Balearia, Ciutadella - Barcelona Advertisement

Les fonts ufanes Per Raymonde Calbo Laffitte

Les fonts Ufanes es situen a la finca anomenada “Gabellí petit” al municipi de Campanet, Mallorca, als voltants de l’ermita de Sant Miquel que és un dels  temples de repoblació fundats després de la conquesta del rei Jaume I. L’oratori està dedicat a l’arcàngel Sant Miquel. Al seu costat existeix un petit cementeri que és va utilitzar fins l’any 1927.  La seva visita ens permet conèixer la història d’una jove de vint-i-un anys que va mori el 26 de març de 1871 quan va caure la balustrada del cor de l’església de Campanet, on cantava  el seu promès amb qui anava a casar-se.  Des d’aleshores, cada dia 1 de novembre, algun desconegut deposita damunt la seva tomba una rosa, alimentant una llegenda que invita a creure a una història d’amor “immortal”. 

Les fonts Ufanes foren declarades Monument Natural l’any 2001, i tenen una superfície de 50,20 hectàrees. Es tracta d’una font artesiana amb surgències intermitents, produïdes pel vessament de l’aqüífer que sorgeix de forma relativament difusa, sobtada i potent després de l’acumulació de pluges  suficients al massís del Puig Tomir i els seus voltants. El cabal d’aflorament de l’aigua passa de zero a tres metres cúbics per segon, arribant  als 100 metres cúbics per segon en sortides excepcionals. Les aigües desemboquen al torrent de Sant Miquel que travessa el Pla de Sa Pobla fins a s’Albufera. Es tracta d’un fenomen hidrològic natural únic a les Illes Balears que sol manifestar-se dues o tres vegades a l’any.

El mes de juny de 2005, el Govern de les Illes Balears va adquirir la finca de “Gabellí Petit” amb el cofinançament de la Unió Europea permetent així al públic poder visitar aquest indret i assistir a l’espectacle d’aquest fenomen únic quan es produeix.

La finca es pot visitar tot l’any i ofereix la possibilitat de passejar entre camps de cultiu de garrovers, i endinsar-se en un bosc humit i fosc poblat d’alzines, mates, arboces, inclús endemismes com el Cyclamen balearicum. Entre la vegetació, es pot veure les restes d’un talaiot, anomenat “dels diners” que confirma la presència humana prehistòrica a la zona. També s’hi poden observar restes etnològiques de barraques i cercles empedrats pels carboners, testimoni de l’aprofitament intens que va experimentar aquest bosc.

La diversitat d’ambients, facilita que hi visqui una fauna variada com ara, martes, genetes, ocells com  pinsans, pit-rojos i falcons i milanes que sempre sobrevolen la finca a l’aguait de qualque presa fàcil. 

En definitiva un lloc proper que val la pena conèixer, ric de llegendes, de vivències i de paisatges bucòlics.

Carpeta Ciutadana CIME
Plataforma per la Llengua

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.