Miriam Triay / Ciutadella – Des del 1969, l’empresa de calçat Homers, forma part de la realitat menorquina. Poc es devien imaginar els socis fundadors -Pedro Capó, Llorenç i Carlos Gener i Joan Lluch- que el negoci familiar estés a punt d’arribar als seixanta anys d’existència. Un projecte que, tot i els impediments que ha anat patint el sector, ha sabut mantenir-se i, fins i tot, créixer i evolucionar sense aturar. A dia d’avui exporten sabates a llocs com els Estats Units, Alemanya, França i Japó. Havent-se sabut crear un mercat més enllà de les fronteres illenques, moltes vegades difícils de sobrepassar.
És per aquesta voluntat de creixement i evolució, que el passat 14 de març, van rebre un dels Premis El Iris 2024, concretament, el d’Economia i Empresa. Juntament amb El Paladar.
Aquesta setmana, hem decidit donar veu a l’actual gerent de Homers, Quim Gener.
Com vau rebre el Premi El Iris d’Economia i Empresa?
Va ser el meu pare qui em va comunicar la notícia, i la veritat és que el vam rebre amb molta il·lusió. Estem molt contents que se’ns reconegui, a casa, la feina feta. Satisfets que El Iris faci aquest reconeixement d’una fàbrica de sabates, tenint en compte la situació dels darrers anys del sector, de la indústria.
Per què creu que Homers ha sigut una de les empreses reconegudes?
Tal vegada perquè estem dins un sector complicat. Tal vegada perquè a Ciutadella ja no queden moltes fàbriques de sabates, i les que hi ha, han hagut de lluitar a contracorrent. Tal vegada perquè ens hem desmarcat, diferenciant-nos, dins el sector. Perquè sempre hem lluitat i seguim lluitant per treure la fàbrica endavant tot i les múltiples crisis a les que ens enfrontam.
Com definiria aquest moment actual complicat de què parla?
És un moment en què el sector industrial, sabater, ha quedat relegat, enfront d’un turisme que cada vegada empeny més fort. A més, estem en un context internacional que no ajuda, i que es complica. Sobretot per la tornada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units, que suposa una amenaça directa cap a les exportacions. I nosaltres als EUA exportem molt. Encara no sabem si ens afectaran els aranzels que assegura voler aplicar. Esperem que finalment s’imposi el sentit comú i la calma.
La darrera vegada que Trump va posar els aranzels, com ho vau viure?
Per sort, des de l’Institut de Comerç Exterior d’Espanya es van dur a terme una sèrie d’accions, juntament amb la comunitat econòmica europea, que aconseguiren frenar l’ímpetu d’en Trump. Al final va quedar tot en una amenaça, en el nostre cas. Però ara veurem enguany.
I com definiria Homers, en aquest sentit? Per què creu que ha aguantat tant?
Noltros hem apostat molt pels mercats exteriors des dels inicis. Sense deixar de banda, en cap cas, el mercat nacional. L’empenta d’establir-nos tant fora com dins, jo crec que ens ha mantingut vius. Tenim agents comercials als diferents països on exportem, com Alemanya o França. I visitam totes les fires que ens és possible, per promocionar la nostra marca. La idea és seguir cuidant aquestes petites coses, i intentar mantenir-les. Anar sempre cap endavant.
A més, internament tenim un equip d’una seixantena de persones, amb tasques repartides i clares. Trobam, per exemple, el departament de disseny, que intenta millorar les col·leccions cada temporada. O també el desenvolupament online, que des dels inicis hem volgut que formi part de la nostra empresa d’una forma integrada. Ja que es tracta d’una finestra molt important en l’actualitat. Arribam a molts més clients finals.
Però, sou una empresa amb gairebé sis dècades de trajectòria. I heu aconseguit créixer molt, a més de mantenir-vos…
Sí. El meu pare, Llorenç Gener, va començar als anys setanta fent sabatilles. I a poc a poc vam anar evolucionant cap a una sabata de diari. Fins que a dia d’avui oferim molts de tipus de calçat, intentant abastar tot el que ens és possible, per poder aconseguir satisfer el màxim públic.
A més el meu pare ja en els inicis de l’empresa va començar a tenir contacte amb persones de fora, com els Estats Units. Ja va anar obrint mercat. Van començar a exportar, tant a nivell nacional, com internacional. Vull dir que ha sigut un camí progressiu cap al que som ara.
I en tot moment, mantenint la qualitat. Sempre intentam millorar, en tot. Encara que presentem una sabata, si quan la fabriquem la podem fer millor, li farem. I així amb tot. Cuidam el producte al 100%, a fi que les clientes quedin satisfetes.
Amb molts aspectes és complicat, és difícil, però és el camí que hem triat.
I el nom, de Homers?
Perquè quan el meu pare va començar a fer sabatilles de casa, va voler posar un nom que contestés a la filosofia de l’empresa, però alhora, que fos internacional. Un nom en anglès. I va agafar la paraula ‘home’ (casa), i la va derivar en ‘homers’. Identificant, amb ell, la sabata de casa. Que ara, tot i que hagi evolucionat, seguim mantenint. Seguim fent sabatilles
Avui dia, qui hi ha al darrere de l’empresa?
El meu pare sempre hi serà, és una figura present. No sap deixar de fer feina, com ens passa a molts.
Jo som el gerent. I estic acompanyat de molts dels membres de la meva família. És una empresa que sempre ha mantingut aquesta filosofia familiar, de casa.
Hi ha en Migue, el meu germà, en el departament de disseny.
En Lluis, l’altre germà, és el comercial que s’encarrega de les exportacions.
En Carlos Gener, un cosí, que s’encarrega de la coordinació.
En Joan Lluch, un altre cosí, que està en la part del tall, encarregat de seleccionar les millors pells.
I en Carlos, que està a la producció. Ell és qui posa tota la cura en les sabates perquè totes les clientes quedin satisfetes.
