El Govern va augmentar els reavals sobre els avals concedits per ISBA, SGR, un 12,96 % el 2024 i va aconseguir els 14 milions d’euros, mantenint així el creixement dels darrers anys des que el 2021 va reavalar devers tres milions d’euros. D’aquesta manera, cada euro reavalat pel Govern es converteix en 7,7 euros de finançament per a petites i mitjanes empreses de les Illes Balears, en el marc de la política de facilitar l’accés al crèdit a les pimes mitjançant la societat de garantia recíproca balear, ISBA, SGR.
El risc viu del reaval de la CAIB concedit a 31 de desembre de 2024 supera els 31 milions d’euros, la qual cosa suposa un notable increment respecte de l’any anterior (+36,7 %), quan es van fregar els 23 milions d’euros. La xifra, a més, és més del doble de la registrada el 2021 (120,1 %), quan es va tancar en 14,1 milions d’euros.
Per part seva, en el marc de la política de subvenció directa d’operacions de finançament de les pimes, la directora general del Tresor, Política Financera i Patrimoni, Susana Pérez, ha destacat que la convocatòria d’ajudes als costs financers de la CAIB-ISBA, finançada amb fons europeus, ha experimentat un notable creixement en els darrers anys. «En la convocatòria actual, 2024-2025, s’ha multiplicat l’aposta amb una proposta bianual de 21,8 milions d’euros que ha donat molta més estabilitat a les empreses», ha subratllat Pérez.
Cal recordar que, a més, en aquesta darrera convocatòria s’han creat noves categories d’ajudes, com les inversions en innovació, digitalització i sostenibilitat, o les inversions mobiliàries amb arrendament financer (lísing).
El 2024 es van formalitzar gairebé 100 milions d’euros en operacions financeres dins la línia d’ajudes d’ISBA-CAIB. Les dades certifiquen un pes més gran de la inversió empresarial, que va augmentar l’any passat fins a suposar més de la meitat del total. La tendència es manté en l’inici de 2025 —amb dades fins a final de març— amb la inversió per sobre de la liquiditat. Així mateix, l’import de l’ajuda mitjana també va créixer el 2024, sobretot per a les inversions —11.674,85 euros—, en una tendència que es manté en l’arrancada del 2025.
El 68 % dels beneficiaris de les ajudes van ser pimes i la resta, autònoms. La majoria es concentra a Mallorca (84 %), amb un 8 % a Menorca, un 7 % a Eivissa i un 1 % a Formentera. Les operacions, que van tenir un tipus d’interès mitjà del 5,09 %, es van concentrar el 2024 en el comerç i la reparació de vehicles de motor (22,9 %) i l’hostaleria (20,2 %), encara que aquesta darrera cobra més protagonisme en el primer tram de 2025 amb un 30,5 % de les operacions.
D’altra banda, Pérez ha remarcat que l’informe de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF) publicat el mes de març passat ha destacat que «les Illes Balears tenen el major percentatge d’empreses que es beneficien del reaval públic en relació amb el pes del teixit empresarial balear en l’economia espanyola, juntament amb el País Basc, Castella i Lleó, i Galícia».
