El mes de maig és un mes ben polit. És quan la natura reneix totalment. Sempre vaig sentir dir a ma mare: “en avril ne te quittes pas un fil, en mai tout ce qui te plaît.“(a l’abril no et llevis ni un fil (de roba) però al maig tot el que et plagui”). A les muntanyes del meu poble, era el temps on un regiment de papallones, insectes voladors i grills cantaires poblaven les praderes sembrades de margalides, campanelles blaves, didaleres púrpures i una multitud multicolor de flors salvatges.
A Mallorca és el mes on recullen les herbes aromàtiques per confeccionar aquest licor tan preuat conegut amb el nom “Herbes”: dolces, mixtes o seques. Un digestiu molt apreciat a l’illa. Un temps a totes les possessions s’elaborava aquest licor anisat i rivalitzaven per veure les que eren més saboroses. Tenia un amic felanitxer, que per desgràcia ja no hi és, que presumia de fer les herbes més bones de Mallorca amb la recepta molta antiga i secreta del seu avi matern. És deien “Herbes seques dels tres molins”. Mai em va voler dir quines herbes hi posava només que l’alcohol emprat era la cassalla, un licor d’anís d’origen valencià.
Però avui també he recordat una amiga meva francesa a qui no li agradava fer feina i el mes de maig era el seu preferit. Sempre escoltava la cançó d’un cantant molt estimat a França que es deia Henri Salvador i que deia: “ le travail c’est la santé, ne rien faire c’est la conserver, les fanàtiques du boulot ne font pas de vieux os. ”La feina és salut, no fer res és conservar-la, els fanàtics del treball no viuen gaires anys). El mes de maig te moltes festes a França. Comença dia 1 amb la festa del treball, llavors una setmana mes tard segueix amb el dia 8, on es celebra la victòria dels Aliats a la segona Guerra Mundial i, a més, sí aquell dia cau en dimarts o en dijous es pot fer pont. Després ve la celebració del dia de “l’ascensió” de Jesús Crist al cel 40 dies després de la Resurrecció. Sempre cau en dijous per tant fer pont fins el dilluns era de rigor em deia aquesta amiga. És curiós que un país laic com França conservi aquesta festa religiosa i que Espanya l’hagi suprimida. Per acabar aquest mes tan polit, al principi del mes de juny tenim el dilluns de Pentecostès sinònim de fi de setmana llarg. Idò;-“Ho veus perquè m’agrada el mes de maig! ”. Em deia.
Tothom pot tenir una visió personal referida a un mes de l’any en funció d’experiències viscudes, de records d’éssers estimats i d’esdeveniments que puguin haver marcat la seva vida.
Jo record especialment aquest mes perquè era el temps on cada any mon pare sembrava les tomatigueres i l’aroma finíssim de les dues liles blanques i roses que teníem perfumaven el nostre jardí. També record quan el dia 8 tenia lloc la primera fira més important de l’any corresponent a la pujada del bestiar a l’alta muntanya per passar l’estiuada. Era un autèntic esdeveniment festiu i ma mare feia un bon dinar que compartíem amb els parents que vivien a pobles veïns que aprofitaven l’ocasió per venir-nos a visitar. Com m’agrada recordar aquells vells temps!
