Disposat a complir l’acord signat, en el mes de desembre de 1907 l’alcalde es va veure obligat a demanar un préstec de 20.000 ptes. al Fomento Industrial per fer front al dos pagaments: el primer, les 15.000 ptes. promeses al Ministeri de la Guerra, i al cost de l’escriptura de cessió dels terrenys a l’Estat. El notari que va enregistrar en els seus protocols dit document va ser D. Antonio Anglada Bonet (el 22 de maig de 1907 que va rebre per la seva minuta 182 ptes.).
Però el Ministeri de la Guerra, malgrat haver cobrat, era remís a assignar els diners necessaris per iniciar les obres, unes tasques que el Consistori considerava urgents per pal·liar el nombrós atur que patia la població. Prova d’aquest interès era la súplica feta a l’Estat (18 d’abril de 1908) en la qual es demanava la inversió del capital suficient per a la construcció del quarter d’Infanteria, acordat per la Reial Ordenança.
Interromputs els treballs preliminars per manca de pressupost, en el mes de gener de 1910 (sessió de dia 26 de gener) s’informava a l’alcaldia que el Ministeri de la Guerra havia pressupostat la quantitat de 23.000 ptes per principiar les obres del quarter, una quantitat que havia estat gestionada pel Diputat a Corts per Mallorca, el Sr. Alejandro Rosselló, al qual el Consistori, en sessió de 9 de febrer de 1910, dirigia una nota d’agraïment per haver aconseguit dita assignació.
Malgrat tot, les obres del quarter d’infanteria varen sofrir varies interrupcions, el que va causar vertader malestar en el Consistori i a la població en general. L’Ajuntament havia complert la part que li corresponia del contracte. La paralització de les obres era motivada per la manca de les subvencions estatals assignades, que no arribaven malgrat les condicions avantatjoses donades pel municipi.
El cúmul de la desgràcia es produí quan el municipi es va veure obligat a allotjar a un altre grup militar, unes vegades a cases particulars, altres en règim de lloguer a càrrec del municipi, despeses que minvaven considerablement la hisenda municipal.
De manera reiterada l’alcalde D. Gabriel Saura Revell cursà insistents peticions al Govern per que assignés noves quantitats en els pressupostos a fi de poder continuar les obres, que estaven molt avançades i serien ben rebudes. Mentre, a Ciutadella seguien acudint grups de forces armades que requerien allotjament, minvant considerablement l’erari del Consistori.
Els canvis de criteri en el si de les forces armades espanyoles sembla ser que era un dels principals motius que suposaven la paralització de les obres del quarter.
En el mes de novembre de 1910 el Exm. Sr. General Governador de l’illa es dirigia al Excm. Sr. Capità General del districte i al Ministre de la Guerra suggerint la conveniència de suprimir el destacament acantonat a Ciutadella, amb la finalitat d’estalviar despeses al Consistori. La notícia va causar un greu malestar a la localitat i la convocatòria urgent dels propietaris dels locals llogats per l’Ajuntament per allotjar la tropa, amb la finalitat d’aconseguir una rebaixa en el preu dels lloguers, i alleugerar així el deute del Consistori.
En aquells moments (novembre de 1910), degut a la mala situació de la indústria del calçat (Espanya havia perdut l’illa de Cuba – 1898), uns dels poc ingressos de que gaudia la població esdevenien del lloguer que alguns propietaris aconseguien allotjant algunes unitats de l’exèrcit regular, que després amb dificultats, cobraven de la Capitania General.
D’altra part, aquell nombrós contingent humà, motivava molts problemes; els productes bàsics experimentaven una alça de preu entre la població, es produïren situacions socials compromeses, els soldats eren portadors d’infermetats i les dependències de l’Hospital local eren ocupades constantment per atendre els casos més greus, a fi d’evitar la seva propagació entre la població civil. Tot a càrrec de la Municipalitat.
El 5 de maig de 1915 l’Ajuntament es dirigí al Diputat Sr, Esquella, al Governador General i Capità General perquè demanés al Govern poder destinar una força militar a Ciutadella, a fi d’alleugerar la situació angoixosa per la que passava la població, degut a una nova crisi industrial del calçat, en haver-se acabat les peticions dels exèrcits aliats bel·ligerants de la I Guerra Mundial.. Gràcies a la seva gestió, el 2 de juliol d’aquell any, el Ministre de la Guerra es dirigia a la Corporació Municipal anunciant l’arribada d’un batalló a la ciutat. El 20 d’octubre de 1915 el Ministeri de la Guerra assignava a Ciutadella un batalló de guarnició permanent.
La notícia del establiments d’una guarnició permanent a Ciutadella no fou ben acollida per a tots. Una gasetilla publicada en el periòdic “El Bien Público” de Maó (dia 10 novembre 1915) va fer tota una sèrie de comentaris inapropiats contra el Capità General de Balears (D. Francisco Mª de Borbón Castellví) que promogueren una indignada reunió en el Saló del “Círculo Artístico” de Ciutadella (11 de novembre de 1915), en la qual es reuniren les classes socials de la localitat i nombrosos particulars, per expressar la seva disconformitat i repulsa a les frases ofensives escrites en l’article periodístic.
A la protesta s’hi adherien el diari catòlic EL IRIS de Ciutadella (nº 788), de dia 15 de novembre de 1915, i els diaris de Palma de Mallorca, la ÚLTIMA HORA (nº 7698) i LA ALMUDAINA. Com a rèplica a la gasetilla s’argumentava que si la població d’Es Mercadal hi havia una guarnició militar, amb la construcció del nou quarter a Ciutadella, la població també podia tenir una guarnició militar permanent.
Sumida en plena Guerra Mundial, la situació d’Europa era preocupant. A Menorca, a més de la manca de treball i de matèries primeres per abastir la industria del calçat, l’illa patia una prolongada sequera, de manera que la possibilitat d’invertir diners en obres públiques, era una de les poques maneres de satisfer la classe treballadora amb pocs recursos.
A partir d’aquests moments les peticions del Consistori al Govern es analitzaren a través dels Diputats a Corts. En el mes de juliol i agost de 1916 l’Ajuntament es dirigí al Sr. Federico Llansó, Diputat a Corts, per què les Obres del quarter d’infanteria Alfonso XIII no sofrissin més interrupcions. L’alcalde Bernardo de Olives y Olives (conte de Torre Saura) es dirigí al Diputat a Corts, D. Guillermo Garcia Parreño (setembre de 1917 i gener de 1920) i al Sr. Muñoz Cobos en l’any 1919), amb la mateixa finalitat.
Les gestions practicades per uns i altres aconseguiren el Ministeri de la Guerra les dotacions pressupostaries de 25.000 i 30.000 pessetes necessàries per acabar les obres del quarter construït a Dalt la Quintana de Mar.
Finalment, el 11 de juny de 1920. L’Ajuntament en una sessió ordinària aprovà adequar la Costa de la Quintana de la Mar, que comunicava el quarter d’infanteria amb el port de la localitat.
Les obres del quarter d’infanteria Alfonso XIII havien estat costoses i plenes de dificultats.
