Dissabte passat es va celebrar una trobada d’emoturisme organitzada per Fra Roger en el que es va posar damunt la taula, per una banda, com la gastronomia menorquina pot ser patrimoni gastronòmic protegit i com la nostra illa pot emocionar als que ens visiten. Els resultats d’aquesta trobada entre sectors relacionats amb l’hoteleria i la restauració, es veuran reflexats en el document dels Diàlegs de Villa Le Blanc, que ara mateix està redactant Fra Roger.
La trobada va tenir com a convidada a Visi González Ramos, presidenta de Patrimoni Gastronòmic Protegit, que va posar diferents exemples, totalment extrapolables a Menorca per a salvaguardar la seva gastronomia històrica i que aquests plats formin part de les cartes dels restaurants com un valor afegit als que ens visiten i també pels propis menorquins.
La nostra cuina té plats que han d’estar presents a les cartes dels restaurants de l’illa com oferta gastronòmica diferenciada, com a valor únic i que ara per ara es segueixen conservant a les cases, però no els oferim o són pocs els que els brinden als visitants. Des d’un oliaigua a una panadera, passant per plats tant nostros com el conill amb pebres o amb tomatigat, els canons amb conill, la panadera de coll o de pit de be, les gambes o el pop as forn amb patates, els carabassonets plens o la marrania en poden ser exemples, perquè Menorca és molt més que caldera de llagosta.
També es parlà de donar valor a la salsa maonesa, el nostre patrimoni històric més important i que cal reivindicar encara més com a salsa pròpia de Menorca.
Finalment cercar aquelles coses que tenim i que emocionen als que ens visiten, des d’una posta de sol, a les aigües turqueses de les platges, a més del nostre llegat cultural, talaiòtic, natural com a Menorca Reserva de Biosfera, sense deixar de banda la gastronomia.
Com també s’ha d’evitar que el turista “s’emocioni” per les llargues coes per anar a una platja verge, o les retencions a la carretera general o a la Contramurada, cercant aparcament, per les renous d’uns o per aquells que aboquen els fems allà on toca.
Emoturisme sí, però amb la implicació de tothom.
