Itziar Lecea / Ciutadella – Són molts els infants que coneixen el Centre de Recuperació de fauna silvestre de Menorca, gestionat pel COFIB i el GOB Menorca, amb el suport Conselleria d’Agricultura i Pesca. I és que la feina que s’ha fet durant els darrers anys, ha aconseguit crear consciència sobre com hem de cuidar els animals amb els quals compartim la nostra illa. Una feina incansable, a vegades complicada, però que té la seva recompensa amb premis com el de Turisme i Medi Ambient de El Iris 2024. Per conèixer de més a prop del centre, xerram aquesta setmana amb la seva gestora, Miriam Garcia.
Com està actualment el centre?
El centre es va crear l’any 1998, de la mà de voluntaris, perquè no hi havia pressupost per a contractar personal. A poc a poc, i amb l’ajuda dels socis del GOB, així com d’empreses que donaven doblers, i les ajudes que donaven els ajuntaments i el Consell Insular, es va anar consolidant i va permetre contractar personal, tot i que sempre era sota mínims, i sempre depeníem de voluntaris per millorar les infraestructures, les instal·lacions o construir noves gàbies, etc. A poc a poc s’anava incrementant els ingressos de la fauna, el que anava justificant de cara a les institucions que era necessari fer feina cap a aquesta banda. Fins que es va apostar per un equip més estable.
Com es va estabilitzar l’equip?
L’any 2018 es va poder signar un conveni amb el COFIB, que és el Consorci per a la recuperació de la fauna de les Illes Balears, el que va permetre estabilitzar a nivell econòmic les operacions del centre, així com el personal, les factures de veterinari, etc. Del 2018 cap endavant hi ha un gran salt en estabilitat econòmica i es va poder incrementar la plantilla de personal. Avui en dia som tres persones i una mitja jornada més que ens ajudarà durant la temporada alta.
La temporada alta és l’estiu, també per la fauna silvestre?
La temporada alta per noltros té a veure amb el nivell d’ingressos d’animals, que sol ser primavera i estiu. Hi ha totes les espècies que es posen a criar, a banda que s’incrementa la pressió turística i augmenten els accidents, però també el nombre de persones que ens poden dur animals accidentats al centre. En canvi, a l’hivern solem tenir manco feina perquè moltes espècies ja han migrat, les tortugues hivernen…i és quan ens podem dedicar a fer feines de manteniment.
Ha augmentat l’interès de la població cap al centre?
Jo crec que sí, perquè durant l’any realitzam diferents campanyes de sensibilització i es noten, especialment per a la gent local. Ens sorprèn, però, la quantitat de turistes que ens arriben a contactar, molts d’ells a través del GOB o de les policies. És d’agrair. Veim que hi ha una tendència positiva en nombre d’ingressos d’animals ferits, però és que cada vegada hi ha més persones que estan conscienciades amb la casa i volen col·laborar.
Quants animals ateneu?
Ara són pocs, entre 10 i 12, sense tenir les tortugues que s’estan recuperant. A banda de tota la col·lecció d’animals irrecuperables, que no es poden amollar, i les espècies exòtiques. En total, estem xerrant d’uns seixanta animals. Ens agradaria poder amollar-los a tots, però en el cas de les aus, per exemple, a vegades és complicat, segons les ferides que presenten.
És sorprenent la quantitat d’aus que venen a Menorca a criar, tant de rapinyaires com de petites aus migratòries passeriformes o de diferents grups. Sembla que no, però n’hi ha moltes per lo petita que és l’illa. En els darrers anys hem vist com espècies que són migratòries, com és el cas de la miloca, que han trobat a Menorca una zona que els hi agrada i han quedat de manera residencial, arribant a nidificar. No és una cosa que passi de normal.
La feina que duis a terme, fa més fàcil mantenir les comunitats d’algunes espècies, com poden ser el milà o la miloca?
L’impacte damunt de la població dels animals recuperats no és tan gros com la sensibilització que s’intenta transmetre a través de la divulgació i l’educació. Crec que és a través d’aquesta línia, dels valors que transmetem a tota classe de públics, que aconseguim que la gent prengui consciència i es faci partícip de la nostra feina.
Quines són les línies de divulgació?
Durant el curs escolar rebem visites d’escoles, de grups grans dels instituts, d’alumnes de màsters, però també de serveis socials, fundacions, etc. Durant l’estiu, de juliol a setembre, obrim les visites a totes aquelles persones que vulguin visitar el centre de recuperació. Són unes vies que tenim a nivell presencial, durant les quals podem contar quines són les amenaces que fan perillar les espècies que habiten a Menorca, a la vegada que intentam treballar amb campanyes de sensibilització que surten a mitjans de comunicació. Per exemple, quan tenim esdeveniments de nidificació de tortugues marines, on explicam com actuam i també com es pot procedir. Però també tenim altres línies de comunicació, com el canal de WhatsApp, o l’assessorament telefònic. De totes maneres, a nivell d’impacte el que fa més feina són les visites presencials, per allò de què una imatge val més que mil paraules.
Com feu aquest assessorament telefònic?
Qualsevol ciutadà que tengui un dubte, intentam assessorar en qualsevol cas. No fa falta que sigui un animal ferit. Tenim consultes de persones que es troben una espècie a casa seva i ens demanen com actuar, per exemple. O dubtes, com pot ser una persona que fa obres a casa seva i es troba amb una colònia de rates-pinyades i ens demanen com procedir. Veim que, potser abans la gent tirava pel dret, però ara es fan consultes prèvies. Intentam sempre donar un cop de mà.
