Joan és nascut a Campos (Mallorca) circa 1896. És fill de Joan Beltrán i Maria Torrent. Té una germana, de nom Francisca. És carrabiner i fa anys que resideix a Ciutadella, poble on s’han ben integrat, quan, circa 1917, es casa amb la ciutadellenca, Bàrbara Torrent Comellas (Ciutadella, c. 1908), que és cosina seva. Bàrbara és germana d’Antoni Torrent Comellas, regidor de l’Ajuntament de Ciutadella durant la guerra; aquest està casat amb Filomena Torrent Marquès. Abans de 1936, Joan Beltrán i Bàrbara Torrent han tingut quatre fills: Joan (Ciutadella, 12/06/1918), Josep (Ciutadella, 3/06/1923), Antoni (Ciutadella, 1/01/ 1926) i Maria Violeta (Ciutadella, 12/09/1932). No sembla que la parella sigui d’ideologia molt revolucionària, ja que veiem com els seus fills estudien al col·legi salesià. Durant la guerra, la família viu a la placeta de Sant Jaume. Ben davant la casa tenen l’entrada a un túnel antiaeri. Acabada la guerra, Beltrán Torrent pare és detingut. En l’informe del Servei d’Informació de la Policia Militar se’l presenta com comunista, propagandista, actiu en els saqueigs i detencions. En realitat, Beltrán no s’havia sollevat contra els seus caps, sinó que com a carrabiner que havia promès la bandera republicana es va mostrar fidel a aquesta quan els militars es van aixecar en armes contra la República. En cap moment se’l mostra implicat en fets violents. El 15 de febrer de 1939, dos dies després d’iniciar les investigacions, el jutge, Mateo Bosch Sansó, ja és capaç de dictar la inculpatòria de processament. En aquest instant ens adonem que Beltrán ja havia estat processat anteriorment, per les autoritats republicanes, pel motiu de no fer saber que una barca amb fugitius havia partit de Ciutadella cap a Mallorca. Aquest “fer els ulls grossos” amb fugitius contradiu algunes acusacions anteriors. De tota manera, Joan Beltrán afirma que les imputacions que li fan són falses i que ell únicament ha servit al seu cos de carrabiners. L’endemà, tres dies després d’iniciar la causa, Joan Beltran passa davant el consell de guerra que presideix José Ferrer Ibáñez, tinent coronel d’infanteria. El fiscal, Fuster Forteza, demana per ell la pena de mort. El defensor, Bo Cabrera, posa de manifest la feblesa de les proves i argumenta que Beltrán ha estat víctima de les venjances personals en forma d’acusació. És ben igual, el tribunal el condemna a mort. L’Auditor Militar aprova la sentència el 17 de febrer. El 9 de març es rep ofici per informar que el cap d’estat, Franco, ha donat el seu vistiplau. El 20 de març de 1939, Joan Beltrán mor executat als murs de la Mola. És enterrat a la fosa comuna 14 de la primera eixampla del cementeri de Maó. Abans de morir ha pogut fer arribar unes lletres de comiat als seus fills. El seu fill, Joan Beltrán Torrent, com ell, serà detingut i condemnat a presó. La coincidència en els noms i llinatges pot induir a error, ja que es tracta de dues persones diferents. No són els únics represaliats de la família, també ho serà el seu sogre, Josep Torrent, i el seu cunyat, Antoni Torrent Comellas, que havia estat regidor a Ciutadella. Ambdós pararan un temps a la presó de Sant Felip. Un dels fills de Joan Beltrán, és Antoni Beltrán, que durant uns anys va ser fabioler a les festes de Sant Joan. El 2 de maig de 1953, quan els familiars finalment han aconseguit l’autorització a força d’insistir, les seves restes són traslladades al cementeri de Ciutadella. És el seu fill, Josep, que va a cercar-lo al cementeri maonès. L’any 1982, la seva filla, Violeta Beltrán, inicia els tràmits per acollir-se a la llei d’amnistia i rep una pensió de l’estat.
