorenç Ferrer. I l’anaren a cercar algunes de les persones referents a la vida del commemorat, així com responsables de l’acte en qüestió. Cris Juanico, antic membre del grup menorquí i organitzador; acompanyat de Llure Marquès, més conegut com a Leonmanso, músic i cantautor; Juli Rabal, gerent de la sala de concerts Jazzbah i del Teatre del Casino 17 de Gener; i Titín Janer, responsable de la comunicació de l’esdeveniment. A més, a la taula acompanyant-los hi havia membres de la familia d’en Sente Fonestad, com na Mari Fontestad, germana, i na Muns Anglada, neboda. A més de na Rufi Lorente i en Pedro Faner, en representació de l’AECC. Entre altres.
“Estem molt afalagats per aquest premi”, confessà Cris Juanico. “Tot el que va suposar organitzar aquest concert, ho vam fer amb moltes ganes i il·lusió. Creiem i encara ho feim, que en Sente s’ho mereixia. I molt més. I que ens donin un reconeixement… doncs ha sigut un més a més. No feia falta, realment, però n’estem molt agraïts”.
Una iniciativa que cercava recordar, i enaltir la figura d’aquest bateria, manàger, músic, locutor… apassionat de la música fins la medul·la, afable i amb moltes ganes de compartir, Sente Fonestad. “Va començar sent un acte petit, i va acabar creixent, fins a les més de tres mil persones que ens reunirem a la plaça de la Pau. El volíem fer al Casino, després passarem a la Sala Multifuncional per l’espai, i acabarem al carrer. No sabem molt bé que va passar. Però el que està clar és que en Sente era una persona molt estimada. I va quedar més que demostrat. No hi ha dubte. És més, i quan vam anar contactant amb els diferents músics participants, no dubtaren ni un moment en donar-nos el ‘sí’. I açò ja diu molt”.
Passar d’un acte entre amics, a un de multitudinari, els membres i organitzadors, s’ho expliquen, és clar, però encara no s’ho creuen del tot. Que tanta gent volgués assistir-hi. I que molts altres, sense poder anar-hi, compressin igualment entrades a la fila 0, com a donatiu directe per a l’AECC. Va ser un dia de moltes sorpreses. I de molta germanor.
“La policia fins i tot ens va facilitar perquè durant el concert no hi va haver ni un incident, quan normalment en reunions tan grans, algunes coses solen passar. Vam ser molt civilitzats, i demostrarem el que realment era important: commemorar el nostre amic. Va acabar sent un acte popular, on tothom i tingué cabuda, i on tots hi volíem ser”.
Dalt de l’escenari es van tornar a ajuntar els Ja t’ho diré i un bon ventall de músics intergeneracionals per recordar aquell bateria ple d’humanitat i bon ritme, que era en Sente. I es va fer per una bona causa. Per dues bones causes: a la memòria d’en Sente, i per recaptar fons per a l’Assocociació Contra el Càncer. Els objectius es van ben complir.
