El proper 3 de juny serà el centenari de la mort d’aquest investigador i divulgador de l’astronomia.
Camilo Flammarion (1842-1925) és un astrònom francès que la publicar unes 50 obres, la majoria de divulgació astronòmica.
Destacarem Etudes et lectures sur L’Astronomie (1867-1880), Voyages en ballon (1870), Lumen (1872), Petit Astronomie descriptive (1877), Les étoiles et les curiosités du ciel d´habitabilité (1893), Les imperfections du calendrier (1901), Astronomie des dames (1903) i moltes més.
La majoria han estat traduïdes a l’espanyol.
El 1880 va publicar l’obra més coneguda Astronomie Populaire de la qual en va vendre 100 000 exemplars.
El 1883 a la ciutat de Juvisy prop de Paris va intal·lar el seu conegut telescopi particular de 240 mm de diàmetre. Era un telescopi refractor acromàtic en una cúpula de 5 m de diàmetre.
Va fundar la revista mensual L’Astronomie.
A una de les darreres obres divulgatives Iniciación Astronómica (1912), en més de 200 pàgines fa un resum molt complet de tots els temes d’astronomia coneguts en aquella època.
L’obra té 45 capítols amb moltes figures.
Els primers dedicats als aspectes bàsics de l’astronomia i els darrers dedicats a la descripció detallada dels coneixements de cada planeta i altres astres.
Al capítol 26 fa un completa descripció del cràters, muntanyes i mars de la Lluna. Diu que ja es coneix l’altura de la majoria de muntanyes.
Al capítol 42 compta com el matemàtic Le Verrier va descobrir amb càlculs matemàtics (el 31 de agosto de 1846) el planeta Neptú per les alteracions que provocava a l’òrbita d’Urà. El planeta el va trobar Galle el 23 de setembre del mateix any a la posició calculada per Le Verrier.
Moviment retrògrat de Mart del 1907
Al final de l’obra hi ha un catàleg de 53 cometes descoberts entre 1901 i 1912, 10 dels quals es van poder veure a simple vista.
Els darrers anys de la seva vida els va dedicar a l’estudi del planeta Mart; va ser un dels primers a creure en la possibilitat d’habitar el planeta vermell. La mort el va sorprendre enmig dels preparatius i selecció d’un material considerable que tenia previst publicar sobre Mart, feina que es va encarregar de continuar la seva dona, la també astrònoma Gabriella Flammarion, que va assumir la direcció de l’observatori, la presidència de la Societat i de la revista fundada pel seu marit.
A Fammarion s’han dedicat dos cràters del sistema solar, un a la Lluna i un altre a Mart.
