Davant la imminent arribada d’un batalló de l’exèrcit espanyol, destinat a Ciutadella, l’alcalde (D. Joaquín Comella Monjo) va manifestar al Consistori la necessitat d’aconseguir l’allotjament suficient, no sols per l’oficialitat, sinó també per la tropa i les cavalcadures que configuraven el cos militar. Segons es va dir en la sessió de 20 de febrer de 1904, tal mesura era amb la finalitat d’evitar les nombroses molèsties que reiteradament ocasionava l’establiment dels soldats en cases particulars.
Sembla ser que, gràcies a alguns ciutadans, molt prest es va procedir a la confecció d’un llistat de dependències adients per acantonar grups de la tropa, estances que foren inspeccionades prèviament per un enginyer militar que va dir si aquelles requerien les condicions higièniques apropiades per l’allotjar adequadament els soldats.
Els llocs assignats per tal finalitat foren unes dependències ofertes pel Rvt. Sr. Bisbe, altres pel Sr. Conde de Torre Saura, el qual va habilitar un gran local al carrer Alfons III, l’Ilm. Sr. Arcedià del Cercle Catòlic, el Sr. Francesc Amengual, Dª Cristina Bustos (viuda de Squella), D. Bartolomé Piris Salord, que va oferir en lloguer un local ubicat al carrer Cuesta del Mar (on s’allotjà una Cia de Telégrafos), un local del Sr. Tremol, ubicat en el camí de Sant Joan, pel qual va cobrar 80 pesetes i un altre de D. Alfonso León, els quals reberen la gratitud del Consistori per la seva col·laboració.
Retirades les tropes a principi del mes de març, i en vista dels inconvenients que suposava l’allotjament de part de la tropa en cases particulars, l’Ajuntament va reiterar novament la petició feta el 21 d’agost de 1901 al Ministre de la Guerra, en la qual oferia novament un solar i els materials suficients per a la construcció d’un quarter on poder allotjar les tropes, si el Govern assegurava la permanència fixa d’un batalló a Ciutadella.
A finals de maig de 1904, un altre batalló destacat en Alaior estava a punt de traslladar-se a Ciutadella. Era el batalló de caçadors “Las Navas” nº 10 i “Madrid “ nº 2.
La presència d’aquests cos d’exèrcit a Ciutadella, malgrat suposar seriosos problemes d’hostatge, de segurament i de pau ciutadana, suposava també uns beneficis econòmics per alguns ciutadans dedicats a atendre, no sols les seves necessitats primàries, sinó també haver de procedir a la neteja i reparació dels llocs on havien estat allotjats. Així, el fuster José Lluch va cobrar pels treballs de fusteria fets en un local, que va ocupar una companyia d’artilleria, la quantitat de 215’10 ptes. l’Ajuntament va pagar la neteja del local ocupat per la 3ª Cia. del batalló de caçadors Madrid nº 2 que estava allotjar al carrer de les Andrones, i Antoni Piris Jover va rebre uns jornals per emblancar i netejar el local del comte de Torre Saura. Així mateix D. Rafael Febrer Seguí també va cobrar 305 ptes. pels jornals invertits en el lloc on estaven allotjats els soldats del segon batalló d’Infanteria de Maó.
Però quatre mesos després, l’Ajuntament es va plantejar seriosament el tema de l’allotjament de les tropes. Una vegada analitzats els informes elaborats pels tinents d’alcalde dels respectius districtes de la ciutat, en els quals esposaven tots els incidents esdevinguts a les seves barriades, es va crear una comissió (2 de febrer de 1904), formada per quatre regidors, amb la finalitat d’estudiar i proposar el terreny més adequat per a la construcció d’un edifici que reunís les condicions més apropiades per allotjar les tropes.
En la sessió de 12 d’octubre 1904, es va nomenar una altra comissió, integrada pels regidors Saura, Tudurí i Sintes, amb la finalitat de visitar al Exm. Sr. D. José de Olives, senador del regne, per recomanar-li la qüestió relacionada amb el projecte de construcció del Quarter a Ciutadella. Al mateix temps, i a una petició del Ministeri d’Hisenda, l’Ajuntament informava “Después de examinado detenidament el monte denominado Quintana de Mar, perteneciente al Común de vecinos de esta ciudad, se acordó no dar ningún valor a dicho terreno por ser un erial e improductivo, y que se comunique dicho acuerdo a la Administración de Hacienda de esta província a los fines procedentes”.
A principi de novembre de 1904, l’Ajuntament va oferir al govern de S. M. la quantitat de 15.000 ptes. més el solar suficient per a la construcció d’un quarter, amb el propòsit d’allotjar les tropes acantonades a Ciutadella, amb certes condicions. Dit oferiment va ser acceptat pel Govern (R. O. 1 – II – 1905) i es proposaren els terrenys situats a la Quintana de Mar o un altre Dalt els Penyals.
Mentre, l’Ajuntament nomenava a D. Diego Jover Comellas per a que es traslladés a Maó amb la finalitat de retirar de la Pagaduría de la Intendencia Militar, l’import dels subministres que s’havien efectuat a les forces militars acantonades a Ciutadella. Al mateix temps D. Joan Tremol Jover cobrava la quantitat de 100 ptes. del lloguer prestat a la Companyia.
Alhora de fixar el lloc on construir el quarter, sembla ser que hi hagué certes discrepàncies. La Comandancia de l’Arma d’Enginyers de Maó va proposar els terrenys situats a les immediacions del camí de sant Nicolau, de propietat dels germans del difunt Sr. Joaquin De Vigo, com a solar més indicat. Però sembla ser que hi sorgiren dificultats (d’herència ?) per les quals es recomanà l’elecció d’altres terrenys.
L’Autoritat Militar de l’illa va notificar (mes d’agost 1905) que per iniciar les obres era necessari en primer lloc fer entrega dels terrenys i el capital ofert a l’Estat, de manera que a mitjan octubre passava a Ciutadella una Comissió Tècnica, de l’Arma d’Enginyers de Maó, per examinar i aprovar els terrenys oferts per construir el quarter. Dita Comissió va elegir (mes d’octubre de 1905) els terrenys erms i improductius de la Quintana de Mar.
Mentre, el General Governador militar de l’illa demanava que es facilités un local en condicions higièniques per traslladar una companyia infectada de tuberculosis pulmonar.
Segons l’escriptura pública signada el 26 d’abril de 1907 entre l’alcalde de Ciutadella (Sr. Cardona) i el representant del Ministeri de la Guerra, les clàusules i condicions a considerar per part de l’Ajuntament eren: El Consistori es comprometia a lliurar el solar de terreny necessari, el qual s’havia acordat que seria la Quintana de la Mar; a desemborsar la quantitat de 15.000 ptes. promeses, de les quals l’Estat no hauria de pagar interès ni estaria obligat a la seva devolució; l’Ajuntament podria disposar de les instal·lacions sempre i quan el local estès desocupat; per tal motiu el Consistori assumia el cost que suposava la conservació i restauració de l’edifici; i finalment, l’obra retornaria a l’Ajuntament en el cas de que l’Estat volgués suprimir la unitat militar, o d’adquirir-lo en cas de que fos posat a la venda, per un preu just.
