Ciutadella, plaça d’armes
En el mes de setembre de 1840 el Consistori de Ciutadella va rebre la notícia de l’imminent arribada a la ciutat d’un nombrós contingent de tropa que, des de Maó, havia de passar a Ciutat de Mallorca. Davant una situació tan angoixosa, a meitat de setembre, es va procedir a un sorteig, entre les persones que tenien estances on poder allotjar els oficials de la força militar, mentre que s’haurien de condicionar altres estances i cases particulars, on ubicar aquell contingent militar de classe tropa.
És evident que entre la població es va estendre l’alarma, davant les molèsties i engronys que suposava l’establiment, en els domicilis particulars, de persones desconegudes i generalment poc educades. No pot estranyar doncs, que moltes persones intentessin quedar excloses d’aquell obligat deure. En aquella ordenança quedaren excloses les dones viudes, les dones fadrines pobres i aquelles que els seus marits eren absents de l’illa.
En els primers dies d’octubre arribaren a Ciutadella uns 170 soldats, comandats per set oficials, els quals feren una breu estança. Però a mitjan mes, un altre contingent més nombrós es va presentar a Ciutadella.
La tropa fou establerta en diferents llocs, i els oficials allotjats en algunes cases nobles.
Davant les protestes d’alguns ciutadellencs, el Consistori (novembre de 1840) va fer una crida en la qual es manifestava que tot aquell ciutadà que facilités un llit per un soldat, compost de dues banquetes, amb les seves respectives taules de fusta, un matalaf, una manta, un travesser (coixí) i dos llençols, quedaria exclòs de tenir un soldat a casa seva. Mentre el Baluard de la Font es va condicionar com a magatzem on tenir el material bèl·lic al servei del batalló.
El Consistori, sabedor que aquests allotjaments minvarien considerablement les eixutes finances municipals i incomodaven la població, a través del seu Alcalde, D. Mariano Sancho, i D. Juan Carreras (ex-alcalde en anys anteriors) s’entrevistaren amb el Capità General de Balears per exposar-li el greu problema que patia la ciutat a fi de trobar una solució.
En aquella exposició (3 – XII – 1840) es demanava, com a primer punt, una subvenció econòmica per fer front a les quantioses despeses que generarien aquells 600 homes, en una localitat de 7.500 habitants. Se li va plantejar la dificultat del seu allotjament, ja que la població no disposava d’un quarter militat, i no hi havia llits i roba de llit suficients. Això havia motivat l’allotjament de molts homes en cases particulars, amb les evidents molèsties dels seus propietaris. Així, mancaven locals apropiats. I per aconseguir allotjar-los es demanava que el ex-convent de Sant Agustí fos condicionat com a lloc d’estança de la tropa.
Malgrat existir un ruïnós quarter militar a la Plaça des Born, aquell no era suficient per acollir un contingent militar tan nombrós.
Al problema de l’allotjament s’hi sumava el sanitari
En el mes de gener de 1841 circulava la notícia de l’imminent arribada a Ciutadella d’un nou contingent militar d’artilleria. En aquesta ocasió, a més dels problemes d’allotjament i de subministra, s’hi afegia el sanitari.
Alguns soldats venien atacats de sarna (ronya), i per aquesta raó foren traslladats de l’Hospital Municipal a unes dependències de l’ex-convent de Sant Francesc. Els facultatius que els atenien també detectaren alguns casos de verola entre els soldats, situació que va preocupar en gran manera al Consistori, ja que tots eren conscients de que aquelles infermetats contagioses podien afectar la població, raó per la qual també s’habilitaren algunes dependències de l’ex-convent de Sant Agustí.
A les protestes ciutadanes dels subministrament de llits i del seus paraments, l’obligació de servir pa i oli a la tropa, més l’atenció sanitària als malalts va suposar una greu càrrega al municipi, que s’agreujà amb l’arribada d’uns 1.200 nous soldats, amb la intenció de rellevar la tropa militar existent.
Per fer front a la nova situació i per poder abastir el subministrament d’aquella milícia acantonada a Ciutadella, l’alcalde es va veure precisat a demanar un préstec al Sr. Marc Olives, a un interès del 4% anual. Una pràctica inusual i a la qual l’Ajuntament era contrari a fer.
Nous contingents militars a Ciutadella
Passada aquella situació, Ciutadella en l’any 1844 rebia el destacament del Regiment de Guadalajara, repetint-se els mateixos problemes dels anys anteriors.
Ciutadella era considerada plaça forta, malgrat disposar d’un reduït nombre de soldats, aquarterats en un edifici ruïnós que fou derruït l’any 1866, el solar del qual serviria posteriorment per construir el Casino i Teatre “Circulo Artístico” a la plaça d’Es Born.
Com a plaça forta, l’Ajuntament era obligat a subministrar pa, vi i llenya a la tropa, despeses que posteriorment servirien per compensar els deutes de les contribucions que el Consistori devia fer a l’Administrador de les Rendes.
Per abastir de pa a la tropa, s’acordà fer una crida pública (1844), dirigida als forners de la localitat, per que fessin propostes. Dos dels forners que acudiren a la subhasta foren D. Joan Orfila i Dª Isabel Barceló, els qual tingueren després series dificultats per cobrar de l’Administració Estatal. Davant aquella morositat, el Consistori va dirigir una carta de protesta, al Sr. Comissari de la Guerra, en la qual manifestava “tener invertidos en dicho suministro la cantidad de 12.944 reales, y haber cumplido siempre su obligación” quan l’Administració estatal aplicava un percentatge, com a multa, quan el Consistori retardava el seu pagament en el temps estipulat. I el deute contret era una onerosa carga per l’Ajuntament.
Ciutadella deixava de ser plaça d’armes (1859)
Ciutadella, considerada des de sempre la plaça més important de l’illa (el castell de Sant Felip i de Sant Antoni de Fornells havien estat enrunats a finals del segle XVIII) va veure com amb la Reial Ordenança de 22 de gener de 1859 la Ciutat era suprimia com a plaça d’armes, el que significava la possibilitat de abatre el recinte murat i defensiu que la circumdava. Una decisió que va ser protestada per l’Ajuntament de Ciutadella el 16 de maig del mateix anys, davant el govern de Sa Majestat.
Per una banda, l’enderroc de les muralles suposaria la possibilitat d’efectuar una eixample de l’àrea urbana de la població i l’entrada d’aire fresc en una ciutat que patia problemes de salubritat, degut a l’ambient humit i mal sà que presentaven la majoria dels edificis i carrers de la localitat. De l’altra, l’enderroc de les muralles suposarien unes despeses quantioses per poder aprofitar els solars que ocupaven els paraments. I com sempre, l’Ajuntament estava mancat de diners.
Fou per aquesta raó que el Sr. Martorell (ara alcalde del Consistori) acordà sol·licitar (8 – I – 1866) la restauració de la Governació Militar o en tot cas, que es creés una Comandància Militar a Ciutadella.
El Quarter d’infanteria Alfons XIII a Ciutadella
En el mes d’agost de 1901 una comissió municipal de Ciutadella es traslladà a Maó amb el pretext de saludar i donar la benvinguda a Menorca al Sr. Valeriano Weyler, ministre de la Guerra.
En la sessió municipal dels dies següents (26 d’agost) la comissió informà al Consistori de l’interès mostrat pel ministre quan se li va proposar aixecar un quarter militar a Ciutadella, per acollir el projectat augment de la guarnició militar de l’Illa. I sobretot, quan se li va proposar la bona disposició de l’Ajuntament de Ciutadella de cedir a l’Estat, de manera gratuïta, un solar per a la construcció de l’edifici i subministrar a l’obra els maons, pedres, cal, teules, totxos i tot quan fos necessari, a peu d’obra.
L’interès que despertà tal iniciativa va moure a D. Joaquin de Vigo Bassols, veí de Ciutadella, encara que resident a Barcelona, per oferir gratuïtament els terrens adients d’una de les seves finques, per ubicar en elles l’esmentat edifici, amb la finalitat de reduir les despeses que hauria de fer el municipi. Unes parcel·les situades en les immediacions de la punta portuària del passeig de Sant Nicolau.
Les propostes fetes per l’Ajuntament i D. Joaquín de Vigo tenien uns objectius molt concrets. El primer va veure en la proposta un cúmul d’hores de feina amb les quals ocupar la nombrosa mà d’obra en atur existent a la localitat. La construcció d’un quarter significava l’extracció de blocs de pedra, el seu transport, utilització de mà d’obra en la construcció durant uns parell d’anys. Però a més, significava donar cabuda a una nombrosa tropa que constantment ocasionava molèsties i bastants problemes a la població civil, que es veia obligada a acollir-los a les seves cases. Per a D. Joaquín de Vigo era una possibilitat de rendibilitzar els terrenys que restarien al voltant del quarter, ja que el Consistori o el Govern Militar haurien de urbanitzar la via que s’obriria de Ciutadella fins la força militar; una urbanització que revaloraria els terrenys de la seva propietat en haver desaparegut les muralles que envoltaven la ciutat. Ciutadella experimentava un lent creixement urbanístic vers les àrees perifèriques.
