Margarita neix el 19 de febrer de 1887, a Ciutadella. És filla de Joan Florit Febrer (Ferreries, 1838 – Ciutadella, 1887) i Margarita Anglada Bonet (Ciutadella, 1850 – 1925). Sa mare és germana del notari Anglada, líder de la dreta catòlica i monàrquica de Ciutadella, i germana de dos capellans: Pere i Maties. Es tracta d’una família catòlica i conservadora. Ella era la menor de set germans. Estudia a l’Escola Normal de Palma i obté el títol de mestra elemental el 1906. El 1909, amb altres companyes, crea l’Escuela Dominical de Obreras de Ciudadela, amb la que iniciava una tasca social i educativa que perduraria per molts d’anys, fins a la guerra de 1936. En aquella escola es reunien 345 matriculades (any 1929). El 1915, és nomenada mestra interina de Ferreries. El curs 1916-1917, és mestra a Almacelles (Lleida). El 1918 aconsegueix el trasllat a Ciutadella. Sembla que encara farà algun curs a ferreries, abans de consolidar la plaça a Ciutadella. L’any 1933 va ser nomenada directora de l’Escola Nacional Graduada de filletes de Ciutadella. Margarita també impartia catequesi entre els fillets, durant la República; per saltar-se la prohibició, creà punts de classes dominicals de religió en diversos llocs de la ciutat. Margarita formava part del Consell Municipal d’Ensenyança, del que era secretària. El 1935 va publicar un article titulat Fundación, desarrollo y estado actual de la Escuela Dominical de obreras de Ciudadela en què explicava la tasca social a què havia dedicat més de vint-i-cinc anys de la seva vida. Margarita descrivia el desenvolupament de l’Escola Dominical fundada el 1909 per ella i altres mestres com M. Antònia Salom Vidal, Teresa Aguiló Pomar o Juana Cavaller. A causa de la seva ideologia dretana i l’oposició mostrada a la República, a principi de la guerra fou desposseïda del càrrec, detinguda durant uns dies i posteriorment arrestada al seu domicili durant cinc mesos. Segons l’informe de Falange: “era la consejera de los colegios particulares de religiosos y religioses, a quienes comunicaba y anticipaba los acuerdos de la Junta (d’Ensenyança) no muy conformes a los principios religiosos, ayudando a soslayar las leyes laicas, siendo el pararrayos en muchas ocasiones contra órdenes y decretos sectarios”. O sigui, que feia el que podia per entorpir els avenços en matèria d’educació de la Segona República. El 1939 va passar sense dificultats un procés de depuració i prest va ser reintegrada al seu lloc. Va viure fadrina. Després de la guerra va escriure “Sentimientos del alma” (Impremta Moll. 1942), que és com un resum de cinquanta pàgines de la seva ideologia. El 2003, l’Ajuntament de Ciutadella posà el seu nom a una escola nova.
