Maria Garcia/L’Escala – El llibre ‘El bell viatge’ d’Eusebi Ayensa (Figueres, 1967) ressegueix l’empremta que la poesia de Konstandinos P. Kavafis (Alexandria, 1863-1933) va deixar en les obres d’artistes i intel·lectuals dels Països Catalans. El primer a traduir-lo va ser el també poeta Carles Riba, però la seva fascinació s’encomana a personalitats de totes les arts: des de la música (Lluís Llach, Josep Tero o Elies Monxolí), fins a la crítica literària (Josep Pla), la lírica (Gabriel Ferrater o Pere Suau), l’art (Josep Maria Subirachs) o la dansa (Àurea de Sarrà). “Tots els Països catalans tenim aquesta mateixa fascinació per Kavafis, és un cas paradigmàtic”, ressalta l’autor, Eusebi Ayensa. El libre va rebre el darrer Premi Octubre Joan Fuster d’Assaig.
Va ser mentre traduïa la poesia completa del poeta d’Alexandria que Eusebi Ayensa va tenir la idea d’escriure ‘El bell viatge’. “Anava llegint sobre la presència de Kavafis en la literatura catalana, en l’art, en la música, en el pensament polític, en l’assaig… i va arribar un moment que vaig decidir posar-ho tot per escrit”, indica l’autor en una entrevista a l’ACN. Ayensa defineix la publicació “com un viatge literari, cultural i artístic des d’Alexandria fins a Catalunya, durant el segle XX i fins als primers anys del XXI”. Per aquesta raó va agafar de títol d’un dels versos del poema més conegut a Catalunya de Kavafis, ‘Ítaca’.
El llibre comença amb el poeta Carles Riba, que va ser el primer a la península en traduir les obres del poeta d’Alexandria. Abans no se sabia com havien anat a parar els seus poemes a les mans de Riba. Ha sigut gràcies a les investigacions de l’autor pels arxius grecs i catalans, que s’ha tret l’entrellat. “Riba tenia una relació epistolar amb la hispanista grega Júlia Iatridi, amb qui s’intercanvien llibres. El primer poema de Kavafis que li fa arribar és un manuscrit del poema Ítaca -i just Riba havia traduït l”L’Odissea’ d’Homer”, relata l’autor.
El poeta català li demana que li enviï més poesies d’aquest autor, i “queda fascinat” per la seva lírica “clara i senzilla” i per les temàtiques dels seus versos. “Kavafis parla de sentiments, d’enyorança, del record d’una persona estimada a qui has perdut… i, en algunes escenes, ho fa amb un erotisme molt pujat de to”, continua Ayensa. Aleshores, Riba decideix traduir 66 poemes de Kavafis, però mor de manera sobtada, i no arriba mai a veure la seva publicació.
Musicat per tres artistes
La traducció que va fer Carles Riba de la seva obra va ser determinant perquè els seus versos arribessin arreu dels Països Catalans. De fet, va ser Biel Mesquida qui li va recomanar a Lluís Llach que el llegís, tal com recull Ayensa en el llibre. Aleshores Llach decideix musicar dos dels seus poemes: ‘Viatge a Ítaca’ (basat en el poema “Ítaca”) i ‘La Taverna del Mar’ (basat en el poema ‘Un vell’).
Segons el figuerenc, Kavafis va afirmar que Ítaca simbolitza “els objectius humans, els propòsits o projectes que un mateix es marqui”. I quan Llach la va musicar l’any 75, després de la mort del dictador Francisco Franco, li va donar un component polític amb dues estrofes més.
“En aquell moment el gran projecte de país eren les llibertats nacionals. I, més tard, amb el procés de l’U d’Octubre, Ítaca es va convertir en el símbol de la independència. I el fet que un poema escrit el 1911 a Alexandria s’hagi convertit en el símbol de les llibertats, indica fins a quin punt ha arrelat la figura de Kavafis a casa nostra”, ressalta Ayensa.
A banda de Llach, també han posat música als seus versos Josep Tero i, darrerament, Elies Monxolí. Però la petjada del d’Alexandria no s’acaba aquí. L’autor també recopila com va influenciar l’art de Josep Maria Subirachs, la crítica literària de Josep Pla, o la lírica de poetes com Gabriel Ferrater o Pere Suau.
“Kavafis va ser molt afortunat perquè va ser introduït per les traduccions de Carles Riba, per la música de Lluís Llach, les obres de Subirachs i la crítica de Pla. Això va facilitar molt que sigui un poeta admirat, conegut i estimat a Catalunya”, subratlla Ayensa; que creu també que la seva obra, d’alguna manera, “dona sentit a la realitat lingüística i culturals dels Païssos Catalans”.
“Es podria fer un mapa dels poetes influenciats per Kavafis, i veuríem com cobreixen tots els Països Catalans. És un cas paradigmàtic, perquè sí que hi ha una unitat d’admiració cap a Kavafis”, recalca.
Premi Joan Fuster d’Assaig
Els 53 Premis Octubre van premiar ‘El bell viatge’ amb el darrer guardó Joan Fuster d’Assaig. El jurat format per Margarida Castellano, Francesc Montero i Pere Antoni Pons van destacar aquesta obra per “la seva capacitat per connectar temes universals des de la catalanitat, amb una profunditat introspectiva, i establir relacions reveladores entre el camp cultural català i l’europeu”.
Eusebi Ayensa i Prat és llicenciat en filologia clàssica i doctor en filologia romànica per la Universitat de Barcelona. Ha publicat més d’un centenar d’articles i una trentena de llibres sobre literatura i història grega medieval i moderna, molts dels quals sobre Kavafis. De fet, recentment, ha traduït al català la seva poesia completa; i n’ha editat el text grec a partir dels seus manuscrits conservats actualment a l’Arxiu Kavafis, d’Atenes.
Actualment, dirigeix el Camp d’Aprenentatge Empúries i presideix l’Associació Cultural Hispano-hel·lènica.
