Es un matemàtic i astrònom grec conegut principalment pel seu Teorema de Tales.
Tales de Milet va ser un matemàtic, filòsof, astrònom i físic grec. Va nèixer, viure i morir a Milet, ciutat grega que actualment és a Turquia).
Aristòtil el va considerar com l’iniciador de l’escola de Milet, a la qual van pertànyer també Anaximandre (el seu deixeble) i Anaxímenes (deixeble de l’anterior).
Com que la ciutat mantenia trànsit comercial amb Egipte i Babilònia, és probable que visités aquelles zones on segurament va estudiar amb els sacerdots: dels babilonis va haver d’aprendre astronomia i va conèixer segurament les velles taules mesopotàmiques del cicles llargs de repetició d’eclipsis (Saros de 18 anys i 11 dies).
A la antiguitat, se’l considerava un dels Set Savis de Grècia. No es conserva cap text seu, Se li atribueixen importants aportacions al terreny de la filosofia, la matemàtica, l’astronomia, la física, etcètera.
És conegut sobre tot pel teorema de Tales que diu: Si en un triangle es traça una línia paral·lela a qualsevol dels costats, s’obté un triangle que és semblant al triangle donat. Aquest teorema li permetia calcular l’altura de les piràmides mesurant la seua ombra i la l’un pal de longitud coneguda.
Un segon teorema de Tales que no duu el seu nom diu que l’angle inscrit que abasta mitja circumferència és un triangle rectangle.
Plató ens diu que Tales, mentre observava els astres, i mirava cap amunt va caure en un pou. Pot ser que d’aquest fet vingui l’idea de considerar els savis despistats.
A partir de les taules babilòniques Tales va predir per l’any 585 a. C. hi hauria un eclipsi de Sol encara que no podia fixar ni la hora ni el lloc exacte on seria visible l’eclipsi total.
L’eclipsi es va produir el 28 de maig de 585 a.C. (que a la pàgina d’eclipsis de la Nasa i també al programa Stelarium es diu – 584, per comptar l’any 0 que no s’hauria de considerar)
Aquest eclipsi és conegut i es va poder veure quasi del 90% a Menorca a primeres hores del capvespre, més tard a Grècia, com a total I a Milet quasi total.
Heròdot compta que l’eclipsi es va produïr durant una batalla entre els lidis i els medes que van veure com el dia es convertia en nit. Tot d’una van deixar de barallar-se, i van decidir arribar a la pau.
Aquest eclipsi permet als historiadors actuals fitxar exactament el dia i l’hora de la batalla.
En aquella època molts fets s’atribuïen als déus però Tales va mantenir els déus apartats de les explicacions naturals.
A Tales li podem atribuir, per tant, cercar causes als fenòmens naturals i començar una actitud més científica, fent observacions i mesures, encara no experimentacions com les de Galileo.
De tota manera encara mantenia consideracions babilòniques de la Terra que era un disc que surava al mar (era terraplanista).
Les idees d’Hiparc d’una Terra esfèrica i un sistema heliocèntric són posteriors a Tales.
