Agustí Sintes Tudurí va néixer el 7 d’octubre de 1915. Per línia paterna, era nét del capeller Bartomeu Sintes Casasnovas (Ciutadella, 1821) i d’Agnès Sagreras Sagreras (Ciutadella, 1828), i per línia materna, d’Agustí Tudurí Fedelich (Ciutadella, 1831) i de Joana Mol Rexach (Ciutadella, 1842).
El seu pare, Joan Sintes Sagreras (1870), era propietari i administrador del patrimoni familiar, i exercí de regidor conservador a l’Ajuntament de Ciutadella ja l’any 1904, càrrec que tornaria a ocupar durant la dictadura de Primo de Rivera. La mare d’Agustí fou Catalina Tudurí Moll (Ciutadella, 1878). Agustí tenia un únic germà, Bartomeu (Ciutadella, 1912), músic i compositor, mort jove a Barcelona. Agustí va rebre la seva educació al col·legi salesià. L’any 1932, amb només 22 anys, començà a treballar a La Caixa, on desenvolupà tota la seva carrera professional fins a la jubilació, el 1975, arribant al càrrec de director. Era conegut popularment com “el senyor Sintes de la Caixa” (o “de la Vejez”). Un cop jubilat, va formar part del Consell General de La Caixa i de la seva comissió executiva.
Durant la Guerra Civil no fou mobilitzat, però fou empresonat temporalment a l’Atlante per negar-se a revelar informació sobre un client. L’any 1942 es casà amb Ana Mercadal Cortès (Ciutadella, 1918), amb qui tingué un fill, Joan, l’any 1958.
En l’època de direcció d’Agustí Sintes, la Caixa era la principal entitat d’estalvi popular i familiar a Ciutadella, i destacava per la seva tasca cultural i social. Aquesta activitat ajudà a projectar la figura d’Agustí, però també hi contribuí la seva vocació de servei en nombrosos àmbits. Al llarg de la seva vida, ocupà diversos càrrecs de responsabilitat: president de la Cambra Local Agrària; vocal de la Junta Directiva del Foment del Turisme en dues etapes; vicepresident de l’Esplai de Ciutadella, una de les primeres entitats d’associacionisme per a gent gran a Menorca; vocal del Patronat de l’Hospital Municipal; president de la Cooperativa del Camp; membre del Consell Regulador de la D.O. Formatge Mahón; vocal de la Cambra Agrària i vicepresident de la Cambra Insular Agrària de Menorca; tresorer de la Unió de Cooperatives Agràries de Menorca.
En l’àmbit cultural, fou president durant deu anys de la Capella Davídica, fundador del Foto Club del Cercle Artístic, vicepresident del Club Nàutic, vocal de la Junta Municipal de Sant Joan i membre del jurat dels Premis Dom Bosco. Com a delegat de La Caixa, impulsà la creació del Saló de Tardor, una iniciativa fonamental per a la promoció dels artistes plàstics de Ciutadella i de Menorca en una època amb poques oportunitats. També fou regidor de l’Ajuntament de Ciutadella, continuant els passos del seu pare.
És recordat com a fotògraf i cineasta amateur. La seva afició per la fotografia començà de ben jove, i des de 1958 filmà en formats de 8 mm, super-8 i 16 mm. El 1966 participà a les primeres Jornades de Cine Amateur a la Casa de Cultura de Maó amb dos reportatges, i el 1969 obtingué el primer premi de la Biennal Literària i Artística de les festes de Sant Joan en fotografia i cinema.
Les seves filmacions recullen esdeveniments destacats com la visita de Franco a Menorca, la del príncep Joan Carles i donya Sofia, l’homenatge a Farragut, les festes de Sant Joan, i reportatges com la fabricació de sabates o les cales i platges de Menorca. En reconeixement a la seva trajectòria, rebé el flabiol de bronze. Finalment, també destacà com a promotor de la urbanització Sa Caleta–Santandria. La finca de la seva propietat, Sant Bartomeu, va donar lloc a part d’aquesta urbanització.
Vull agrair al seu fill, Joan, l’ajuda per a redactar aquesta nota biogràfica i la cessió de fotografies.
