És ben conegut el cinquè congrés Solvay de 1927. Altres congressos Solvay són poc coneguts.
Els congressos Solvay s’han celebrat des de 1911 a Brussel·les, Bèlgica, reunint els principals científics del segle XX gràcies a Ernest Solvay (1838-1922), químic i industrial belga.
La coneguda foto correspon al 5è congrés (o conferència) Solvay.
S’han celebrat aproximadament cada tres anys.
Fins a 2023 s’han fet 29 de física, 26 de química, i el 2024 el primer de biologia. Es pot completar la informació al web.
Els primers congressos van reunir als principals físics i químics en una època de molts avenços en el coneixement de l’àtom i de la física quàntica. Només hi va participar una dona: Marie Curie, que és la única que va tenir dos premis Nobel (de Física i de Química).
Aprofitam per conèixer els temes tractats als primers congressos Solvay de Física: al citat web hi ha les actes d’unes 300 o 400 pàgines de cada congrés en PDF (en francés):
1911 1r La radiació i els quants
1913 2n Estructura de la matèria
1921 3r Àtoms i electrons
1924 4t Conducció elèctrica dels metalls
1927 5è Electrons i fotons
1930 6è Magnetisme
1933 7è Estructura del nucli atòmic
1948 8è Partícules elementals i interaccions
CRONOLOGIA DELS DESCOBRIMENTS DE FÍSICA
El 1894, l’experiment de Michelson-Morley per detectar el moviment de la Terra respecte a l’èter va resultar negatiu. No van detectar cap moviment.
El 1895 van ser descoberts els raigs X per l’alemany Wilhelm Rontgen; El 1896 el francès Henri Becquerel va descobrir el fenòmen de la radioactivitat.
El 1897 amb experiments de raig catòdics l’anglès J.J. Thomson va descobrir l’electró.
El 1900 Planck feia estudis sobre la radiació del cos negre que permetia relacionar la temperatura i el color de les estrelles. Va proposar que la llum s’emet en partícules (fotons) per explicar la poca emisió de llum UV del cos negre.
El 1905 els estudis de l’efecte fotoelèctric van dur a Einstein a trobar explicació dels fets emprant la teoria quàntica de Planck.
El 1924 Louis de Broglie proposa la dualitat ona-corpuscle. Igual que les ones de llum es comporten com a partícules, els electrons es poden comportar com a ones.
El 1925 Heisenberg posa els fonaments formals de la mecànica quàntica establint el principi d’incertesa.
El 1926 Schrödinger formula l’equació de les ones del electrons als àtoms.
El 1927 es produeix la conferencia de Solvay que reuneix els principals físics: Einstein, Curie, Schrödinger, Pauli, Heisenberg, Dirac, de Broglie, Planck…
El 1930 Dirac publica els Principis de la mecànica quàntica.
El 1937 G.P. Thomson feia experiments de difracció d’electrons confirmant que les partícules que el seu pare havia descobert es podien comportar con a ones.
Va ser una època de molts descobriment en física.
