El papa Francesc va morir a les 7,35 del matí del dia 21 d’abril als 88 anys d’edat, segons ens va informar el cardenal Farrell, camarlenc del Vaticà, per un vessament cerebral. Com sol passar amb els governants o dirigents que generen moltes expectatives com ara el president dels Estats Units Barak Obama en el seu històric moment, el seu llegat, encara que estimulant per la manera empàtica de comunicar-se amb els feligresos catòlics i amb el món en general, i també pel seu carisma indiscutible, ha acabat sent decebedor; la qual cosa demostra que les revolucions precisen d’una contundència, de sang i violència, que el nostre món occidental neutralitza mitjançant una tensió de poders que ens remeten a Giuseppe Tomasi di Lampedusa que més o menys ens va deixat dit que tot ha de canviar precisament perquè tot continuï igual; curiosament, el primer viatge que va fer el papa Francesc va ser l’illa de Lampedusa, port d’arribada i també sepultura amb làpida aquàtica de molts immigrants vinguts del sud. A vegades és la violència latent i a l’aguait com un guepard ocult entre els arbres de la selva allò que evita que es vagi més enllà i que s’acabin produint els canvis reals. Em va sorprendre el darrer Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el filòsof cristià Pere Lluís Font, quan va dir en una entrevista televisiva que hi havia molta gent dins el món catòlic que volia veure mort el papa Francesc per por als seus canvis -més simbòlics que reals al meu parer- i que ell, com a creient, ho entenia i ho trobava justificable encara que no en compartia la motivació. Les esperances sempre superen les realitats en les quals estan sustentades. Quan el cardenal anomenat Jorge Bergoglio (Buenos Aires, 1936) va ser nomenat papa de Roma vaig tenir la seguretat que faria canvis importants en l’església. En especial, estava convençut que les dones acabarien assumint un protagonisme que no ha esdevingut. Sabia que l’avortament és una línia vermella que no es creuarà mai, però els matrimonis entre persones homosexuals igualment em pensava que serien incorporats. Segons el filòsof Ramon Alcoberro, el papa Francesc va començar el seu pontificat amb unes declaracions que el gremi dels teòlegs no li ha perdonat mai, dient ni més ni menys a un periodista maçó que “Dio non è cattolico”. Tal vegada ha estat tant complex com l’època estranya i complexa que li va tocar viure. Ara s’ha engegat un conclave que ha de decidir el nou papa que serà anunciat quan hi hagi el consens adequat amb la fumata blanca -o fumata negra si no n’hi ha- que sortirà de la Capella Sixtina quan acabi una ronda de votació. Es miri com es miri, em sembla que serà molt difícil que sigui elegit un papa amb les ganes de canvi i el carisma de Francesc que serà enterrat de forma modesta, a terra i sense cap decoració particular a la basílica de Santa Maria Major de Roma tal com va deixar escrit al seu testament. Tret del seu nom escrit en llatí: Franciscus.
CONCLAVE. Lloc on els cardenals es reuneixen i es tanquen per elegir Papa; l’assemblea de cardenals reunits per a fer aquesta elecció; castellà conclave. Segons ens informa el Diccionari Català Valencià Balear d’Alcover i de Francesc de Borja Moll, adoptada avui en dia com a normal, no apareix en català fins al segle XVII (Rector de Vallfogona). Pres del llatí.
