Aquesta setmana he revisat un llibre que vaig llegir cap al 1987, ja fa prop de quaranta anys.
La cuarta dimensión (1984) és un llibre del matemàtic Rudy Rucker (1946) i el recordava per diferents motius: tractava un tema matemàtic interessant, em va agradar molt, l’havia llegit en una setmana acabat de sortir i, per sorpresa, vaig trobar una persona que també l’acabava de llegir i el vam poder comentar.
Aquesta persona era en Josep Miquel Vidal (1939-2013) amb qui uns quants aficionats ens trobàvem a l’Ateneu de Maó per tractar temes d’astronomia i astrofísica.
Jo ja havia llegit un llibre seu abans de conèixer-lo i de saber que l’havia escrit ell: El sistema solar (1975). Després vam tenir altres contactes, un curs d’astrofísica al Centre de professors, diverses trobades a les fires de la Ciència de les Illes i una conferència al Cercle Artístic de Ciutadella. Valguin aquests records en homenatge a la seua persona.
Tornant al llibre, La cuarta dimensión, comentarem alguns dels temes que tracta.
Podem imaginar un punt matemàtic sense extensió que tindria dimensió zero. Un línia recta només tindria una dimensió, encara que aquesta podria fer corbes en una segona dimensió com una carretera amb corbes.
Una superfície plana tindria dues dimensions encara que és podria corbar en una tercera dimensió i donar lloc a diverses superfícies.
El llibre està il·lustrat amb moltes figures per a una millor comprensió dels conceptes i les situacions plantejades.
El llibre planteja la possibilitat d’un espai tridimensional que es pot corbar en una quarta dimensió espacial. Cap a final del llibre també tracta del temps que, a vegades, es descriu com la quarta dimensió.
En dues dimensions ja podem imaginar algunes situacions interesants.
Podem imaginar una superfície esfèrica no infinita però sense límits on qualsevol punt pot ser el centre de l’univers, o altres tipus de corbes, com l’anell de Moebius, en el que una figura no simètrica pot donar la volta i tornar al punt de partida convertida en la figura congruent (girada).
L’equivalent tridimensional seria trobar un túnel amb torsió a la quarta dimensió que giraria un cos tridimensional com un cranc violinista o una persona girada amb el cor a la dreta.
La relativitat considera que les masses provoquen una curvatura a l’espai tridimensional i la ciència actual encara investiga els forats negres i altres possibles deformacions de l’espai.
Ara he trobat que el mateix autor té un llibre de 1982 que tracta a fons el tema de l’infinit i també diverses novel·les de ciència ficció. Algunes de les seves obres no s’han editat a Espanya.
Només conec el seu llibre de la quarta dimensió que vaig trobar ben interesant per explorar la possibilitat d’altres dimensions.
Algunes teories actuals com la de les supercordes prediuen 10 dimensions (3 espacials, 1 temporal i 6 compactades).
També hi ha recents descobriments del telescopi espacial James Webb que ha vist que una majoria de les galàxies giren en el sentit de les agulles del rellotge i només una tercera part ho fan en sentit contrari.
La previsió inicial era que la distribució podia ser aleatòria de la meitat en cada sentit.
Encara hi ha moltes coses que no sabem sobre l’estructura de l’univers.
