Em molesta per insubstancial la ponderació de l’empatia -o sigui, l’habilitat de posar-se en la pell de l’altre, la capacitat a l’hora de compartir i entendre les emocions dels altres, distingint entre nosaltres mateixos i els demés- quan és desvinculada de la compassió -sentiment mitjançant el qual compartim el sofriment de l’altre i que implica moltes vegades el desig d’ajudar, la voluntat de comprometre’s per tal d’alleugerir-ne la pena. Una habilitat del torturador pot ser l’empatia, ja que obtindrà el seu objectiu espuri com més prest es posi en la pell del torturat i descobreixi així els seus punts dèbils. En canvi, el torturador té una absoluta absència de compassió ja que, si tingués aquesta qualitat humana, seria incapaç de dur a terme la seva funció i d’obtenir els objectius perseguits mitjançant la violència física, psíquica. La compassió és superior a l’empatia encara que la unió de totes dues fan un ésser humà complet i sa des de tots els punts de vista. Una vegada una estudiant va demanar a l’antropòloga i etnòloga nord-americana Margaret Mead (Filadèlfia, 1901 – Nova York, 1978) en quin moment va començar la civilització. L’estudianta curiosa esperava que la professora es decantés pel descobriment de la roda o per una altra eina transformadora per situar-ne la data exacta. La seva sorpresa es va produir quan la investigadora va dir que la civilització havia començat quan s’havia trobat un fèmur curat dins una cova. Quan a la natura un animal es trenca un os està condemnat a morir ja que no podrà caçar, moure’s amb normalitat o fugir dels depredadors. En canvi, en aquest cas, la persona amb el fèmur trencat va rebre les cures de les persones que l’envoltaven i que es van posar al seu lloc mentre es recuperava. Per açò, segons l’antropòloga, la civilització no s’inicia amb una eina sinó amb aquest sentiment poderós, i que ens defineix com a humans, anomenat compassió. Un altre savi, Jordi Llovet, aquest també professor universitari i escriptor, em va descobrir la faceta com a docent de Vladimir Nabokov (Sant Petersburg, 1899 – Montreux, 1977) a les universitats nord-americanes; lliçons magistrals i inoblidables que van ser recollides en el volum Curs de literatura europea. Idò, durant aquestes classes, que van comptar amb alumnes il·lustres com ara John Updike, va deixar un reguitzell de frases brutals quan va parlar de La metamorfosi de Kafka: “Bellesa més compassió: açò és el màxim que podem apropar-nos a una definició de l’art. On hi ha bellesa hi ha compassió, pel simple fet que la bellesa ha de morir; la bellesa sempre mor; la forma mor amb la matèria, el món mor amb l’individu”. La compassió és el greix que fa anar els engranatges de qualsevol societat sana i democràtica. Segons Hannah Arendt la mort de l’empatia és un dels primers i més reveladors signes d’una cultura a punt de caure en la barbàrie. Jo no hi estic d’acord. Les màquines són empàtiques. La Intel·ligència Artificial és empàtica. Són com els torturadors. Es posen en la nostra pell i endevinen els nostres gustos, les nostres inclinacions, els nostres vicis més ocults. I ho fan només després d’estudiar les nostres tries a internet, les nostres compres amb targeta; dit d’una altra manera, després d’estudiar de manera mecànica el nostre rastre digital. Per aquest motiu, em permetré reescriure la famosa frase de la pensadora alemanya: “La mort de la compassió és un dels primers i més reveladors signes d’una cultura a punt de caure en la barbàrie”.
FÈMUR. Os llarg i robust que va de dalt a baix de la cuixa. Pres del llatí femur, ‘cuixa’.
