Itziar Lecea / Ciutadella – Quan en Pedro Capó, fill, va néixer, The Blarney Stone ja feia tres anys que navegava. Ara, amb el 25 aniversari del local que van fundar son pare i sa mare, en Pedro i n’Ester, recull un testimoni i la batuta d’un local emblemàtic que ha creat tendència. Aquests 25 anys han estat considerats pels Premis El Iris, en la categoria de Gastronomia. Per aquest motiu, aquesta setmana xerram amb pare i fill, i aprofundim en com és la transició generacional d’una de les banderes gastronòmiques de Ciutadella.
Qui dels dos va rebre la notícia del premi El Iris de Gastronomia?
Pedro pare: Me van dir que ens donaven el premi a jo, que som el que he fet els 25 anys sencers. En Pedro fill en farà dos enguany, segueix el relleu. Durant aquests 25 hem passat de tot, n’hem vist de tot color! Record sa temporada de 2009, en plena crisi econòmica, quan també ens van començar les obres de la depuradora i ens van llevar totes les vistes cap a la mar, que va fer que facturéssim un 70% manco. Hi havia tan poca feina que, durant la temporada, n’Ester i jo vam partir a Eivissa a veure el tema de les postes de sol. Un altre moment complicat va ser durant la pandèmia. Entre normes que canviaven cada dos per tres, i que vam tenir un fals covid i vam haver de tancar una setmana. Però el que dic jo és que, a pesar de tot, aquests 25 anys m’han encantat. És un lloc molt alegre, davant la mar, amb les postes de sol, amb la música en directe… M’ho he passat molt bé. L’any passat, que va ser la primera temporada que no hi vaig ser, ho vaig enyorar, però no per tornar-hi, sinó que s’ha convertit en un record preciós.
Com has viscut la transició, com a fill, d’aquest negoci?
Pedro fill: En Dani Abelairas, que és el soci, ens ho ha posat molt fàcil, perquè feia ja 7 anys que hi era. A banda que mon pare, abans de partir, ja ens va delegar coses, fent que la transició fos suau i a poc a poc. No ha estat agafar un negoci de cop, sense saber res. A més, vaig poder formar-me sabent que agafaria el relleu, i que començaria en acabar la meva formació, pel que ha estat un relleu molt planificat i acompanyat.
I com ha anat la primera temporada, que va ser la de 2024?
Pedro fill: Estem molt contents, perquè a banda de què la temporada passada va anar molt bé, amb en Dani ens entenem molt. Seguint amb l’essència del bar i retocant algunes coses petites, hem pogut augmentar un poc la facturació respecte a l’any anterior, i sempre tenim un poc de “pique” amb mon pare, per veure si aconseguim superar el que va fer ell. Al final, molt del que he après, ha estat d’ell, pràcticament he viscut dins el Blarneys. Crec que el que sempre m’ha quedat més clar és que no regalen res, i que un negoci tira si hi poses dedicació i ganes, que és el que he vist sempre a casa.
Pedro pare: Record els estius quan ell era un fillet i li dèiem que podia anar a jugar, però a les 10 havia de ser al bar. Allà “empasientava” als cambrers, feia ambient. O baixava a la cuina i feia els deures fins que partia a casa amb n’Ester. Ho va viure des que va néixer.
Què va suposar assumir la responsabilitat de donar continuïtat al negoci dels teus pares?
Pedro fill: Va fer un poc de por, de respecte, perquè és un barco gros. I ho volem dur bé, perquè mon pare i ma mare ho han mantingut durant 25 anys, el repte és no desfer tota la feina que ells hi han dedicat. Sempre tenc aquell dubte de si estaré a l’altura del negoci.
Pedro pare: Tanmateix, ja el vam animar des de molt jove per a dur-ho bé. Per açò, quan amb 17 anys me va dir que no volia anar a estudiar, li vaig dir que si volia seguir amb el bar, s’havia de formar per l’ofici. Quan jo vaig començar, açò no era així, però avui en dia has de ser professional. Així que primer va fer el grau mitjà d’Hostaleria aquí, a Ciutadella, i després va partir a fer el superior a Palma.
En vas aprendre més de la formació professional o del que va viure al Blarney?
Pedro fill: Diria que un poc de cada. L’escola ha anat molt bé, però l’experiència és molt important, és d’allà on aprens realment el que s’ha de fer. Els consells de casa són molt valuosos, i encara que ells hagin tancat l’etapa, sempre són allà quan necessitam consell. De fet, tenim un grup de WhatsApp per poder tenir orientació de qualsevol tipus.
Quins tipus de consell els hi dones, com a fundador del negoci?
Pedro pare: A banda de tot el que ha après, i la consciència que té de què és un negoci ja muntat que només ha de fer rodar, però que implica un sacrifici i una feina constant, intent orientar-los amb temes com la decoració i els detalls, que sempre ens ha agradat més a jo i a n’Ester. També amb el fet que han de seguir una mica les tendències, estar atents al que passa al món gastronòmic. Per exemple, quan fa 12 anys vam obrir cuina, vam ser dels primers a fer hamburgueses bones i ben preparades, i així hem aconseguit ser un referent. Fins i tot amb el premi a millor hamburguesa que van guanyar ells l’any passat. Però, bàsicament, els hi dic que han d’estar atents al que el públic els demana. El de fora, però també el d’aquí.
És una de les claus de l’èxit, el fet de compaginar els dos públics?
Pedro pare: Sí, i tant! La feina la feim durant temporada, però el client important és el menorquí, i sempre l’hem intentat cuidar, encara que açò impliqués haver d’innovar, especialment amb el tema del menjar. Per açò els hi dic que sempre han d’estar atents i investigar, no el que es fa aquí, sinó el que es fa fora.
Has investigat durant aquest hivern?
Pedro fill: Sí, vaig mirant coses. De fet, aquest hivern he estat a Tailàndia, Cambodja i el Vietnam. Però també a Oviedo. L’any passat vaig fer Nova York, on el tema de les hamburgueses són un plat estrella. Vaig ser a llocs especialitzats en hamburgueses, per agafar idees. Però, sincerament, em van agradar més les que feim aquí.
Quines novetats teniu a “s’Irlandès” per aquesta temporada?
Pedro fill: Posarem en carta una hamburguesa nova, que en principi és la que participarà al concurs de la millor per revalidar el títol. Encara estem fent proves, però hem enfilat camí. A banda, afegirem algun plat nou, com el tàrtar d’atun. Anam llevant els plats que manco surten, i incorporam algunes coses que van agradant, com les pilotes de calamar amb salsa d’ametlla, que vam treure durant uns dies com a suggeriment a final de temporada l’any passat.
Creus que, ara que ja tens de ple el relleu, hi faràs 25 anys més?
Pedro fill: A vam, la vida canvia molt. Però jo esper que sí. O fins i tot, si puc, potser n’hi faig més!
